Ricobayo, de mar de l’Espanya interior a desert lunar

Ni capbussons amb què alleujar les onades de calor, ni jocs infantils a les ribes, ni pesca, ni berenars als bars de la zona. L’embassament de Ricobayo, a Zamora, s’ha quedat sense aigua, i no per un fenomen natural, sinó per decisió de l’empresa elèctrica que gestiona la seva explotació. Una presa buida per a una de les províncies estendard de l’Espanya buidada. La vintena de pobles dels seus voltants estan més sols que mai aquest estiu. «Ara a tot estirar venen a veure les pedres que han quedat al descobert», lamenten els paisans de la localitat de Palacios del Pan. Més de 5.000 hectàrees de l’embassament més emblemàtic de la província, convertides en desert. La dràstica baixada de la cota aflora infraestructures, cortines i pobles abans submergits sota les aigües. El desembassament permet de nou divisar els antics ponts de Manzanal del Barco i Perilla de Castro o les restes del vagó de ferrocarril que va descarrilar al seu pas pel viaducte de Martín Gil una nit d’octubre de 1964. Però el que deixa és només això, una fotografia fixa per al record. Paisatge lunar L’estampa de Ricobayo a tall de paisatge lunar malgrat les abundants pluges de la tardor va ser una de les primeres a donar la veu d’alarma. Després vindrien altres casos similars en diferents províncies del país. La inicial denúncia de 16 particulars va obrir una aixeta que immediatament va fer que s’hi sumessin institucions, organitzacions de tot el territori nacional i una província que se sent perjudicada. De sobte, Zamora es va colar no només a l’agenda del Govern, fonamentalment a la del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que dirigeix Teresa Ribera, sinó fins i tot en la Comissió de Medi Ambient de la Unió Europea, on en aquests moments s’investiga si el buidatge de les seves aigües ha pogut ser irregular. L’Executiu nacional, per la seva banda, ha obert un expedient informatiu pel mateix motiu. Buidatge sense precedents Des del 5 de març fins al 30 d’abril l’embassament de Ricobayo va passar del 95 al 48% de la seva capacitat. A partir de l’11 de juny Zamora va assistir, atònita, a un buidatge sense precedents. En set setmanes Iberdrola va turbinar 5.200 hectòmetres cúbics fins a deixar l’embassament de l’Esla com una postal lunar, amb el mínim que imposa la llei. Davant les reiterades denúncies l’única resposta de l’elèctrica ha sigut que la seva actuació es deu a «necessitats del mercat elèctric». Iberdrola insisteix que l’embassament «no s’ha buidat, sinó que està complint la seva funció en el moment més necessari: produir energia per al subministrament de la demanda i desplaçar –al costat d’altres fonts de generació elèctrica competitives– les tecnologies més cares en la conformació del preu de l’electricitat». Dipòsit en mínims Els mínims a Ricobayo es justifiquen «legalment» pel fet que es tracta de l’únic dipòsit amb categoria d’«embassament regulador». Mentre el conjunt de pantans de la conca del Duero es manté al 62% de la seva capacitat, l’excepcional contracte d’explotació de la presa ha permès a Iberdrola esgotar l’embassament de Zamora més gran fins a deixar-lo a l’11%. És clar que es tracta d’un acord d’explotació datat el 1926 i que va caducar, suposadament, el 2008. Fa 95 anys no existien conceptes com el canvi climàtic, i electrificar un país en desenvolupament era una prioritat superior a la cura del medi ambient o la protecció de la fauna piscícola. El buidatge de l’embassament abans que comenci el mes d’agost ha suposat un doble càstig per al sector hoteler d’una desena pobles amb platges, embarcadors i altres instal·lacions recreatives a les ribes de l’embassament. Després d’un hivern en el qual els bars i restaurants han patit dos tancaments decretats per contenir la pandèmia de Covid-19, restriccions d’aforament i tancaments perimetrals per províncies, i quan el ritme de vacunació dibuixava un horitzó una mica més brillant per a l’ofici, els establiments d’aquestes comarques liquidaven la temporada d’estiu abans que comencés agost. Sense aigua, la gent estiueja en altres llocs. L’impacte que està deixant la desertització de l’Esla també és visual. L’atractiu de la paisatgística que captivava centenars de turistes ha passat en dues setmanes a semblar un «sequer». En un dels restaurants més pròxims a la platja fluvial i al port esportiu de Ricobayo, María Álvarez, treballadora d’hostaleria, assegura que la poca gent que estan rebent arriba allà per veure les pedres i després marxa. «Abans els banyistes venien a dinar o a comprar un gelat, ara res». Un oasi a només 15 minuts de Zamora capital que avui dia sembla més un miratge. Impacte ecològic El brusc descens del nivell de l’aigua a l’embassament està deixant un considerable impacte