La reforma laboral i les pensions condicionaran els fons europeus del 2022 i 2023

Les dues grans reformes subjectes encara a la negociació amb els agents socials i sense concretar pel Govern espanyol en el Pla de Recuperació, aprovat aquest dimecres per la Comissió Europea, la reforma laboral i la de les pensions, condicionaran la recepció de les ajudes del fons de recuperació el 2022 i 2023. De moment, Brussel·les dona per bo que el motiu de la falta de concreció sigui el diàleg social, ja que considera que hi ha «claredat» en els objectius. «És veritat que el disseny final encara no està acordat i és per una bona raó, que és que encara està en discussió amb els agents socials. La Comissió creu que és una part important de la reforma per si mateix perquè aconseguir el consens amb els agents socials és crític, segons la nostra experiència, per a la implantació exitosa de les reformes en aquestes àrees», valoren fonts de l’Executiu comunitari sobre un pla que consideren que inclou mesures «per preservar l’adequació i sostenibilitat a llarg termini», tot i que reconeixen que si no fossin suficients hauran de mitigar-se en el futur amb junts ajustos fiscals. Després de la primera entrega de fons europeus de 19.000 milions d’euros el 2021, els desemborsaments més grans es concentraran el 2022 i el 2023, fins a completar el 2026 els 69.500 milions d’euros en subvencions assignats a Espanya dins del pla europeu Next Generation UE. 18.000 milions el 2022 Segons el calendari previst, Espanya rebrà l’any vinent uns 18.000 milions d’euros en dos trams (al juny i al desembre), sempre que compleixi totes les fites i objectius pactats. «Hi ha una llista de fites i objectius vinculada a cada desemborsament que no assigna una quantitat específica a cada fita. El desemborsament està vinculat al compliment de totes (i cada una de) les fites», assenyalen les mateixes fonts. És a dir, si es produeix un retard en l’aprovació de les reformes previstes Espanya tindrà dues opcions. Retardar la sol·licitud d’ajudes o cursar la petició i esperar a un possible desemborsament parcial, subjecte a una avaluació dels tècnics comunitaris. Si no hi ha retards, el segon gran desemborsament, d’uns 12.000 milions, podria arribar la primavera del 2022 sempre que l’avaluació comunitària –té uns dos mesos de termini– conclogui que Espanya ha complert les 42 fites i objectius que ha promès portar a bon port per a finals d’aquest any. Entre els canvis que haurà de completar aleshores hi ha la reforma de l’Estatut dels Treballadors per recolzar la reducció de l’ocupació temporal a través de la racionalització del nombre de tipus de contractes, l’aprovació d’un reial decret sobre la nova estratègia espanyola d’ocupació 2021-2024, així com la modificació de l’Estatut per crear un nou mecanisme permanent d’ertos que permeti ajustos laborals sense necessitat d’acudir a acomiadaments. El Govern també haurà d’acreditar el compliment de reformes per millorar les regles de la negociació col·lectiva i els drets dels treballadors d’empreses subcontractades, entre d’altres. També figura a la llista el manteniment del poder adquisitiu de les pensions i l’alineament de l’edat de jubilació i l’edat efectiva. El tercer desemborsament, previst per al desembre del 2022, permetrà a Espanya accedir a uns 6.000 milions d’euros. Per accedir a aquest pessic, el Govern espanyol haurà de complir 29 fites i objectius. Entre aquests, haurà d’estar en vigor la reforma de la llei d’insolvència, la llei de telecomunicacions o la llei contra l’evasió fiscal i el frau. A més, el Govern haurà de tenir aprovada una nova estratègia de salut pública, la reforma del sistema de contribució a la seguretat social dels treballadors autònoms així com la revisió del sistema actual de pensions complementàries. 17.000 milions el 2023 El quart desemborsament, per a mitjans del 2023, donarà accés a 10.000 milions d’euros més a canvi del compliment de 58 fites i objectius, entre els quals figuren alguns elements clau de la reforma de les pensions. Per exemple, a la llista de tasques del Govern per accedir a aquest nou tram d’ajudes hi figuren l’ajust en la base de cotització màxima, l’ajust en el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació o el canvi del factor de sostenibilitat. L’accés als fons també exigirà l’entrada en vigor d’una nova llei de residus i sòls contaminats, de la nova llei de funció pública de l’Administració de l’Estat o la llei sobre ciberseguretat del 5G. A partir del cinquè desemborsament, el desembre del 2023, el volum de fons caurà per sota de les dues xifres fins als 7.000 milions. També la llista de fites i objectius serà més curta: 22 en total. Entre les mesures: la millora d’infraestructures de tractament d’aigües, la rehabilitació d’almenys 20 antigues mines, projectes per millorar l’accessibilitat o l’entrada en vigor de la llei orgànica sobre el sistema universitari, entre d’altres. 8.000 milions el 2024 A canvi de l’accés al sisè desemborsament, d’uns 8.000 milions, Espanya haurà de millorar l’accés de les estacions de rodalies i les línies ferroviàries de curta distància, adoptar una llei sobre mobilitat sostenible, desplegar punts de recàrrega per al cotxe elèctric i posar en marxa nous projectes sobre hidrogen renovable. A més, Espanya es compromet a crear centres per a víctimes de la violència sexual, desenvolupar serveis de teleassistència a casa, impulsar una nova llei del cine i el sector audiovisual en una llarga llista de projectes. 7.000 milions el 2025 i 2026 Els dos desemborsaments menys generosos arribaran, segons les previsions de l’Executiu comunitari, a mitjans del 2025 i finals del 2026 amb el pagament d’una mica més de 3.000 milions en el setè desemborsament i 4.000 milions en l’últim pagament. La llista inclou nombroses mesures vinculades a la transició verda i digital.

La reforma laboral i les pensions condicionaran els fons europeus del 2022 i 2023

Els desemborsaments es concentraran en els dos primers anys d’aplicació del pla: uns 18.000 milions el 2022 i uns 17.000 el 2023

El més llegit