Llocs de treball que no tenen qui els ocupi

El director a Espanya de l’Organització Internacional del Treball (OIT), Joaquín Nieto, explica que, en línies generals, l’escenari del mercat laboral per als pròxims anys és poc esperançador si parlem de recuperació total de l’ocupació perduda arran de la irrupció de la pandèmia. L’OIT constata que el grau d’ocupació projectat per al 2021 continuarà sent més baix que el nivell previ a la crisi i «insuficient» per tancar les bretxes obertes, per la qual cosa almenys fins al 2023 no espera que s’aconsegueixin compensar les pèrdues sofertes. Amb tot, Europa, inclosa Espanya, «ha reaccionat bé al posar en marxa una injecció de capital públic sense precedents en la història per impulsar el mercat laboral», destaca Nieto. El problema és que sis de cada deu empreses espanyoles tenen avui dificultats per trobar candidats amb les competències tècniques i socials requerides. Aquest «desajust de talent», segons indica un informe que ha fet públic aquesta setmana Manpower, arriba a la xifra més alta dels últims 11 anys. ¿Què s’ha de fer? Les anomenades ‘competències socials’ cobren ara especial rellevància al convertir-se en un factor clau a l’hora de seleccionar el millor talent. Per això, els empresaris espanyols trien el compromís (26% dels casos), la iniciativa (22%) i el lideratge (22%) com a habilitats claus per als nous perfils que incorporin, per davant del pensament crític, la resolució de problemes o el treball en equip, totes elles amb el 14%. Oportunitats d’ocupació Per reduir aquest desajust de talent i, a més, atraure i retenir els millors candidats, més de la meitat dels ocupadors (56%) estan oferint ja mesures de flexibilitat als seus empleats. I el 13% dels patrons afirmen que apostaran per models híbrids de teletreball i presencialitat. L’objectiu no és cap altre que satisfer una necessitat manifestada de forma clara pels professionals. En l’actualitat, vuit de cada deu exigeix que el treball els permeti conciliar vida privada i professional. «A mesura que la vacunació avança i les mesures de confinament s’aixequen, un optimisme contingut arriba als empresaris», reconeix Manuel Solís, director general de Manpower a Espanya. Segons la seva opinió, «aquesta recuperació de les expectatives empresarials és diferent, més concreta que la vista en situacions de crisi passades i es tradueix en una intenció directa de crear oportunitats d’ocupació a partir del setembre del 2021». I diu que la recuperació de l’ocupació se centrarà al sector terciari, que el 2022 suposarà el 75,4% de l’ocupació d’Espanya (tres de cada quatre llocs). Gairebé el 31% d’aquests llocs de treball estaran lligats als serveis a empreses i al sector exterior (amb logística, transport, consultoria i tecnologia al capdavant). Mentrestant, l’hostaleria, el negoci més afectat pels tancaments provocats per la Covid-19, recuperarà gran part de l’ocupació perduda (el 2020 va tenir una caiguda molt important a l’acaparar gairebé el 49% de tota l’ocupació destruïda per la pandèmia), amb prop del 40% dels llocs de treball que s’espera crear. Rols necessaris Ara bé, més enllà del sector terciari hi haurà molts llocs difícils de cobrir. I no són només els digitals. Faltaran mecànics, soldadors o gruistes a les indústries. A més, els experts alerten que és bon moment per reinventar-se i apostar per l’autoocupació. Abans de la pandèmia els rols tecnològics estaven ja entre els més demandats, amb un clar augment del sector logístic, impulsat sobretot per l’auge dels serveis de venda a domicili. Aquí Amazon juga un paper clau, ja que porta a terme un desplegament sense precedents a tot Espanya. I és que la crisi derivada de la Covid suposa la consolidació definitiva del comerç electrònic. «S’avança tant en la transformació digital, la intel·ligència artificial, el big data i la ciberseguretat, que totes les feines relacionades amb aquestes àrees estan revolucionant el mercat laboral fins al punt que la demanda supera l’oferta en determinats perfils», sosté Julia Rodríguez, directora de Desenvolupament de Human Age Institute. També coincideix amb altres experts en el fet que l’automatització substitueix de ple algunes professions, si bé està afavorint l’aparició d’altres de noves, vinculades a la robotització i a la digitalització, que són ara les que les empreses més busquen. «Sigui com sigui, es crearà més ocupació de la que es va destruir en totes les àrees vinculades amb aquestes noves tecnologies», explica la directiva. El ‘sector verd’ també buscarà molts llocs, com comercial en energies renovables, operador de drons, tècnic en instal·lacions energètiques, expert en energia renovable, en sostenibilitat i tecnologia ambiental o especialista en intel·ligència artificial. I, per descomptat, la pandèmia i una esperança de vida de la població espanyola de les més altes del món condicionen especialment el present i el futur de l’ocupació en l’àmbit de la salut. Per això falten tècnics d’anàlisis clíniques i biomèdiques, especialistes en geriatria i infermers. «Són els tres perfils laborals més buscats ara i es preveu que es mantingui aquet interès en els pròxims anys», ressalta Julia Rodríguez. Reforma de l’FP Segons l’estudi ‘Un impuls a la revolució de les competències’ (2021), elaborat per ManpowerGroup, «el 2025, humans i màquines resoldran tasques rutinàries a parts iguals i hi haurà 97 milions de llocs de treball nous a tot el món relacionats amb la intel·ligència artificial, l’economia verda i l’atenció sanitària». Aquesta anàlisi ressalta també l’alça de la demanda de diversos professionals, entre ells els relacionats amb el sector de la logística i el transport. ¿Com cobrir aquestes vacants? La resposta a aquesta qüestió és un dels grans reptes per evitar aquest desajust d’habilitats dels treballadors i pal·liar els problemes dels empresaris a l’hora trobar mà d’obra determinada. Els experts apunten algunes idees. «Necessitem impulsar la formació i els plans de desenvolupament intern i de capacitació per garantir la inserció dels diferents perfils al mercat laboral. Espanya, com també Alemanya o els Estats Units, tenen autèntics problemes per trobar cambrers i personal d’hotels», adverteix Joaquín Nieto. Per això, considera necessari posar en marxa una «autèntica estratègia d’àmbit nacional de formació professional dual, en què hi hagi el compromís de les empreses per formar els seus futurs empleats, amb el recolzament de tota la societat i de les administracions públiques. Si no és així, no es trobaran els llocs de treball desitjats», puntualitza. En això està el Govern central, la patronal CEOE i els sindicats UGT i Comissions Obreres, que han segellat un acord que va en aquesta línia. Veurem. En aquests termes, el president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), Antón Costas, afirma que el paper de l’FP és clau per crear una àmplia «classe mitjana professional que dinamitzi l’economia, igual com la classe mitjana serveix com a base per a una democràcia sòlida». Segons la seva opinió, l’FP és també un instrument poderós per abordar el problema de la feble productivitat i emprenedoria del nostre model econòmic, que necessita enfortir la «classe mitjana» amb les capacitats que ofereix la formació professional. Segons el president del CES, «una altra reforma laboral tampoc és la panacea per resoldre els problemes d’atur, que en molts casos passaran per reforçar l’FP». «L’aliança de centres educatius i institucions compromeses amb la millora de l’ocupabilitat dels joves pot constituir un pilar per al nou contracte social que necessitem i aconseguir així el dinamisme econòmic, el progrés social i la igualtat d’oportunitats», conclou Costas.

Llocs de treball que no tenen qui els ocupi

Trobar els perfils professionals més desitjats al mercat laboral es complica després de la reactivació econòmica

El més llegit