Les empreses que van sortir de Catalunya es resisteixen a tornar

Codorniu, Grup Planeta, Catalana Occident, Pastes Gallo, Banc Sabadell, Colinail, La Bruixa d’Or, Abertis, Agbar, el braç inversor de La Caixa, Criteria i les seves participades CaixaBank, Naturgy, Cellnex... La llista resulta gairebé interminable. El saldo entre sortides i arribades de seus socials des del 2017 és negatiu a Catalunya, amb un total acumulat de 2.307 fins al juny d’aquest any, segons les dades de Registradors d’Espanya. En aquell mateix període, el balanç per a Madrid ha resultat positiu, al guanyar-ne 1.580. La mudança massiva de seus socials, amb el consegüent canvi de celebració de les juntes d’accionistes o reunions del consell d’administració, ha sigut l’impacte més palpable de l’etapa d’inestabilitat política sorgida arran del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, el moment culminant dels anys del procés a Catalunya. Fins a la data s’ha tractat, amb aclaparadora majoria, de viatges només d’anada. El bitllet de tornada no s’ha comprat encara. Algunes companyies han insinuat la possibilitat de tornar, però una decisió d’aquest tipus, que costa de prendre, també és difícil de revertir, segons fonts consultades. La fuga del 2017 El pitjor exercici va ser precisament el de la consulta, quan es va produir una fuga massiva de seus socials. El saldo negatiu aquell any a Catalunya va ser de 1.988 que van optar per ubicar el seu quarter general fora d’aquesta comunitat: 2.536 van marxar i 548 van optar aquest exercici per posar la seva seu social a Catalunya. De les que van decidir mudar-se, 1.457 ho van fer a Madrid. El País Valencià va ser, a gran distància, el segon beneficiari més gran, amb 279, i l’Aragó, el tercer, amb 194. L’any del referèndum, un total de 1.279 societats van deixar Madrid com a seu social, però 2.541 més van triar la capital com a ubicació. Això dona un saldo positiu de 1.262. Cada any, de fet, a Catalunya s’han produït més marxes que arribades i a Madrid, a la inversa. Les últimes dades, a 30 de juny passat, reflecteixen que mantenen els saldos, negatiu per a Catalunya (-91) i positiu per a Madrid (+65). Això suposa que hi continua havent més companyies que prefereixen marxar, mentre que a Madrid passa justament el contrari. Ofensiva per a la tornada Un dels objectius que es va marcar l’actual president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser aconseguir que tornin el màxim de seus socials que van marxar. Fins i tot va arribar a demanar que el Govern de la Generalitat es comprometés a no portar a terme més accions unilaterals com la declaració d’independència. Ell mateix admet que no s’ha aconseguit encara que hi hagi una tornada massiva. Ni tan sols simbòlica. El ‘think tank’ de Foment, l’Institut d’Estudis Estratègics, va advertir fa uns dies dels riscos de no revertir aquest procés de fuga de seus. El seu director, Jordi Alberich, apel·lava a l’estabilitat institucional i a exercir l’autogovern com a recepta per crear un clima de més confiança. L’informe que van elaborar afirma que «els corrents de fons de la societat catalana apunten clarament a la distensió. I la política sembla llançar senyals en la mateixa direcció. Només així abordarem els desafiaments del moment i, entre aquests, l’afavorir el retorn de seus corporatives. Altrament, poden portar el desplaçament irreversible de centres de decisió i llocs de treball». Exercir l’autogovern Segons el parer d’aquesta entitat, «cap aspiració política, per transcendent que sigui, ha d’impedir que la primera obligació del Govern català sigui l’exercici de l’autogovern, que compta amb unes capacitats notables, no sempre explotades, per incidir en el benestar ciutadà i encarar el camí de la recuperació». La marxa d’una seu social no té per què implicar pèrdua de capacitat de decisió, però si es prolonga molt temps pot acabar suposant el trasllat dels quarters generals, unitats importants de negoci i fins i tot capacitat productiva, avisen els representants d’aquest ‘think tank’. Això suposa una pèrdua de riquesa, activitat i, el que és pitjor, llocs de treball. També es corre el risc que els directius, per evitar constants viatges, acabin traslladant la seva residència on es troba la seu social de la companyia. I encara més amb una fiscalitat atractiva com la de Madrid. Madrid i Catalunya, per aquest ordre, són les comunitats que més moviment de seus socials suporten, al ser, al seu torn, els territoris amb més activitat econòmica. A 30 de juny passat, un total de 310 empreses van optar per marxar de Catalunya. D’aquestes, 123 van registrar la seva nova seu a Madrid. I un total de 219 es van instal·lar aquí, 110 de les quals procedien de Madrid. En aquell mateix període, 452 companyies van abandonar Madrid com a seu social, però 517 van recalar en aquesta comunitat. Després del 2017, segons les dades de Registradors d’Espanya, l’exercici amb pitjor saldo negatiu entre arribades i sortides a Catalunya va ser el 2020, amb 150, davant un balanç positiu de 147 a Madrid. En total 666 van marxar, gairebé la meitat a la capital d’Espanya, però 516 es van registrar a Catalunya.

Les empreses que van sortir de Catalunya es resisteixen a tornar

Des del 2017, són ja 2.300 les companyies que han traslladat la seu social

El més llegit