La banca torna a tenir sobre la taula la fusió de les seves patronals AEB i CECA

Com el Guadiana, la possible fusió de les patronals AEB (bancs tradicionals) i CECA (bancs i fundacions provinents de caixes d’estalvi) va sortint i desapareixent de la superfície del sector financer periòdicament des de fa gairebé una dècada. En els últims mesos ha tornat a aflorar, coincidint amb l’anunci del president de l’AEB, José María Roldán, que deixarà el seu lloc quan venci el seu mandat el pròxim abril, mentre que al març acabarà el del primer mandatari de la CECA, Isidre Fainé (també màxim dirigent de la Fundació Bancària La Caixa). «Hi ha hagut converses preliminars informals, però va amb molta tranquil·litat i no està clar que aquesta vegada sí que surti», confirmen fonts del sector. En el que coincideixen totes les parts consultades és que la integració tindria molta lògica. A principis del 2008 hi havia més de 50 entitats de crèdit rellevants a Espanya, i bancs i caixes es repartien el negoci financer pràcticament al 50%. Avui tot just sobreviuen 11 institucions importants (10 en uns dies, quan s’uneixin Unicaja i Liberbank) i les antigues caixes que resisteixen operen a través de bancs. Els interessos d’uns i altres estan, per tant, molt més alineats, tot i que sobrevisquin algunes diferències (principalment, el paper de les fundacions en l’accionariat de les antigues entitats d’estalvi). S’hi suma el recolzament en els organismes supervisors, particularment de l’espanyol, que la unió es produeixi. Segons fonts d’una de les grans entitats, la directora general de supervisió del Banc d’Espanya, Mercedes Olano, està instant el sector a plantejar-se l’operació des de fa algun temps. «El Banc d’Espanya i els espanyols del Banc Central Europeu ens diuen que no té cap sentit que AEB i CECA no es fusionin. A ells els dona més feina, perquè han de tractar per separat amb les dues, i a més ens adverteixen que ens resta influència a la banca espanyola davant la d’altres països que tenen una sola patronal, com Holanda», afegeix el president d’una altra entitat. Retirada estratègica Roldán, de fet, ha vinculat públicament la seva sortida amb una possible fusió de les patronals. «Tenim interessos molt semblants. Una vegada que tots som bancs, molts de nosaltres amb cotització en mercats de capitals, la similitud de posicions és molt elevada i la col·laboració és molt gran. A mi em sembla que una patronal unificada tindria més potència en defensa dels interessos de la banca espanyola a Europa. Però aquesta és una reflexió que ja no em correspon. El que he intentat a l’anunciar amb tanta anticipació la meva sortida és donar temps perquè es facin aquest tipus de reflexions de fons que valen la pena. Ja no és el meu tema, però sí que em sembla important fer espai perquè aquest tipus de solucions es puguin estudiar. Units som més forts, no hi hauríem de renunciar en el futur», va revelar fa unes setmanes. El gran obstacle de fons ha sigut sempre el repartiment de poder: l’AEB està controlada a la pràctica per Santander i BBVA, mentre que CaixaBank domina a la CECA. Gràcies al seu negoci internacional, els dos grans bancs han sigut tradicionalment molt més grans que l’entitat catalana, amb la qual cosa aquesta temia veure diluïda la seva influència en una patronal fusionada. No obstant, les distàncies s’han retallat després de la seva absorció de Bankia: continua liderant Santander (1,5 bilions d’euros en actius), molt per davant de BBVA (719.000 milions), però CaixaBank ha retallat distàncies (ha passat de 451.000 a 663.000 milions) i és amb diferència l’entitat líder al mercat espanyol. «És un tema que està sempre a sobre de la taula perquè és de sentit comú. Quedarem cinc bancs a la CECA, de 45 que érem, i a l’AEB també n’hi ha quatre de grans. Tindrem dues patronals que caben en un taxi, des del punt de vista de lobby és un disbarat. La fusió és avui més lògica que fa cinc anys. A més, CaixaBank és ara molt més gran que la resta al mercat espanyol, amb la qual cosa el desequilibri de pesos amb el Santander i el BBVA és més petit. Les circumstàncies són més propícies per la situació sectorial i les persones», s’argumenta des d’una entitat hereva de caixes. «Després de la fusió de CaixaBank i Bankia, jo crec que Fainé pot ser-hi ara més favorable, perquè el seu banc tindria més pes en la nova associació, tot i que no crec que Santander i BBVA li deixessin presidir-la», afegeix el president consultat. Fainé, clau L’actitud que prengui el banquer català és clau. «Fa tres anys, quan el van renovar en el càrrec, els bancs van encarregar a Roldán que mirés d’impulsar la fusió i ell ho va venir a dir en una roda de premsa. En la següent reunió del consell de la CECA, Fainé va prendre la paraula tot just començar i va dir que això passaria per sobre del seu cadàver. Els clàssics, com Braulio Medel (Fundació Bancària Unicaja) i Amado Franco (Fundació Bancària Ibercaja), el van aplaudir molt», rememora un dels principals banquers. Un altre executiu assegura que Fainé va acceptar en una altra ocasió la fusió patronal sempre que presidís l’associació resultant, una cosa inacceptable per als grans bancs de l’AEB. Algunes fonts interpreten que la seva edat (79 anys) podria portar-lo a decidir no optar a un nou mandat a la CECA, fet que facilitaria la integració. Fainé ha sigut sempre un gran defensor del paper diferencial que l’obra social de les caixes els concedeix davant els bancs, però no s’oposarà a la fusió si el Banc d’Espanya la reclama, segons fonts pròximes a la seva entitat. «És veritat que des dels bancs de l’AEB hi ha molt interès, especialment del BBVA. Però a la CECA tots estem còmodes i a l’AEB hi ha moltes baralles. No és una mala idea, però no tenim pressa. Que estudiïn les diferents opcions per fer-ho i després ja veurem», es conclou des d’un banc hereu de caixes.

La banca torna a tenir sobre la taula la fusió de les seves patronals AEB i CECA

El recolzament del Banc d’Espanya i la sortida del president de l’associació dels bancs revifa una unió que sobrevola el sector des de fa gairebé una dècada

El president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, acceptaria l’operació si l’organisme supervisor la reclama de manera decidida

El més llegit