¿Fins quan seguiran aquests altíssims preus de la llum?

Fa dos mesos que el preu de la llum al mercat majorista està disparat, arribant aquesta setmana quatre a jornades de rècords consecutius. L’alça de la demanda per l’onada de calor ha coincidit amb uns preus altíssims per la pujada del gas natural i dels drets d’emissió (CO2). Però la previsió és que es mantinguin els preus alts durant un temps. ¿Fins quan? L’actual tensió en el preu de la llum no es relaxarà fins al 2023 d’acord amb els preus a futur del mercat elèctric, segons va advertir Endesa fa unes setmanes durant la presentació dels seus resultats del primer semestre. Segons el seu parer els preus en els pròxims mesos es mantindran en l’entorn dels 100 euros el megawatt-hora i continuaran veient-se el 2022 i 2023 «afectats per l’augment dels preus de les matèries primeres». En el cas concret del 2022, els futurs apunten a un preu mitjà de 71 euros/MWh, mentre que per al 2023 cauria fins als 54,2 euros/MWh, segons les dades de la companyia. Per la seva part, la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat en diverses ocasions que el preu de l’electricitat al mercat majorista és «probable» que es mantingui alt el que queda d’any, tant és així que ha mirat de limitar el seu efecte sobre la factura amb la reducció de l’IVA del 21% al 10% fins al desembre. A partir del 2022 es preveu que entrin en vigor les dues reformes estructurals que té en marxa l’Executiu, les quals podrien atenuar l’efecte dels preus al rebut. Es tracta del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE) que trasllada de forma progressiva en cinc anys les primes a les renovables que s’inclouen dins dels costos regulats del rebut (al voltant de 6.000 milions anuals) a les companyies energètiques i la retallada dels beneficis extra que reben nuclears i hidroelèctriques per l’alça des drets d’emissió. No obstant, la ministra Teresa Ribera ha reclamat a la Comissió Europea realitzar canvis en el disseny del mercat elèctric amb l’objectiu de modificar el sistema marginalista (l’última tecnologia a casar oferta i demanda és la que fixa el preu per a la resta) que, segons el seu parer, és el principal culpable d’aquests preus perquè estableix el preu de les tecnologies fòssils a la resta de tecnologies. Segons Ribera, aquest tipus de sistema era «adequat» quan totes les energies es mouen en costos similars però no ho és quan es produeix una bretxa molt gran entre formes de producció barates i un petit marge de formes de produir electricitat amb preus alts imputables a l’ús de combustibles fòssils i a la necessitat de pagar gasos amb efecte d’hivernacle». Finalment, malgrat que tot sembla indicar que els preus es mantindran alts en els pròxims mesos, hi pot haver parèntesis que, almenys, afluixin la tensió actual. Un exemple seria una caiguda de la demanda, si la temperatura baixa, però sobretot un canvi en la meteorologia, que a l’onada de calor de pas el vent, el que podria provocar una davallada dels preus a l’evitar la generació amb cicles combinats (que són els més cars, penalitzats pel gas i el CO2). I si res d’això passa, «és possible que el Sr. Putin obri l’aixeta del gas i de sobte caiguin els preus i també el CO2», feia broma fa unes setmanes la ministra.

El més llegit