L’èxode dels cambrers

«Pay them more [‘Pagueu-los més’]». Amb aquest dard cap als empresaris concloïa la polèmica el president dels EUA, Joe Biden, al ser preguntat per la falta de mà d’obra, sobretot al sector serveis, del país americà. Unes paraules que van causar molt enrenou a Espanya per la similitud amb la situació que viu l’hostaleria. Igual que els nord-americans, els hotelers espanyols també es queixen d’una escassetat de personal qualificat per afrontar el final de les restriccions pandèmiques. En poques paraules, falten cambrers. «No em veig treballant en hostaleria tota la vida per les condicions tan precàries que té», afirma Paula Cid, una excambrera de Vigo que té molt clar que només tornaria al sector «si no li quedés més remei». Una idea que comparteix Javier Dorado, un jove jaenès que va deixar enrere les barres i les comandes per treballar a la fàbrica d’una coneguda beguda alcohòlica. «Si tinc necessitat tornaria a treballar al sector, però ho veig més com una cosa transitòria, no com un lloc de treball en què quedar-se», diu al preguntar-li si li donaria una segona oportunitat a l’hostaleria de cara a una futura recuperació del sector. Però la Paula i el Javier no van ser els únics cambrers que, en vista dels mesos d’incertesa, van decidir fer un gir a la seva vida laboral i buscar altres sortides professionals. «Sectors com el logístic i les posicions de repartiment/mossos estan molt en auge i han absorbit part d’aquesta mà d’obra. La construcció i el sector de l’alimentació també han sigut sectors refugi de cambrers», afirma Ángel Solves, director d’Adecco Hostaleria. En la mateixa línia se situen des d’Infojobs a l’explicar que, a la campanya d’estiu actual, a la seva plataforma s’han publicat un 55% menys d’ofertes en turisme i restauració que l’estiu del 2019. «Això sí explicaria que pugui haver professionals que, en vista de la caiguda de l’oferta en la categoria, estiguin virant cap a altres llocs de treball amb més oportunitats», diu Mónica Pérez, d’InfoJobs. La gran majoria d’hotelers es mostra de la mateixa opinió que associa la falta de personal amb la difícil situació que ha viscut i viu el sector. I és que la crisi sanitària va colpejar amb força l’hostaleria. Tant és així que, segons la patronal, el 2020 la facturació mitjana va caure un 50% respecte a l’any anterior i es van registrar pèrdues de 67.000 milions d’euros. De bracet d’aquest declivi, a l’inici de la pandèmia van desaparèixer 400.000 llocs de treball i 900.000 més van estar acollits a ertos. És més, segons FeSMC-UGT, des que va començar la pandèmia, l’hostaleria va destruir 15 vegades més ocupació que qualsevol altre sector a Espanya. I tot i que en aquest estiu ha experimentat un lleuger repunt, Hostaleria d’Espanya preveu que fins al 2023 no es produirà «la recuperació plena del sector». No obstant, Comissions Obreres assegura que els problemes del sector venen de molt abans de la pandèmia, i que si falten professionals és a causa de les condicions laborals. «El que falta en l’hostaleria a Espanya és estabilitat, millors salaris, jornades contínues i torns de descans que permetin la conciliació», diu Gonzalo Fuentes, de CCOO, per després advertir que Espanya pot córrer el risc de quedar-se sense cambrers qualificats. «Pot passar a mitjà termini, si les professions turístiques no es cuiden i no es fan un ofici com ho van ser fa anys [...] aquesta professió s’ha convertit en un sector de passada, de subocupació, d’estar fins que es trobi una feina millor», explica. D’altra banda, la patronal no veu un risc real que això passi però si reconeix que «és necessari apostar per una formació professional ambiciosa en què els oficis tinguin una visualització més destacada i es reforci», diu Emilio Gallego, secretari general d’Hostaleria d’Espanya. Alhora que afegeix que és essencial que es treballi des del Govern en polítiques de qualitat del sector, «que remin a favor d’una productivitat més gran de l’empresa, cosa que repercuteix en una millora de la retribució».

L’èxode dels cambrers

Els bàrmans s’allunyen de la barra per treballar en la logística, la construcció i en l’alimentació

El més llegit