Pàries de la revolució digital i la transició ecològica

La lluita contra el canvi climàtic i la revolució digital transformaran el món tal com el coneixem. El compliment dels compromisos mediambientals reduirà dràsticament els milions de llocs de treball que generen les indústries més contaminants i el camí cap a la digitalització farà canviar tant els llocs de treball del futur com les qualificacions requerides per accedir-hi. Molts deixaran de ser necessaris i d’altres, avui inimaginables, es convertiran en imprescindibles. Els fons de recuperació després del coronavirus seran el catalitzador d’aquest transcendental procés del qual depèn el futur del planeta, per la qual cosa aquest nou escenari comença a dissenyar-se des de ja amb el repartiment i l’execució. Tot i que les dues transicions estan estretament lligades, cadascuna presenta oportunitats i amenaces diferents. Per temps, la que planteja riscos més imminents és la verda. En el País Valencià són múltiples els sectors que queden clarament assenyalats: siderúrgiques, automobilístiques, ceràmiques, cimenteres, plàstiques... En definitiva, totes aquelles indústries electrointensives que consumeixen gran quantitat de recursos, generen residus no reciclables o produeixen béns que emeten gasos amb efecte hivernacle. L’Organització Mundial del Treball estima que a tot el món es cobrarà 24 milions de llocs de treball, 2 d’ells a Espanya. Aterrant aquestes dades a l’autonomia, el procés posa en perill uns 250.000 treballadors. Aquests sectors hauran d’incorporar a mitjà termini canvis en el seu mode de producció: substituir maquinària ineficient per una altra de menor impacte ambiental, implementar sistemes circulars de reaprofitament, innovar amb nous materials o adaptar les seves línies de muntatge als nous productes. Són només alguns dels exemples que esmenten Rosa Benito i Daniel Argente des de la federació d’Indústria d’UGT-PV. Per disminuir els efectes d’aquestes reduccions d’activitat i de l’efecte en els llocs de treball que tinguin les importants inversions a què han de fer front les empreses d’aquests àmbits, els representants ugetistes advoquen per aprofitar els fons europeus per recolzar la transformació d’aquests sectors, que «concentren llocs de treball de qualitat per protegir». Aquest recolzament, afegeixen, ha d’anar lligat al compromís de manteniment de l’ocupació de les companyies. També destaquen la importància de «retenir» els clústers i crear nous «pols punters de desenvolupament» en el País Valencià perquè, «si es queden, generaran aquí aquesta ocupació nova». Menys transversal El secretari d’Acció Sindical de CCOO, Daniel Patiño, assenyala que la clau del procés «dependrà de la gestió» de l’Administració, de les empreses i dels agents socials, però assumeix que malgrat tot alguns treballs desapareixeran i no tots podran ser ressituats, per la qual cosa reclama polítiques de mitigació i acompanyament a aquests professionals de més edat i amb una reinserció laboral més complexa. El professor d’Economia Aplicada en la Universitat de València, Vicente Pallardó, incideix que la transició energètica serà «menys transversal» que la digital i es focalitzarà en la indústria pesant, que «serà devastada» en termes d’ocupació. L’expert veu irrenunciable el camí cap a la sostenibilitat, però alerta dels riscos de recórrer-lo massa ràpid. La seva tesi és que si a la UE «li entren les presses» i imposa nous impostos i mesures anticontaminació de forma unilateral mentre la resta de països manté requisits més laxos, el cop serà traumàtic a més de poc efectiu en termes verds. Les empreses europees perdrien competitivitat –un fet que ja denuncien sectors com el de la ceràmica– i «els llocs de treball se n’anirien als Estats Units, la Xina, l’Índia o Rússia». Segons Pallardó, Washington no posarà en risc aquests sectors crítics ja molt castigats per la deslocalització de les últimes dècades i farà una transició «lenta i controlada», perquè «Trump ve d’allà», afegeix amb referència al descontentament social que va produir la pèrdua de treballs que va generar la globalització entre les classes mitjanes blanques del gegant nord-americà. «El ritme que proposa la UE no permetrà generar ocupació al mateix temps que el destrueix», afegeix. Per això, «o Europa assumeix la destrucció de milions de treballs o negocia a nivell mundial un ritme consensuat que fixi un sistema de compensació» que gravi els productes elaborats de forma nociva per al planeta. «A més, la UE pot ser 100% verda i el planeta continuar deteriorant-se. Som 500 milions en un món de 7.500 milions. Fins i tot amb zero emissions, si Europa va sola, d’aquí a final de segle només reduiria mig grau la temperatura», conclou. Desigualtat digital L’altra pota de la revolució laboral que ve la protagonitza la tecnologia. El catedràtic d’Economia de la Universitat Carles III de Madrid i últim guanyador del premi Jaume I, Antonio Cabrales, entén que els llocs de treball més amenaçats per l’automatització són els d’«habilitats intermèdies». «Aquells de tracte directe, com les cures i el sector serveis, i els de creativitat extrema, tenen millor perspectiva. Els del mig queden en risc», defensa. I la conseqüència és clara: «Els estudis suggereixen que el nombre total de llocs de treball no canviarà perquè en neixin d’altres, però sí que variarà la tipologia i això produirà una polarització dels treballs, és a dir, més desigualtat». Pallardó subscriu les seves paraules i afegeix el component de crispació social que pot provocar al carrer, sobretot a llarg termini. «La digitalització ja se sent, però és només un preludi del que ve amb la intel·ligència artificial. Quan els robots siguin capaços d’aprendre per si mateixos sí que caldrà recol·locar milions de llocs de treball i obligarà a repensar el nostre model de societat. Caldrà repartir no només hores de treball sinó també rendes», afegeix. Tots apunten a l’educació com a última clau i destaquen que connectar els centres d’ensenyament amb les empreses i girar cap a un sistema que prioritzi menys la memòria i més el pensament crític és la base per dissenyar un perfil de treballador qualificat.

Pàries de la revolució digital i la transició ecològica

El camí cap a les zero emissions i la digitalització impactarà de ple en el mercat laboral i obliga a afinar l’estratègia per aconseguir que el procés sigui suau i no deixi ningú enrere

El més llegit