El juny ha sigut el mes de les comissions bancàries. Amb l’objectiu d’augmentar ingressos i la vinculació dels clients, les entitats han anat engreixant la factura aplicada per mantenir un compte, per tenir una targeta de dèbit o crèdit o per fer una transferència, entre altres serveis. 

Aquests cobraments, que arriben a un import mitjà anual de 140,17 euros d’acord amb els càlculs d’Asufin, han generat un descontentament creixent entre els usuaris que, no obstant, no és nou. Durant l’any passat, les reclamacions ateses pel Banc d’Espanya relacionades amb els comptes i dipòsits de la banca ja van suposar el 19,7% del total, destacant aquelles referides al càrrec de comissions en compte.

Davant aquesta situació, associacions de consumidors financers com Asufin o Adicae han expressat la seva preocupació pel progressiu augment dels costos i han reclamat una regulació o normativa específica. 

«Que la situació actual sigui la contrària és inquietant, més quan el mapa bancari, amb menys entitats i més concentrat, deixa menys possibilitats d’elecció al consumidor», assenyalava la presidenta d’Asufin, Patricia Suárez, en una nota recent.

Per la seva banda, Adicae ha instat el Banc d’Espanya que «vigili i controli de manera detallada» l’efecte que «l’abusiu increment de les comissions bancàries està suposant a les butxaques dels consumidors». «L’import mitjà de la comissió per manteniment de compte s’ha multiplicat per quatre després de les pujades del mes de juny, i les entitats financeres ni atenen al perfil vulnerable de bona part dels seus clients ni tenen en compte les seves necessitats i reivindicacions», asseguren en un comunicat.

Moure els diners

Alhora que les associacions, molts particulars exigeixen als bancs que facin marxa enrere. Mentrestant, molts altres busquen la manera d’evitar-les. Canviar de banc pot ser una de les primeres opcions. Segons recorda l’associació de consumidors OCU, en l’actualitat les gestions corresponents al trasllat del compte corrent corren a càrrec de la nova entitat, i a més no comporta cap cost.

Per això, «l’usuari es podrà limitar a omplir un formulari, en el qual s’ha d’indicar el que es vol traspassar de compte, com, per exemple, transferències periòdiques, abonaments, saldo existent en el compte, així com els rebuts domiciliats i la data a partir de la qual es vol que es carreguin en el compte nou», expliquen des de l’associació.

En cas que aquesta sigui la via triada pel client, l’OCU ha recopilat un petit llistat de comptes corrents amb què gestionar el dia a dia sense comissions addicionals. En concret, enumeren el Compte Nòmina (Pensió) i la No Nòmina de Bankinter, el compte ‘online’ de MyInvestor i el Compte Expansió Plus de Banc Sabadell. A més, indica que hi ha comptes sense comissions que tornen una part dels rebuts domiciliats i posa com a exemple el Compte Nòmina Open d’Openbank. 

A més, el comparador Kelisto mostra més possibilitats, com és el cas del Compte Clar d’Abanca, el Compte Nòmina de Bankoa (entitat del grup Abanca), l’‘online’ SIN de Liberbank o el Compte Nòmina d’Unicaja Banco. En els quatre casos ofereixen a més una bonificació de fins a 300 euros per domiciliar la nòmina. BBVA té també dos comptes sense comissions, però estan destinats únicament a joves d’entre 18 i 29 anys.

«Fins i tot els consumidors que no tenen una nòmina poden deslliurar-se de pagar comissions si obren un compte sense despeses i sense vinculació obligatòria», aclareixen els experts de HelpMyCash. 

Guardar els diners

Una altra alternativa pot ser guardar els diners a casa, segons indiquen des del portal especialitzat en finances personals. Això suposa una fórmula sense cap trava legal, independentment de la quantitat, sempre que els fons tinguin una procedència legítima i hagin sigut degudament declarats, aclareix HelpMyCash. 

En aquest sentit, convé conèixer el potencial problema que arribaria en el cas de voler tornar a ingressar els diners en un compte corrent i «Hisenda comenci a fer preguntes». En concret, l’Agència Tributària podria demanar comprovació de l’origen dels fons, una cosa que no sempre resulta fàcil. «Per això, convé guardar tota la documentació oportuna: justificants dels reintegraments, nòmines, etc.», recomanen des del portal especialitzat.  

«La realització d’una retirada i d’un posterior ingrés de diners en efectiu en un compte bancari no té, en principi, transcendència a efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques», aclareix la Direcció General de Tributs. Però de no poder demostrar la procedència dels diners, Hisenda podria considerar-ho com un guany no justificat i obligar la persona a tributar.

A més, HelpMyCash recorda l’actual límit als pagaments en efectiu en transaccions, situat en 1.000 euros des del mes de juliol passat en el marc de la llei antifrau. Així que si es vol fer una compra per una quantitat superior a aquesta xifra i els diners estan guardats a casa, serà necessari ingressar-los abans en un compte.