¿De què parlem quan parlem d’una empresa pública energètica?

La creació d’una empresa pública energètica va camí de convertir-se en nova matèria de tensió dins de l’Executiu. No només entre les dues faccions de l’Executiu, el PSOE i Unides Podem (els morats porten al seu programa electoral la creació d’un empresa pública elèctrica), sinó dins del mateix sector socialista. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica,Teresa Ribera, ha obert la porta a la creació d’una empresa pública energètica. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha confirmat que el Govern treballa en la creació d’una empresa pública «a mitjà i llarg termini». Davant això, la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, s’oposa a una empresa pública, amb l’argument que «hem de centrar-nos en mesures eficaces i centrar els nostres esforços en aquells àmbits que poden tenir un impacte real, i no altres idees que ja sabem que no són eficaces o no poden portar-nos als objectius que tenim, que és un sistema energètic amb l’energia més neta i barata possible». Mentrestant, des d’Unides Podem, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, saluda que Ribera s’hagi obert «per primera vegada» a la proposta morada de crear una empresa pública d’energia davant l’«oligopoli» que exerceixen les tres empreses (Naturgy, Endesa i Iberdrola) que acumulen el 80% del subministrament de les llars. No obstant, al parlar d’empresa pública energètica no tots els actors semblen parlar del mateix. 1. Recuperar la gestió pública de les centrals hidroelèctriques Quan la vicepresidenta Ribera i el ministre Bolaños parlen de la possibilitat de crear una empresa pública d’energia es refereixen a la idea d’agrupar en una companyia de titularitat pública les concessions hidroelèctriques a mesura que vagin vencent en els pròxims anys. Però aquesta és una mesura a llarg termini. En aquesta dècada només venceran entorn d’una trentena de concessions que sumen a penes 720 megawatts instal·lats (davant els 20.000 megawatts de potència hidràulica) i pertanyen en un 90% a les tres grans elèctriques, Iberdrola, Naturgy i Endesa, segons dades facilitades pel ministeri per a la Transició Ecològica. La resta de les concessions, atorgades majoritàriament a mitjans del segle XX, aniran vencent a poc a poc. Al que s’ha referit exactament Ribera és a «modificar les regles del mercat de generació i poder disposar de tota l’energia hidroelèctrica a través d’un sistema concessional diferent (a l’actual) o a través d’una empresa publica segons es vagin alliberant les concessions hidroelèctriques que permeti intervenir o facilitar una altra manera d’oferir energia». En el seu programa electoral, Podem també parla d’això: d’assumir en una empresa pública d’energia l’explotació de les centrals hidroelèctriques les concessions de les quals vagin caducant a fi de «complementar la producció elèctrica quan altres tecnologies renovables tinguin valls, protegir la salut ecològica dels nostres rius i garantir el reg, el control de les crescudes i el subministrament d’aigua potable sense que interfereixin interessos econòmics espuris, així com compensar els territoris que suporten les centrals i pateixen les conseqüències de la desigualtat territorial del nostre país». La recent investigació del Govern sobre Iberdrola pel buidatge de dos embassaments en plena polèmica pels rècords del preu de l’electricitat té a veure amb aquests propòsits. Però Unides Podem no només parla de traslladar la gestió de les hidroelèctriques a una empresa pública, sinó de posar en marxa un nou subministrador d’energia de capital públic en competència amb els operadors actuals. 2. Crear un competidor d’Iberdrola, Endesa o Naturgy En el seu programa electoral, Podem també parla de «crear una empresa pública elèctrica per portar a terme la transició ecològica, lluitar contra el canvi climàtic i abaixar la factura de la llum» i intervenir en un mercat «dominat per un oligopoli privat». Aquest concepte d’«empresa pública» connecta amb el model de les grans energètiques estatals com el que hi havia a Espanya (amb Endesa, com a vaixell insígnia) i el que hi continua havent en altres països, com Itàlia, les companyies de la qual operen en el mercat espanyol. Aquesta empresa, segons el programa Podem, també s’ocuparia «d’implementar una factura de la llum més baixa i de garantir que ningú pateixi pobresa energètica». 3. Confús debat polític Quan Ribera o Bolaños parlen d’una possible «empresa pública d’energia» no semblen estar referint-se a aquesta segona interpretació, gens ni mica, sinó només a les concessions hidràuliques. Hi ha el dubte de si la ministra Belarra, quan saluda que Ribera s’obri a crear una empresa pública d’energia, pugui estar barrejant els dos conceptes en el debat polític per remarcar el protagonisme morat. També hi ha el dubte de si el rebuig de la vicepresidenta Calviño a crear una empresa pública es refereix només al segon concepte (crear un competit d’Iberdrola, Endesa o Naturgy), al primer d’aquests (recuperar la gestió de les concessions hidràuliques) o a tots dos. Ni una ni altra interpretació formen part de l’acord de coalició de Govern que el PSOE i Unides Podem van firmar el desembre del 2019.

¿De què parlem quan parlem d’una empresa pública energètica?

Creixen les diferències dins del Govern sobre la possibilitat d’intervenir en el mercat elèctric a partir d’una companyia estatal

El més llegit