La llei hipotecària erradica les pràctiques bancàries abusives

Les clàusules terra en les hipoteques o els préstecs multidivises indiscriminats no són possibles ja a Espanya. Aquest 16 de juny es compleix el segon aniversari de l’entrada en vigor efectiva de la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari. Aquesta llei ha marcat un abans i un després en la contractació hipotecària, reforçant la protecció al consumidor davant les clàusules abusives de la banca. La llei va fixar una primera i irrenunciable reunió amb el notari, sense presència de l’entitat financera, en la qual aquest fedatari públic explica el contingut del contracte dels bancs, que està en mans del client i del notari un mínim de 15 dies a Catalunya abans de la firma definitiva (10 dies en la resta d’Espanya). Després de l’entrada en vigor de la llei, el balanç és positiu. Es calcula que un 8% dels que van firmar el precontracte no van arribar a la firma final. I en altres casos, en un percentatge similar, els clients van proposar canvis abans de firmar. Per al degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, el balanç de dos anys d’aplicació és «molt, molt positiu», tot i que segons la seva opinió seria interessant que el termini de 15 dies es reduís a 10 com en la resta d’Espanya: «El termini de 15 dies a Catalunya, que té el seu origen en la llei de consum catalana, és massa llarg. Les operacions van més ràpid i amb 10 dies seria suficient», explica. El notari ja llegia abans de la llei les condicions del préstec, tot i que la presència dels responsables de les entitats financeres en la firma i el context feien de l’acte un mer tràmit sense opció real d’esmena. El Suprem, davant l’allau de sentències contra clàusules abusives va considerar que els processos d’informació no eren suficient. «La culpa no era del notari», explica Marín, «però el Suprem va considerar que era necessari donar al consumidor un període de reflexió i poder negociar alguna modificació», afegeix. Per al degà, després de dos anys de llei «es percep la satisfacció dels prestataris al valorar la informació per part del notari. Mai dura aquesta reunió menys de 35 o 40 minuts, s’explica amb detall el contracte, es fa el test i els ciutadans aprofiten per fer preguntes col·laterals, com temes d’herència o testament o un altre tipus de dubtes». Preguntat sobre la possibilitat d’incloure clàusules abusives en els préstecs actuals, Marín és concloent. Segons la seva opinió, el control que exerceix el Banc d’Espanya, Consum o els notaris «dificulta moltíssim qualsevol intent de colar alguna cosa al client». Reconeix, no obstant que ara el que està «molt estès» és aplicar préstecs amb bonificacions i els prestataris han d’estar especialment atents i ser conscients de les conseqüències econòmiques i legals del que firmen. Es tracta de la subscripció de determinats productes com assegurances de vida, de la llar, utilització de targetes de crèdit, inversió en plans de pensions o d’inversió... «Allà és on ha d’anar amb compte el ciutadà i comprovar quines característiques té cada un dels productes que subscriurà, ja que això condicionarà el tipus d’interès final», explica Marín. La llei hipotecària ha contribuït a restringir el crèdit. «Es nota que el segment de població al qual dirigeixen els préstecs és diferent de fa uns anys. Els bancs se centren en persones amb una estabilitat econòmica superior i adapten les condicions a cada client. Els préstecs actualment semblen un premi a la fidelitat, són més per als bons clients sense risc que una oportunitat per a algú que ho necessita». La mateixa experiència dels bancs del passat els ha fet optar ara per prestataris solvents i sense risc.

La llei hipotecària erradica les pràctiques bancàries abusives

Els notaris guanyen protagonisme a l’avaluar que els clients entenen la lletra petita dels préstecs

El més llegit