Història de dos aturats que han aconseguit trobar feina en pandèmia

Tornar a trobar feina per a un sènior, malgrat l’experiència acumulada, ja era tasca difícil abans de la pandèmia. I la Covid no ha fet més que complicar-ho tot. N’hi ha alguns, molts menys que per aptituds ho mereixerien, que ho aconsegueixen. És el cas d’Olga Raventòs, que després de ser acomiadada en un ero el 2019 va haver de tornar a posar-se a buscar feina. Feia 15 anys que treballava en aquesta multinacional tecnològica d’origen italià com a directiva de recursos humans. «L’última vegada que vaig buscar feina va ser en els classificats del diari dels diumenges», recorda. Linkedin, Infojobs i companyia encara no s’havien inventat. Pel que fa a trobar una nova feina no existeixen fórmules màgiques, tot i que hi ha trucs que serveixen per vèncer el desànim que pot aparèixer després d’11 mesos buscant, com va ser el cas de l’Olga. Al final del dia em faltaven hores per fer-ho tot», recorda. Aquesta barcelonina va descobrir durant la pandèmia els vídeo currículums i el món digital, va aprofitar la pandèmia –quin remei– per formar-se via Barcelona Activa i no es va tancar cap porta. «Jo encara tinc moltíssim a aportar i vull continuar treballant», reivindica. Resultat: des de fa tres mesos torna a ser directora de recursos humans, a l’empresa de moda NKN Nekane. «Buscaven algú sènior, en qui poder confiar i delegar. Això no t’ho donen els títols. Estic encantada», explica. Abonada a la filosofia del got mig ple, l’Olga manté el contacte amb el grup de persones a l’atur amb qui es va formar a Barcelona Activa. No tots han tingut la mateixa sort que ella i continuen intercanviant tant missatges d’ànim com ofertes d’ocupació. «Vaig veure que el món anava cap a la informàtica i m’hi vaig llançar» Fausto Luna ha passat en 11 mesos de repartir per a Glovo a postular-se en la mateixa empresa a un lloc com a programador. La diferència de condicions entre una i una altra és abismal. «Com a informàtic vius bé, com a repartidor és indignant», explica. Finalment aquesta oferta no va sortir i Fausto segueix desenvolupant l’aplicació d’Aqualyt, una empresa de sanejament de l’aigua. «Estic molt content, però m’agradaria fer el salt a una empresa tecnològica, on poder tenir més mitjans i llibertat», afirma. El desembre del 2019 aquest jove de 34 anys va prendre una decisió que «si hagués tingut una bola de vidre no hagués pogut escollir millor», reconeix. Òbviament sense intuir que s’acostava una pandèmia mundial, el Fausto va ajuntar tots els seus estalvis, va fer comptes i es va llançar a estudiar un curs d’informàtica que oferia Barcelona Activa. «Vaig veure que el món anava per allà i m’hi vaig llançar», explica. Abans de posar-se a repartir per a Glovo, una cosa temporal per pagar factures, el Fausto tenia una botiga de gelats artesans i rebosteria amb la seva parella. Ell mateix va dissenyar la web i va crear un sistema de venda ‘online’ que els va anar bé un temps; tot i que finalment el negoci no va prosperar. Allà ja va començar a entreveure que el seu futur passava per la programació, una de les sortides més demandes per les empreses actualment. «Si no tens experiència prèvia costa més del que sembla», afirma. Va fer números, va veure que els seus estalvis li donaven per a 12 mesos d’oxigen per estudiar i trobar una altra feina i ho va aconseguir. «Realment quan vaig començar no creia que pogués, però no em quedava cap altra opció», afirma. Va apostar, va suar i ho va aconseguir. «De moment estic encarrilat, que és molt. Però soc ‘cul inquiet’ i ara ja penso en el següent esglaó».

Història de dos aturats que han aconseguit trobar feina en pandèmia

Olga Raventòs es reenganxa després de 15 mesos a l’atur com a responsable de recursos humans d’una empresa de moda

Fausto Luna passa de ‘rider’ a informàtic en vuit mesos i ara desenvolupa l’aplicació d’una empresa de sanejament

El més llegit