Salari mínim, reforma laboral, pensions i ertos: així són els punts calents del diàleg social

Al Govern, la patronal i els sindicats els espera una tardor especialment intensa de negociacions. Diverses carpetes s’acumulen sobre les taules de diàleg social, d’un calat que marcaran el final de la legislatura i amb punts calents que separen els diferents actors implicats. Aquesta setmana s’han reprès les diferents taules de pensions (dilluns), reforma laboral (dimecres) i ertos (dijous); mentre les converses per acabar de definir la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) continuen entre passadissos i trucades. Les postures estan més allunyades en uns temes que en d’altres i el consens és més fàcil acabar trobant-lo en uns punts que en d’altres. Fins ara el diàleg social ha viscut un idil·li pràcticament ininterromput des de l’inici del 2020. L’emergència de la pandèmia ha empès les parts a l’acord i el fet que moltes de les qüestions es resolguessin amb recursos públics, com els ertos, feia més fàcil l’entesa. No obstant, ara entren en joc reformes estructurals, que condicionaran el mercat laboral més enllà de la pandèmia. I això dificulta la convergència d’interessos. Aquestes són les principals matèries i els punts calents que estan a debat en el diàleg social. Salari mínim ¿D’on venim? El primer gran acord va ser el de l’última pujada del salari mínim, quan la ministra de Treball (avui també vicepresidenta segona), Yolanda Díaz, va acordar amb empresaris i sindicats arribar als actuals 950 euros bruts (14 pagues). Aquest èxit no va poder reproduir-lo un any després, quan el gener del 2021 no va aconseguir pactar una nova pujada per a aquest any. Llavors, l’ala més conservadora del Govern va tancar files amb la patronal i es va congelar l’SMI. ¿On som? Ara al setembre, al caliu de les bones dades d’ocupació i amb la inflació per sobre del 3%, s’han reobert les negociacions i Treball ha posat sobre la taula una proposta de pujada d’entre 12 i 19 euros. La patronal l’ha rebutjat i no vol cap increment aquest any. Per acostar-se als sindicats, l’última proposta remesa és d’apujar l’SMI uns 15 euros per als últims quatre mesos de l’any. Reforma laboral ¿D’on venim? La pandèmia va interrompre les taules de negociació en què Treball, patronal i sindicats debatien desmuntar part de la reforma laboral del PP. Els principals punts de la reforma eren la subcontractació, la ultraactivitat, la primacia dels convenis sectorials sobre els d’empresa i la reforma de la temporalitat. No obstant, l’emergència sanitària va deixar en repòs les negociacions, que just arrencaven i sobre les quals hi havia documents compartits, però no acords. ¿On som? Aquest dilluns el diàleg social ha reprès negociacions després de l’aturada d’agost. El principal punt ha sigut la reforma de la temporalitat, mitjançant la qual Díaz pretén acotar les causes objectives que justifiquin firmar un contracte temporal, a més de limitar i encarir l’acomiadament. La proposta de Treball pretén reduir a tres els tipus de contracte (indefinit, temporal i de formació). I el contingut no agrada a la patronal i encara no convenç les centrals. La reforma laboral de Díaz també pretén que els treballadors d’una subcontracta no tinguin pitjors condicions salarials que els de l’empresa principal, a més de recuperar la ultraactivitat dels convenis. Aquí el debat és si aquesta ultraactivitat serà indefinida o s’augmentaran els anys de vigència. Les inaplicacions de conveni i la modificació unilateral de condicions laborals també estan sobre la taula. ¿Cap a on anem? El calendari per acabar de liquidar la reforma laboral és ajustat, ja que el Govern va prometre, en el marc dels fons europeus, a la Comissió Europea tenir-la aprovada abans del 31 de desembre. Els temps que manegen les parts és que queda mes i mig de negociacions, ja que per a principis de novembre Treball voldria tenir tancada aquesta qüestió per poder cursar els tràmits perceptius