L’escalada del petroli ensopega amb els dubtes sobre la recuperació

L’escalada en què porta immers el petroli des de l’abril de l’any passat comença a donar símptomes de debilitat davant les incerteses que planen sobre la fortalesa de la recuperació econòmica mundial. Encara cal veure si es tracta d’uns titubejos transitoris o marquen un canvi de tendència, però el cert és que en les últimes setmanes el preu del barril està caient pels dubtes sobre l’impacte de la variant delta del coronavirus en la demanda global de cru, així com per l’efecte sobre el dòlar d’una possible retirada aquest mateix any per part de la Reserva Federal nord-americana de mesures extraordinàries de recolzament a l’economia, a més de per la tensió geopolítica generada per l’Afganistan. Com en molts altres àmbits, la pandèmia ha provocat comportaments sense precedents en el petroli. L’abril de l’any passat, en ple tsunami d’incertesa sobre l’abast del coronavirus, el barril de referència als Estats Units (West Texas) va arribar a cotitzar en negatiu (-37,63 dòlars, és a dir, que el venedor pagava al comprador perquè no tenia capacitat d’emmagatzemament), mentre que el de referència a Europa (Brent del Mar del Nord) es va desplomar fins als 19,33 dòlars. Posteriorment van començar a encarir-se amb força a mesura que s’aclaria el panorama sobre l’impacte econòmic de la pandèmia i començava després la recuperació econòmica. A principis del juliol passat es venien entorn dels 75 i els 77 dòlars, respectivament, màxims des de finals del 2018. Per posar-ho en perspectiva, el preu del barril de Brent el 5 de juliol passat (77,16 dòlars) era un 299% superior al mínim de l’abril del 2020, un 79% major al de començaments de juliol de l’any passat (43,1 dòlars) i un 48% més car que en l’arrencada del 2021 (51,8 dòlars). Des d’aquella data, no obstant, ha experimentat bastants titubejos, fins al punt d’obrir aquest divendres a 66 dòlars, el seu nivell més baix des de finals de maig i un 14% per sota de la cota arribada a principis del mes passat. El West Texas també ha caigut fins als 63 dòlars, un 16% per sota del nivell de llavors. Demanda minvant El descens respon, d’una banda, a les perspectives de menor demanda. «La debilitat del preu del petroli s’ha vist impulsada per l’augment dels temors sobre la recuperació de la demanda mundial, ja que la variant delta s’ha estès. Especialment a Àsia, que és la regió més important per a la demanda de petroli, i on la variant delta ha tingut l’impacte més gran en l’activitat econòmica i en nous confinaments. Àsia representa el 37% de la demanda de petroli estimada per a aquest any, i els nous casos del virus per milió s’han duplicat amb escreix l’últim mes, fins a assolir els 58 per milió», ha apuntat Ben Laidler, estrateg d’eToro. De fet, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va revisar fa una setmana un 5,3% a la baixa la seva previsió de creixement de la demanda de cru per a la resta del 2021 davant l’impacte de les noves variants del coronavirus. Segons els seus càlculs, el consum mundial de petroli va augmentar en 3,8 milions de barrils al juny, impulsat per la major mobilitat a Amèrica del Nord i Europa, però l’alça «va revertir abruptament el seu curs al juliol i les perspectives per a la resta del 2021 s’han degradat a causa de l’empitjorament d’evolució de la pandèmia». En canvi, l’OPEP, que agrupa països que concentren el 40% de la producció mundial, va negar l’esmentat impacte i va mantenir les seves previsions de demanda. Oferta excessiva L’altre factor que explica la caiguda del barril ve, precisament, pel costat de la producció: el major cru disponible en elmercat just en un moment de menor demanda d’aquest. «La debilitat del preu també s’explica per la decisió de la reunió de l’OPEP+ (que inclou 10 països productors més, com Rússia i Mèxic) del 18 de juliol d’augmentar significativament l’oferta de petroli, desfent, de fet, totes les seves retallades del 2020 per a finals d’aquest any. Això equival a 9,7 milions de barrils de producció diària, o més del 10% de l’oferta actual, que tornaran al mercat aquest any», ha afegit l’analista d’eToro. També afecta la pujada del dòlar, en màxims dels últims nou mesos davant la creixent possibilitat d’un enduriment de la política monetària dels Estats Units a finals de curs o principis del pròxim i pel fet de ser un valor refugi per als inversors en moments de dubtes com els actuals. El petroli es negocia en dòlars, amb la qual cosa quan la moneda està forta el cru s’encareix per als posseïdors d’altres divises, cosa que també afecta la demanda. Pujades a mitjà termini Els experts, en qualsevol cas, estimen que es tracta d’un impacte transitori i que els preus del cru tornaran a pujar l’any que ve. «La variant delta està retardant, no descarrilant, la recuperació de la demanda de petroli. Els impactes se suavitzaran i les economies es reobriran més a mesura que augmentin les vacunacions i disminueixin els nous casos. L’oferta continuarà sent molt ajustada. L’OPEP+ té una capacitat limitada per afegir producció després dels últims augments anunciats, mentre que les addicions d’oferta d’altres productors continuen sent més lentes de l’esperat», ha exposat Laidler. A això es suma que els tractats i compromisos internacionals de reducció d’emissions contaminants fan que «les companyies petroleres no tenen gaire clar si els compensa invertir en nous projectes d’extracció», cosa que també pot afectar l’oferta a mitjà i llarg termini, com han assenyalat des de Portocolom.

L’escalada del petroli ensopega amb els dubtes sobre la recuperació

El barril de referència a Europa va pujar un 299% del mínim del 2020 fins a principis de juliol i des d’aleshores cau el 14%

La menor demanda per la variant delta i l’excés d’oferta per decisió de l’OPEP expliquen les últimes caigudes

El més llegit