Els prosaics xoriços o llonganisses són encara esquius a la Xina després de quatre dècades de globalització. Exigeix amagar-los a la maleta, resar quan passa per la màquina de rajos X i un racionament espartà fins al pròxim viatge. O pagar fortunes pels escassos importats. O mitigar la mona amb els ‘plasticosos’ placebos italians. Un rumor cada vegada més insistent entre la colònia d’expatriats espanyols saluda el final dels dies foscos: cuinar una ‘fabada’ o una escudella ja no és quimèric des que Casa Cais assorteix tot el país de la xarcuteria que elabora al sud.