El temor d’una bombolla immobiliària torna a Espanya

Els temors d’una nova bombolla immobiliària tornen a aparèixer a Espanya. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) ha alertat de signes que avancen un «rescalfament» del mercat immobiliari que «pot suposar el pas previ a una nova bombolla immobiliària com la viscuda fa una dècada». Però les dades del sector immobiliari no són encara concloents sobre l’aparició d’aquesta bombolla. Mentre l’Adicae ressalta que en els últims vuit anys l’import mitjà de préstecs hipotecaris per a l’adquisició de vivenda a Espanya s’ha incrementat un 27,84%, fins als 142.755 euros al juny, segons dades del Consell General del Notariat, en el sector immobiliari s’argumenta que els preus creixen de manera moderada com a conseqüència de les restriccions de la banca a concedir hipoteques. Segons Sociedad de Tasación el preu a què es va arribar el juny del 2021 es va situar al nivell més alt des del juny del 2010 (2.537 euros/m2) en un escenari d’augment de les transaccions d’aquest tipus d’immobles, segons les dades de l’INE incloses dins l’agregador immobiliari de Sociedad de Tasación. Prudència Segons l’opinió del president de Sociedad de Tasación, Juan Fernández Aceytuno, un dels elements més interessants de la situació actual del mercat de la vivenda a Espanya és la seva capacitat per mantenir certa estabilitat dels preus, davant la «voracitat» que es registra als EUA, per exemple, amb terminis de venda mitjans molt curts i creixements de doble dígit. Per a Sociedad de Tasación, la situació a Espanya respon a una certa «prudència», especialment dels promotors en els preus, però també perquè «no hi ha compradors especulatius al mercat» i que els costos estan sent supervisats eficientment pels constructors. Per a Fernández, «el mercat no acaba de creure’s la recuperació i és prudent», en un marc de canvi de la demanda (amb trasllat de les grans ciutats a entorns més afins al teletreball, per exemple). Estrangers Malgrat els missatges de tranquil·litat, la veritat és que els preus continuen pujant malgrat que la demanda estrangera va caure dràsticament durant la pandèmia. Actualment, la majoria dels particulars estrangers interessats a invertir al sector immobiliari procedeixen de Noruega (32%) i Suècia (15%), segons el portal especialitzat en cooperatives de vivenda Lacoop. Les regions espanyoles amb més captació són Alacant i Múrcia i el tipus de vivenda més buscada és una casa unifamiliar de tres dormitoris, amb piscina, terrassa i un pressupost mitjà de 250.000 euros. Previsions Per a Judit Montoriol-Garriga, del servei d’estudis de CaixaBank, ha «sorprès la resiliència» del sector immobiliari a Espanya durant la pandèmia, i es preveu que «el preu de la vivenda continuï anotant avenços moderats però sostinguts en el temps». Més estalvi CaixaBank al·ludeix en concret a l’estalvi «forçós» acumulat per les llars durant el 2020, que podria acabar derivant-se, en part, cap a la inversió immobiliària. Segons l’entitat financera, gran part d’aquest estalvi acumulat, xifrat al voltant d’un 3,5% del PIB, ha sigut en mans de llars de renda mitjana i alta, que solen tenir una menor propensió a consumir. «Si tenim en compte el baix rendiment que ofereixen actius alternatius, és d’esperar que la inversió en actius immobiliaris es vegi afavorida en aquest entorn», assenyalen els serveis d’estudis de CaixaBank. Més demanda en vivenda nova La demanda és més potent en vivenda nova que en segona mà. La recuperació de les compravendes es concentra a les vivendes noves, que creixen amb gran vigor (+10,6% en l’acumulat del gener al maig respecte al 2019), mentre que les compravendes de segona mà continuen més febles (–5,2%). Les noves promocions satisfan millor la demanda de nous compradors que reclamen vivendes adaptades al teletreball i futurs possibles confinaments. A més, les condicions de finançament dels préstecs per a la compra de vivenda es mantenen «folgades», segons Caixabank, que no espera cap canvi en els tipus d’interès oficials del BCE durant aquest any i el pròxim. Comparativa enganyosa L’evolució dels preus i la compravenda és dispar segons diferents zones d’Espanya. Les compravendes totals d’immobles, incloses vivendes, van passar de les 51.371 operacions del juny de l’any passat a les 94.330 registrades el mateix mes d’aquest any, cosa que suposa un augment del 83,6%, segons l’Estadística Registral Immobiliària de l’Escola de Registradors d’Espanya. Però aquesta dada és enganyosa, ja que es compara amb un moment de confinament del 2019. El creixement dels preus respecte al juny del 2019 va ser el 23%, en què també hi va haver un alentiment del nombre d’hipoteques inscrites que va afectar també les compravendes com a conseqüència dels canvis produïts en la llei que regulava els contractes de crèdit immobiliari, que va provocar un augment d’hipoteques fetes el juny i inscrites el juliol. Per la seva banda, la compravenda de vivenda ha passat de les 25.709 registrades el 2020 a les 45.439 operacions aquest any, cosa que suposa un increment del 76,7%. En comparació amb el 2019, l’augment és del 18,8%. Els registradors han alertat que les dades actuals «poden mostrar una taxa més alta de creixement del que realment ha produït el mercat». Per zones, els increments més grans de les compravendes totals en comparació amb el juny del 2020 es van registrar a l’Aragó (+121,5%), Melilla (+135,7%), Madrid (+109,5%), Castella-la Manxa (+100,7%), el País Valencià (+95,3%), Andalusia (+89,1%) i Castella i Lleó (+85,6). Hipoteques Segons l’Estadística Registral Immobiliària de l’Escola de Registradors d’Espanya, el nombre d’hipoteques totals es va incrementar un 33,4% el juny en comparació amb el mateix mes del 2020, després de registrar 47.662 operacions. No obstant, al comparar-ho amb el juny del 2019, l’augment ha sigut del 23,2%. Per comunitats autònomes, els increments més grans de les hipoteques totals respecte al juny de l’any passat es van registrar a Melilla (+153,3%), Cantàbria (+100,7%) i Aragó (+100,6%). Per la seva banda, es van registrar descensos a Ceuta (-41,7%) i el País Basc (-34%). D’altra banda, les hipoteques de vivenda van créixer un 41% respecte al juny del 2020, després de registrar-se 35.532 operacions, i van augmentar un 27,2% si es compara amb el mateix mes del 2019, quan la xifra total va rondar les 28.000 vivendes. Normalització Sobre la producció de vivenda nova, les dades apunten a una progressiva normalització. Per exemple, els promotors calculen que aquest any es començaran a construir a Catalunya unes 14.000 noves vivendes, una xifra similar a la de l’exercici 2019, previ a la pandèmia, però que se situa lluny de les 25.000 que es necessitarien per satisfer la demanda existent. En una entrevista amb Efe, el president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, va explicar que la crisi de la Covid «no ha tingut una excessiva afectació» en el sector, que espera girar full i recuperar ja aquest 2021 el nivell de producció prepandèmia.

El temor d’una bombolla immobiliària torna a Espanya

L’Adicae alerta de l’alça dels preus, mentre el sector immobiliari ressalta la moderació de les pujades

El cost de les vivendes noves arriba al nivell més alt des del 2010, amb una alça de les transaccions i els tipus d’interès baixos

Vivenda pels núvols: ¿exuberància o bombolla?

El més llegit