Un grup asiàtic preveu invertir 2.000 milions a Gijón en un macroprojecte gasístic

El tancament de les centrals tèrmiques de carbó, la necessitat d’energia i hidrogen per a la indústria asturiana, juntament amb la disponibilitat d’espai a El Musel i l’existència de la regasificadora, han fet que la companyia de Singapur LNG9, de l’empresari indi Swapan Kataria, hagi posat els seus ulls en Gijón per plantejar una inversió d’uns 2.000 milions d’euros. El seu objectiu, construir una central termoelèctrica de gas de 1.600 megawatts de potència, una planta per fabricar 40.000 tones anuals d’hidrogen a partir de gas natural, i instal·lacions per a la captura de CO2, per evitar les emissions a l’atmosfera d’aquest gas d’efecte hivernacle, segons van informar ahir fonts de l’empresa a ‘La Nueva España’. En cas de quallar aquest projecte, el funcionament de les instal·lacions requeriria la creació d’entre 350 i 650 llocs de treball entre directes i indirectes, en bona mesura amb perfils professionals d’alta qualificació. A aquests s’afegirien els llocs de treball generats durant la construcció de les instal·lacions, per a la qual cosa LNG9 compta amb el suport tècnic de l’enginyeria de Gijón TSK. El lloc on es planteja implantar aquest complex energètic són els terrenys portuaris de l’esplanada d’Aboño, que durant dècades s’han vingut utilitzant per a la provisió de carbó. Es tracta d’una esplanada que estava ocupada íntegrament amb concessions fins al gener passat. En aquesta data, Ebhisa va renunciar a 100.000 dels 130.000 metres quadrats que tenia en concessió, a causa del descens de trànsit a la terminal de minerals pel tancament de les centrals tèrmiques d’Astúries, Lleó i Palència, que fa innecessari aquest espai per a la seva activitat. El projecte, del qual tenen coneixement el Principat, l’Autoritat Portuària i cercles empresarials de Gijón, es va començar a perfilar el 2018, a través de LNG9 i el 2019 es va crear a Espanya la societat Asturias Electric S.L. com a empresa per vehicular el projecte. Ara, la pilota és a la teulada del Ministeri per a la Transició Ecològica, a qui el grup gasista ha presentat al·legacions a la proposta de planificació de Red Eléctrica per al període del 2021 al 2026, perquè culmini la construcció d’instal·lacions elèctriques d’alta capacitat, en especial l’anomenada anella central d’Astúries. Ho veu necessari per poder distribuir l’energia generada en una central elèctrica de gas amb 1.600 megawatts, que superen en un 74% la potència combinada dels dos grups de la tèrmica de carbó d’EDP a Aboño, que en sumen 921,7. Les instal·lacions elèctriques que LNG9 demana completar ja haurien d’estar operatives el 2020, segons l’última planificació oficial. El vistiplau de Transició Ecològica al projecte és també clau perquè LNG9 faci el següent pas, que seria sol·licitar a Red Eléctrica Española un punt de connexió per evacuar l’energia. El motiu és que Red Eléctrica per iniciar aquesta tramitació exigeix a l’empresa el dipòsit previ d’un aval de 64 milions d’euros (40.000 euros per megawatt), dels quals un 20% no serien recuperats per l’empresa si no pot desenvolupar el seu projecte per no haver obtingut els permisos necessaris. La gestió de les llicències i permisos ha sigut encomanada per la companyia al bufet Medina Cuadros Abogados. A més de la generació elèctrica, la producció d’hidrogen a partir de gas i la captura de CO2, el projecte promogut per LNG9 també contempla la distribució de gas natural liquat des de les seves instal·lacions a Aboño. La societat de Singapur que promou aquest projecte, fundada i dirigida per Swapan Kataria, té l’espanyol José María Buisac com a vicepresident per a l’eurozona i José Ricardo Ruiz com el seu representant a Astúries. Amb el d’El Musel, LNG9 impulsa un altre projecte similar, amb una central de 2,4 gigawatts de potència, al port escocès de Grangemouth; i sengles regasificadores a l’Índia i el Vietnam. La societat forma part d’un grup empresarial que inclou la subministradora de gas natural Crown LNG Noruega i la comercialitzadora Katoil i està associada amb navilieres per al transport de gas liquat a les seves instal·lacions d’Àsia i Europa. Fonts consultades afirmen que el projecte «facilitarà el subministrament d’electricitat uniforme, abundant i a preu molt competitiu atenent al que requereix la indústria electrointensiva asturiana i el consum en general», atenuant el risc de potencials deslocalitzacions de les indústries que requereixen de gran consum «d’altes quantitats d’energia elèctrica i hidrogen a bon preu». Les mateixes fonts ressalten que el projecte també potenciarà la viabilitat de la regasificadora d’El Musel «amb una alta ocupació de les seves instal·lacions». En un context europeu en què s’estan potenciant les energies renovables, el paper del gas natural és el d’una energia de transició fins que es desenvolupi prou la renovable, una cosa per a la qual ja s’estan utilitzant els cicles combinats que tenen altres companyies elèctriques a Espanya. Quant a la generació d’hidrogen, es produeix actualment a partir de gas natural de manera rendible, una cosa pendent d’aconseguir amb el produït a partir de fonts renovables, que és l’anomenat hidrogen verd. L’hidrogen generat a partir d’energies fòssils s’anomena hidrogen gris, però si es captura el CO2, evitant les seves emissions a l’atmosfera, com es planteja en aquest projecte, s’anomena hidrogen blau. El projecte també podria impulsar, en aquest sentit, el desenvolupament futur d’emmagatzemament de carboni a Astúries.

Un grup asiàtic preveu invertir 2.000 milions a Gijón en un macroprojecte gasístic

El pla, que inclou captura de CO2 i reclama millorar la xarxa elèctrica per poder evacuar l’energia, espera el vistiplau de Transició Ecològica i generaria 650 llocs de treball

El més llegit