sobre l’economia, les persones i el medi ambient. Ecologistes en Acció ha denunciat la situació provocada pel buidatge que està afectant l’equilibri mediambiental i la biodiversitat. «Aquestes conseqüències no són noves», afirmen des de l’organització. «Des que es construís la presa de Ricobayo, als anys 30, s’han registrat diverses etapes de sequera en què el nivell del riu ha sigut fins i tot més baix que ara. Però aquest any, la temuda variable ambiental ens l’han anticipat a principis d’estiu, enmig d’una crisi climàtica sense precedents que augura grans sequeres i en les que el nivell del riu ha estat fins i tot més baix que ara. Resulta si més no irresponsable buidar l’embassament en aquests moments i que administracions públiques com la Confederació Hidrogràfica del Duero ho permetin». Entre les principals causes d’aquest descens, destaquen la «mort de peixos i amfibis», així com la impossibilitat que prosperin els ous d’aquelles espècies en època de fresa. A més, alerten del ràpid descens del nivell freàtic en l’entorn del vas de l’embassament i la potencial eutrofització de les aigües pel ràpid creixement d’algues. Els pescadors Javier Hernández es va traslladar fa 30 anys a viure a Zamora únicament i exclusivament per l’embassament. Fa més de vint anys que es dedica a pescar des d’embarcacions a Ricobayo, cosa que li ha permès conèixer i adaptar la seva manera de pescar als diferents escenaris i situacions que presenta l’entorn al llarg de l’any. «Jo continuo treballant», assegura «tot i que ara amb el nivell de l’aigua tinc moltes limitacions, això és un sequer». «Això ho porten fent tota la vida. El baixen i el pugen al seu aire. L’aigua és seva i fan el que volen amb ella. Als pescadors sempre ens està afectant això perquè els peixos crien a l’aigua i es necessita una profunditat mínima de dos metres perquè les postes surtin cada any», especifica Hernández. Cada peix cria en una època de l’any, però sempre és necessari tenir una profunditat determinada perquè facin eclosió els ous. Al baixar el nivell de l’embassament, les postes d’ous queden fora i els peixos no crien. «Això ho he vist a Ricobayo sempre», lamenta el pescador. Alfredo Hernández, ornitòleg, detalla que l’embassament de l’Esla està considerat per l’entitat científica i conservacionista SEU-BirdLife com a Àrea Important per a les aus. «Aquest aiguamoll cobra especial importància durant l’estiu. Si bé sol baixar considerablement el seu nivell en aquesta època de l’any, manté malgrat tot, en general, prou quantitat d’aigua com per servir de refugi a una important varietat d’aus, principalment aquàtiques. Justament, en unes dates en què altres aiguamolls de l’entorn, alguns de la importància de les llacunes de Villafáfila, s’assequen per complet o gairebé completament», afirma. Deute econòmic històric Una altra batalla és l’econòmica. L’alcalde del principal poble afectat, Muelas del Pan, Luis Alberto Miguel Alonso, ho ha deixat clar: «Perdre beneficis seria una sentència de mort». El regidor va ser el primer d’aprovar en el Ple un acord per «no perdre» compensacions davant l’incert futur dels aprofitaments. En definitiva, d’exigir el pagament d’un deute històric, mediambiental i econòmic amb la província de Zamora. Tot això recolzat pel manifest de l’Associació de Municipis Afectats per Centrals i Embassaments de Producció Hidroelèctrica, que exigeix que les noves concessionàries destinin el 20% dels rendiments als nuclis de població afectats per l’embassament. En termes efectius lluiten per no perdre ingressos ja consolidats en concepte d’IBI o d’IAE superiors als 2,5 milions d’euros a Zamora. Fa 86 anys que l’embassament de Ricobayo s’explota sota unes condicions firmades per a un període de 75 anys. Al llarg del pròxim lustre caducaran també els acords dels salts de Villalcampo i Castro. El Govern ha d’abordar la licitació dels contractes d’aquestes tres preses de Zamora sospesant no només les necessitats del mercat elèctric, sinó també el respecte al medi ambient amb una planificació racional del recurs hídric i, sobretot, el desenvolupament de la província que va cedir terrenys i pobles sencers per alimentar d’energia hidroelèctrica la indústria d’altres regions. Els nous convenis hauran de reflectir, reclamen els pobles afectats per embassaments tant els tributs que han de percebre els municipis afectats pels embassaments, com els usos turístics, lúdics i recreatius d’aquestes infraestructures de titularitat pública. Els veïns insisteixen: «Les manifestacions seguiran». L’època estival arribarà a la seva fi, però no les protestes.

Ricobayo, de mar de l’Espanya interior a desert lunar

El pantà de Zamora s’ha quedat sense aigua per decisió de l’empresa elèctrica que gestiona la seva explotació

El més llegit