Claus de la nova llei de l’oli: Més verge i extra

Nova normativa per a l’oli d’oliva espanyol i esperances que la qualitat augmenti en els pròxims mesos. El Govern, conscient que les multes imposades en els últims anys no han tingut efecte en la millora dels resultats de les anàlisis de supervisió dels laboratoris de consum, ha decidit aturar la situació amb un marc legal més estricte que ha entrat en vigor aquesta setmana passada. En els últims anys les anàlisis de consum han detectat un frau important entorn de l’oli d’oliva. El 40% de l’oli d’oliva verge extra que es comercialitza a Espanya ni és verge ni és extra. En ocasions és un producte fruit de manipulacions i barreges que indigna el premiat producte i en rebaixa la qualitat a nivells de llampant, categoria per la qual es coneix un producte oleic destinat a complement industrial més que a paladars exigents. A partir d’ara ni productors, ni envasadors, ni les empreses de distribució podran posar excuses a la minva de qualitat del venut amb l’argument de falta de mitjans de supervisió. L’objectiu del Govern és dotar l’oli d’oliva verge extra del marc legal adequat per assegurar els atributs de qualitat que se li suposen i consagrar-lo a un dels estendards de l’oferta gastronòmica espanyola. Olis italians, per exemple, han disfrutat, i de manera merescuda, el prestigi de millors olis verges en el passat, malgrat elaborar-se habitualment amb matèria primera procedent d’Espanya. Hi ha dos elements fonamentals del nou marc legal. El principal és la prohibició de barrejar produccions de diferents collites per millorar l’oli més antic. El segon, incrementar les inspeccions. El nou marc legal afectarà especialment «les persones físiques o jurídiques que participin en qualsevol de les etapes de la producció i comercialització dels olis d’oliva i pinyolada d’oliva, incloent per tant els centres de compra d’oliva, les cooperatives o les almàsseres mòbils», especifica el BOE. Al camp espanyol, la nova normativa ha sigut rebuda amb certa fredor, potser perquè tendeix a controlar més els productors i envasadors que la comercialització, sense dotar de més recursos els agricultors. No a la barreja El capítol de les prohibicions és el més interessant i ofereix pistes del que ha sigut fins ara la producció d’oli a Espanya, en què s’ha maltractat la matèria primera més del que tocava. La prohibició principal és la barreja d’olis d’oliva i de pinyolada d’oliva amb altres olis o greixos d’origen vegetal. Un oli barrejat mai pot ser denominat verge, i menys verge extra. Aquesta denominació comercial no la pot portar qualsevol oli processat. Una prohibició clau és que els olis es puguin arribar a qualificar amb una categoria superior a la de l’oli de menys categoria utilitzat en l’envasament. I de manera paral·lela es prohibeix que les almàsseres rebin o processin pinyolades procedents d’altres almàsseres, pràctica que suposava el descontrol de la traçabilitat. Nous controls A més de lògiques exigències de seguiment del producte des de la recollida de l’oliva al seu premsatge i envasament, en la nova normativa s’especifiquen tres controls que en vista de la baixa qualitat mitjana dels últims anys se suposa que no s’estaven aplicant de manera generalitzada. L’exigència principal és que els olis d’oliva «compleixin les característiques fisicoquímiques i organolèptiques establertes en les normes de la Unió Europea que regulen aquesta matèria». Un segon punt estableix que «l’oli d’oliva llampant haurà de ser sotmès a refinació prèvia per ser destinat a ús alimentari». Vendre com a verge extra un simple oli llampant és més habitual del que es pensava. En tercer lloc s’exigeix que «els olis d’oliva i de pinyolada d’oliva han d’estar sempre protegits de condicions ambientals adverses que en puguin alterar les característiques fisicoquímiques i organolèptiques i per tant s’ha de garantir que s’emmagatzemaran, transportaran, i comercialitzaran protegits de la llum i la calor». Recentrifugació vetada Des d’un punt de vista més tècnic, el nou marc legal estableix que a les almàsseres es prohibeixi «la recentrifugació en procés no continu de les masses procedents dels sistemes d’obtenció d’oli d’oliva verge per evitar-ne la fermentació». Les autoritats competents de control oficial faran almenys un control de conformitat per cada mil tones d’oli d’oliva i de pinyolada d’oliva comercialitzat a fi de verificar-ne les característiques de qualitat segons l’establert al reglament. Codi de bones pràctiques Un altre dels punts clau per a l’aplicació del marc legal amb èxit és que els actors principals del sector es comprometin al compliment de la normativa. Així, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el Ministeri de Consum, les associacions representatives d’àmbit nacional del sector productor, de la indústria i de la distribució, i el Consell de Consumidors i Usuaris, acordaran un codi de bones pràctiques abans de l’1 d’octubre del 2022, «que permeti la millora de la percepció pels consumidors de la qualitat de l’oli d’oliva verge extra, promovent estratègies per a la seva diferenciació i avaluació, incloent l’ús d’envasos i formes de presentació que permetin diferenciar-lo dels olis d’altres categories». Espanya, líder mundial Espanya és el principal elaborador i exportador d’oli d’oliva del món. Compta amb més de 2,75 milions d’hectàrees d’oliverar, que suposen el 15,1% de les terres de cultiu i el 10,1% de la superfície agrària útil; amb presència en 15 de les 17 comunitats autònomes. És un cultiu que té un fort component social, territorial i paisatgístic, sobre tot l’oliverar tradicional. Precisament, el 60% de la superfície de cultiu d’oliverar és tradicional, les característiques del qual són l’oliverar d’alta pendent (21%) i de baix rendiment (42%). Per això, els costos de producció són molt variables segons la ubicació de les explotacions. D’aquí que la seva estructura empresarial estigui molt lligada al medi rural, que genera més de 32 milions de jornals per campanya. Més de 350.000 agricultors es dediquen al cultiu de l’oliverar, producció que ha generat un important teixit industrial en zones rurals, amb 1.831 almàsseres, 1.763 envasadores i 63 pinyoladeres, que manté uns 15.000 llocs de treball a la indústria. L’oli d’oliva és el tercer producte agroalimentari més exportat per Espanya, a més de 150 països de destinació, amb un valor de més de 2.800 milions d’euros anuals i una balança comercial favorable que contribueix al saldo positiu del conjunt del sector agroalimentari.

Claus de la nova llei de l’oli: Més verge i extra

Aquesta setmana una normativa aprovada pel Govern dificultarà l’actual frau generalitzat que ha patit el producte en els últims anys

L’objectiu final és buscar el compromís de tota la cadena de subministrament per prestigiar el producte a Espanya i al món

El més llegit