per portar-la al Consell de Ministres. La possibilitat que s’articuli com a projecte de llei pot dilatar-ne l’entrada en vigor i modificar el contingut de l’acord en el diàleg social. Pensions ¿D’on venim? El Govern va aconseguir a finals de juny tancar amb els agents socials un acord per enterrar part de la reforma del PP en pensions. De moment el calendari avança, a grans trets, segons el planificat pel ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá. Els principals punts d’aquesta reforma són la revalorització automàtica de les pensions segons l’IPC i la introducció d’incentius i desincentius per posar límit a les prejubilacions i que la gent treballi més anys. ¿On som? Els primers temes que es van abordar en la reunió d’aquest dilluns passat van ser la concreció del reglament perquè els becaris cotitzin, com equiparar les pensions de parelles de fet a les dels matrimonis i el nou sistema de cotització per als autònoms. Aquest últim element és el més polèmic. El Govern planteja un sistema de trams, per pagar quotes d’entre 90 i 1.220 euros al mes; segons la facturació dels treballadors. I planteja un període d’adaptació de diversos anys. Sobre aquests dos pilars debaten ara les parts. ¿Cap a on anem? Ara les negociacions es troben en una segona fase, en la qual s’haurà de determinar com adaptar l’elevat pes demogràfic dels ‘baby boomers’ a l’escassetat de generacions posteriors. Les parts hauran de definir el «mecanisme d’equitat intergeneracional», l’instrument que haurà d’acabar de definir Escrivá i pactar amb els agents socials per aconseguir que la despesa més gran en pensions pugui costejar-se sense un risc per al sistema públic. I això es pot fer gastant menys o ingressant més (o una barreja de totes dues). Com més restrictiu sigui el mecanisme, més difícil serà arribar a un pacte amb els agents socials; especialment amb els sindicats. ertos ¿D’on venim? La que es comença a negociar aquest dijous serà la sisena pròrroga dels ertos Covid. Fins ara totes les pròrrogues s’han saldat amb consens tripartit i el Govern ha mantingut el front intacte en el diàleg social. Hi ha hagut sobresalts i pròrrogues esgotades fins a l’últim minut abans del Consell de Ministres que havia de validar l’acord, però aquest sempre s’ha aconseguit. El compromís públic, reiterat per diferents ministres, és que mentre hi hagi emergència sanitària hi continuarà havent ertos. ¿On som? Actualment hi ha uns 260.000 treballadors que continuen en erto i que depenen de la renovació d’aquestes ajudes, amb sectors com l’hoteleria, la restauració, les agències de viatges i l’oci nocturn com a principals sectors afectats. Les negociacions comencen aquest dijous i s’hi hauran de dirimir les condicions concretes de la pròrroga. La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, va insinuar que ‘renovar’ no significava prorrogar en les mateixes condicions que les precedents. Fins ara la Seguretat Social premiava més aquelles empreses que aconseguien treure treballadors de l’expedient i mantenia uns sectors ultraprotegits. ¿Cap a on anem? El Govern plantejarà les seves condicions i les negociacions començaran. Si es repeteix el guió d’anteriors pròrrogues, el primer que s’ha de pactar és la data. Tenint en compte que s’acosta la campanya de Nadal i que les renovacions sempre han sigut cada tres o quatre mesos, és probable que els ertos s’allarguin fins al 31 de gener. Després les parts hauran de debatre si es replica l’actual model, es rebaixen les ajudes a les empreses o s’exclou algun sector. Com més a la baixa, més oposició plantejarà la patronal. I, a mitjà termini, el Govern haurà de definir un model permanent de nous ertos, amb l’objectiu que comenci a regir a partir de l’any que ve.

Salari mínim, reforma laboral, pensions i ertos: així són els punts calents del diàleg social

El Govern encara amb patronal i sindicats una tardor intensa de negociacions que marcaran el final de la legislatura

El més llegit