Joaquín Selma, l’empresari que porta el disseny a l’oli d’oliva

Joaquín Selma (Callosa de Segura, Alacant, 1955) és una d’aquestes persones a qui no li agrada anar pel camí que li marquen. Nascut al si d’una família dedicada a l’explotació de finques i l’exportació agrària, el seu destí semblava inevitablement lligat al sector agroalimentari. No obstant, va preferir llaurar-se una carrera pròpia que el va portar a ser una de la figures més reconegudes en el negoci de l’interiorisme a Espanya i a treballar al costat de noms com Norman Foster o David Chipperfield a l’Hotel Puerta América de Madrid, o en projectes com els de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona. Només ara, després d’una llarga trajectòria, ha decidit tornar als orígens familiars, però també ho ha fet a la seva manera. Amb la millor oliva piqual de Jaén ha creat un oli d’oliva verge extra –el Selma Millenary Olive Oil– que en tot just tres anys ha aconseguit una desena de premis en els certàmens més prestigiosos del sector, des de Còrdova a Berlín, passant per Atenes. I per vestir-lo no ha dubtat a estirar d’agenda i amistat perquè la prestigiosa dissenyadora Mónica Armani –filla de l’arquitecte racionalista Marcello Armani– s’encarregui de la creació de l’ampolla, que també li ha valgut reconeixements com el Premi Elio Berhanyer, dels premis Mezquita o el premi Armonia en els guardons que organitza la Cambra de Comerç de Parma, a Itàlia. Una ampolla amb vidre de Florència «que ret culte a la dona», segons les seves pròpies paraules, i que dona compte de la importància que l’empresari concedeix al disseny com a tret diferenciador i que aporta valor a qualsevol producte, «una cosa que, per desgràcia, encara no es valora prou a Espanya», es lamenta. Per ell, no obstant, suposa «una diferència absoluta». Abans d’arribar a aquest punt, la trajectòria de Joaquín Selma va fer unes quantes voltes. L’herència familiar –la branca materna es dedicava a exportar cítrics a Europa i la paterna venia productes hortofructícoles de la Vega Baixa alacantina al mercat nacional– el va portar a començar la carrera d’enginyer agrònom, però aviat va decidir canviar de rumb i va acabar estudiant direcció d’empreses a ESADE i màrqueting operacional a l’Escola Superior de Màrqueting. La seva primera feina va ser en un grup del sector del calçat, ajudant a diversificar la seva activitat amb la creació d’una divisió de transformats vegetals, amb la qual l’empresa es va convertir en proveïdora de nombroses cadenes de supermercats. També va ser gerent de Seat a la província d’Alacant durant tres anys, fins que al final va entrar en una empresa del sector del moble a Almoradí. Va ser aquí on va descobrir la seva vocació, la que li va permetre donar curs a la seva imaginació i crear. Només un any després va arribar la seva gran oportunitat, quan va entrar en la divisió d’empreses d’El Corte Inglés que s’encarregava d’executar grans projectes d’interiorisme, com hotels i urbanitzacions. Una empresa amb la qual ha continuat col·laborant fins fa només un any, tot i que el 1994 va saltar a la multinacional italiana B&B, una de les grans firmes del sector de la decoració, de la qual va ser el delegat a la península Ibèrica durant 25 anys. Va ser aquí on va conèixer els grans noms del disseny i l’arquitectura i on va fer amistat amb Armani. No obstant, des del 2006 una cosa li rondava pel cap. Els seus pares ja havien mort i se sentia en l’obligació de fer alguna cosa amb la finca d’Hacienda Cruz de Galindo, que havia heretat i que en l’actualitat dona nom a l’empresa que dirigeix. De les 34 hectàrees, 25 eren d’oliverar i va decidir posar-se «a investigar». Una nova passió Es va prendre el seu temps –«chi va piano, va sano e va lontano», repeteix com a filosofia de vida– i no va ser fins al 2015 que es va associar a un molí d’oli jaenès per produir el seu oli d’oliveres mil·lenàries i va apostar per la varietat piqual de recol·lecció primerenca, «que permet a l’arbre recuperar-se molt més», apunta i, al seu judici, ofereix un fruit «excepcional». Una varietat que ara suposa la immensa majoria de la seva producció. Va ser el 2018 quan va sortir al mercat definitivament Selma Millenary Olive Oil, en el qual ara ha centrat els seus esforços, tot i que sense abandonar l’interiorisme. Malgrat que la pandèmia ha alentit una mica els seus plans, assegura que no es pot queixar. Una cosa lògica si es té en compte que ha aconseguit col·locar la seva creació als principals distribuïdors de productes gurmet. A més, Joaquín Selma ha trobat en l’oli d’oliva la seva nova passió. Tant que acaba de posar en marxa l’Associació per a la Defensa de l’AOVE (oli d’oliva virgen extra), junt amb la Cambra de Comerç d’Alacant i un grup d’experts, amb la qual pretén evangelitzar sobre les bondats d’aquest «tresor» que situa al centre de la dieta mediterrània i que pretén prestigiar en un procés similar al que ha seguit el vi. «Igual que hi ha una carta de vins, hem d’aspirar que els restaurants tinguin cartes d’olis», assegura aquest empresari alacantí, convençut que aquest aliment encara no ocupa el lloc que es mereix, malgrat la seva bona fama. L’organització també aspira a emetre certificats per garantir als consumidors que el que compren és realment suc pur d’olives en perfectes condicions de maduració i sense defectes, com ha de ser l’autèntic oli d’oliva verge extra. El 70% de la producció s’envia a l’estranger

Joaquín Selma, l’empresari que porta el disseny a l’oli d’oliva

Joaquín Selma, president d’Hacienda Cruz de Galindo, ha trobat en l’oli d’oliva la seva nova passió

El més llegit