El cas Villarejo pressiona les cúpules de grans empreses cotitzades

Les successives onades del tsunami Villarejo cada vegada prenen més altura a l’Ibex 35. L’últim executiu en veure-s’hi arrossegat ha sigut Ignacio Sánchez Galán, president executiu d’Iberdrola, que dimecres va ser imputat per l’Audiència Nacional. Abans li va succeir un altre president del selectiu borsari, en aquest cas no executiu: Antoni Brufau, de Repsol, així com a directius que ja no encapçalen empreses cotitzades com Francisco González (expresident del BBVA) i Isidre Fainé (expresident de CaixaBank i actual president la Fundació Bancària La Caixa). El cost reputacional que això suposa passa factura a les companyies, entre temors que inversors institucionals surtin del seu accionariat i rumors de possibles intents d’aprofitar les circumstàncies per mirar d’impulsar canvis a les cúpules. Galán, amb tot, ha intentat aquest dijous presentar la seva imputació com una oportunitat. «No puc dir que és una situació agradable. No ho és. Però sí que he de dir que fa tres anys que ens assabentem de les notícies pels mitjans de comunicació. No hem tingut accés a la informació: ens hem intentat personar sense èxit. I fa ja més d’un mes, el consell d’administració, una mica cansat, va dir: senyors, direm al senyor jutge que volem anar a explicar-l’hi, explicar-li la nostra veritat i les nostres coses. Llavors, escolti, doncs investigui vostè el que vulgui, però deixi’m almenys que li expliqui la meva versió. Jo estic encantat que puguem anar a explicar tots i cadascun de nosaltres la nostra versió», ha afirmat en un acte d’‘El País’. El codi ètic d’Iberdrola obliga a tots els empleats a informar-lo en cas de ser imputat en un procediment judicial que «pugui afectar-lo en l’exercici de les seves funcions» o «perjudicar la imatge, la reputació o els interessos del grup». Probablement per això, l’elèctrica ha volgut aturar de soca-rel aquest dijous qualsevol possible rumor de cessament de Galán. En un comunicat a la CNMV, així, ha assegurat que el consell d’administració i la seva comissió executiva delegada «han valorat la situació» i han ratificat el «recolzament a la gestió realitzada» del cas. L’elèctrica ha assegurat que també «es va acordar (el passat 25 de maig) donar per degudament complertes les obligacions establertes» en els sistemes interns de governança «per al cas que algun membre del consell d’administració fos cridat com a investigat en el procediment penal, sense que es considerés precís l’adopció de cap mesura». Assessors i inversors No és cap sorpresa: els consells de les grans empreses solen estar controlats pels seus primers executius. Cosa que no implica que els administradors no estiguin sota pressió. Dos dels principals ‘proxy advisors’ del món (firmes que es dediquen a aconsellar els inversors sobre què votar en les juntes de les empreses en què participen) ja van expressar fa unes setmanes les seves inquietuds. Abans de la junta de l’elèctrica del 18 de juny, ISS i Glass Lewis van advertir que la investigació judicial per la relació de la companyia amb Villarejo havia de ser un motiu de «preocupació» per als accionistes pel seu possible impacte en la reputació del grup. I si bé van aconsellar votar favorablement a la gestió de la companyia, van advertir que podrien reconsiderar la seva posició en el futur. La imputació de Galán, per tant, podria provocar una oposició més gran dels accionistes. Un altre front obert és la reacció que puguin tenir els grans fons d’inversió accionistes. Els analistes valoren positivament la gestió de Galán des que es va incorporar a Iberdrola el 2001, però adverteixen que els criteris ASG (ambientals, socials i de governança) cada vegada tenen més pes en les decisions dels inversors institucionals i els problemes amb la justícia dels executius poden xocar amb l’últim d’aquests punts, el relatiu al govern ètic i responsable de les empreses. «Es parla molt en la comunitat inversora sobre això», apunten fonts. Després de tenir una notable caiguda del 3,56% en la vigília, les accions d’Iberdrola han pujat un 0,43% aquest dijous i han sigut a la cua de l’Ibex 35. Cas particular El cas de Galán és particular, ja que és l’únic primer executiu d’una gran empresa imputat fins ara pel cas Villarejo, no compta amb un conseller delegat i no ha donat mostres de voler nomenar un successor de cara al venciment del seu mandat el 2023. González va ser imputat quan ja havia deixat el BBVA (de fet, es creu que va avançar la seva sortida com a mesura preventiva), mentre que Brufau va abandonar les seves funcions executives el 2015 i fa dos anys va anunciar que deixarà la presidència de Repsol quan venci el seu mandat el 2023. Fainé, en canvi, no té limitació de mandats ni límit d’edat en la presidència de la Fundació Bancària La Caixa, que no és una societat cotitzada i està sota el protectorat del Ministeri d’Economia i supervisió del Banc d’Espanya, però la seva edat (79 anys) també ha avivat els rumors sobre la seva possible successió. El Govern, de moment, ha passat de puntetes sobre la polèmica que envolta Iberdrola, tot i que amb missatges una mica contradictoris. «Máxima prudència en aquestes matèries que tenen a veure amb la feina dels tribunals. Simplement, volem manifestar el nostre desig que com abans millor la cotització d’aquesta empresa segueixi el bon camí que tenia als mercats borsaris», ha afirmat aquest dijous la seva portaveu, María Jesús Montero. «Lamento que hi hagi aquest tipus d’informacions que no són bones per a la imatge de les empreses o persones afectades», va apuntar la vigília la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

El cas Villarejo pressiona les cúpules de grans empreses cotitzades

La imputació dels màxims directius d’Iberdrola i Repsol aviva els rumors de canvis en l’accionariat i la gestió

El més llegit