Conjura espanyola cap al lideratge digital

Espanya no vol perdre el tren de la revolució digital. Les grans ‘telecos’ es preparen, amb la inestimable ajuda del Govern i els fons europeus, per crear una nova era de les comunicacions que preveu canviar l’economia amb nous usos com la indústria 4.0 o el cotxe connectat. El punt de partida és bo en termes d’infraestructura, amb un desplegament de fibra molt per sobre de qualsevol país europeu, però amb Europa rere els Estats Units o la Xina en geopolítica. La pròxima fita es complirà abans del 21 de juliol amb la subhasta de 700 megahertzs que suposarà el començament de la cinquena generació de telefonia mòbil, coneguda com a 5G. El Govern ha estès una alfombra vermella perquè les empreses participin en aquesta subhasta (abaixant el preu i incorporant avantatges a la concessió), a què finalment es presentaran tres operadores: Telefónica, Orange i Vodafone. Les cada vegada més comunes inversions conjuntes, l’auge recent dels centres de dades i la seva posició geogràfica privilegiada formen part de la conjura publicoprivada que busca portar Espanya al lideratge digital. Pròxima subhasta La banda dels 700 megahertzs és la més volguda pels operadors ja que és la més baixa i la que dona més cobertura per antena, és a dir, arriba a l’interior dels edificis. Entre les seves bondats destaca una menor latència (temps des que es dona una ordre a un dispositiu fins que s’executa), més cobertura, més eficiència i, sobretot, la possibilitat de connectar molts dispositius. El Govern ha inclòs 1.500 milions en el Pla de Recuperació per al desplegament del 5G, dels quals entre 150 i 170 milions s’executaran aquest any, la resta al llarg del 2022 i el 2023, i 2.000 milions per estendre la connectivitat. A més, segons va anunciar el secretari d’estat de Telecomunicacions, Roberto Sánchez, durant un congrés organitzat aquesta setmana per la patronal DigitalES, s’està en converses amb la Comissió Europea per adequar el règim d’ajudes d’estat «a les necessitats del sector». Amb un preu de sortida de 995,5 milions d’euros, els Pressupostos del 2021 inclouen una previsió d’ingressos final per la subhasta de 2.100 milions d’euros. Telefónica, Orange i Vodafone seran les úniques companyies que vagin a la licitació, després que MásMóvil s’hagi autodescartat. L’objectiu de les companyies és que sigui una subhasta «ordenada» i amb uns «preus raonables» que els donin marge per invertir en el desplegament de la xarxa. Malgrat l’auge de la tecnologia en la societat, posat de manifest amb la pandèmia, les ‘telecos’ es queixen que l’enorme competència que limita els seus ingressos i l’excessiva regulació i fiscalitat constrenyen les seves inversions, sobretot en el cas de les tres companyies més grans. El 2020, els ingressos del sector es van reduir un 5,2% (fins als 32.215 milions). Però mentre Movistar, Orange i Vodafone els van retallar, MásMóvil i Euskaltel, que no participen en la subhasta, els van incrementar. L’Executiu ha sortit al pas d’aquestes queixes amb una sèrie de picades d’ullet perquè inverteixin sense miraments. Ha rebaixat un 15% el preu inicial de 1.170 milions, ha ampliat de 20 a 40 anys la concessió de l’espectre, donarà més temps per complir les obligacions de desplegament i eximirà les ‘telecos’ del pagament de la taxa directa per finançar RTVE si inverteixen en 5G. Més incentius Més incentiusTelefónica, Orange i Vodafone agraeixen el gest del Govern, però demanen nous «canvis» perquè «la regulació sigui més justa i la fiscalitat més equilibrada i perquè les normes de competència s’adaptin a la realitat del moment i no visquin cinc anys enrere», en paraules del president de Telefónica España, Emilio Gayo. El conseller delegat d’Orange España, Jean-François Fallacher, va reclamar a la Comissió Europea posar el focus en els operadors en comptes dels consumidors per permetre «gegants europeus» que puguin competir amb els de fora de tu a tu. Mentre a Europa hi ha 140 operadors, els EUA i la Xina en tenen tres cadascun. El seu homòleg a Vodafone, Colman Deegan, va afegir revisar la càrrega impositiva i incentivar la compartició d’infraestructures. «Tenim idees per millorar el camí referent a compartir infraestructures per donar-los una eficiència més gran i no tenir una sobredotació innecessària», va dir. Més col·laboració Més col·laboracióA més d’aquesta col·laboració publicoprivada, en el futur desplegament de la xarxa tindrà un paper protagonista la compartició, sobretot, d’emplaçaments (torres i pals als terrats) amb el ‘lloguer’ d’aquestes infraestructures als anomenats operadors neutres entre diversos operadors. Això farà que les 'telecos’ no hagin d’invertir en torres pròpies, rebaixant, així, el cost del desplegament. Aquest mercat és un dels més ‘calents’ dels últims mesos amb operacions com la venda de les torres de Telxius (Telefónica) a Europa i Llatinoamèrica a American Mobile, les innombrables compres de Cellnex o la creació de Vantage Towers per Vodafone per concentrar la seva infraestructura en una companyia. «La nostra raó de ser és la compartició. Si hi ha una demanda latent i podem facilitar que les inversions siguin compartides, encantats de fer-ho», va indicar el viceconseller delegat de Cellnex, Àlex Mestre. Reptes ReptesPerò no tot és tan fluid, el 5G encara té alguns reptes per resoldre com la bretxa digital, la ciberseguretat, el talent i la sostenibilitat, pel seu elevat consum d’energia. El volum d’informació serà ingent als entorns urbans per la qual cosa caldrà gestionar molt bé la xarxa, mentre que hi ha un 10% de població que no té connectivitat, per qui els fons europeus suposaran una «finestra d’oportunitat» perquè els operadors no despleguen en aquestes zones per la seva baixa rendibilitat, segons la directora general de Vantage Towers, Blanca Ceña. Sobre això, el conseller delegat d’Hispasat, Miguel Ángel Paduro, va lamentar que els satèl·lits siguin els «grans oblidats» sense tenir en compte que podrien proporcionar una solució immediata per a les zones més aïllades. ‘Hub’ digital ‘Hub’ digitalEl 5G, amb la seva baixa latència i múltiples connexions, crea la necessitat de processar les dades de forma pròxima i ràpida a través de centres de dades (emmagatzematge de continguts) de proximitat, segons el secretari d’estat de Telecomunicacions, Roberto Sánchez. Una infraestructura que «fins fa tres anys era una gran desconeguda», però en els últims mesos s’han repetit els anuncis de gegants com Google, Amazon o Microsoft per instal·lar les seves bases d’operacions a Espanya, en part gràcies al «carinyo administratiu», que permet somiar crear un ‘hub’ digital. Espanya compta amb una posició privilegiada, així com una extensa xarxa de fibra, que permet connectar els centres de dades per l’Atlàntic, el Mediterrani i l’Àfrica a través de «les artèries de connexió», com qualifica la consellera delegada d’Islalink, Esther Garcés, les interconnexions (cables) submarines. A Espanya, Telxius, Facebook i Apple van ser els pioners, amb el cable ‘Marea’, a connectar amb els Estats Units i Google ha anunciat l’últim any el ‘Grace Hopper’, que connectarà Espanya amb els Estats Units i el Regne Unit. «Estem davant un repte majúscul, molt emocionant, tenim l’oportunitat de transformar aquest país de forma significativa», va augurar Roberto Sánchez.

Conjura espanyola cap al lideratge digital

Empreses i Govern uneixen esforços per impulsar una nova era marcada pel desplegament del 5G

El més llegit