La vida en 30 metres quadrats

Els minipisos ofereixen una rendibilitat molt alta als inversors gràcies als lloguers turístics i a persones que s’acoblen en immobles minúsculs de forma transitòria. A València hi ha dos mercats molt diferenciats. Un sector professionalitzat que maneja minipisos molt cuidats d’entre 24 i 39 metres quadrats i un altre segment marginal que mira de fer negoci amb infravivendes molt antigues, sense reformar, que no tenen cèdula d’habitabilitat i que es venen a preu d’or (algunes a més de 4.520 euros el metre quadrat, malgrat que no tenen ascensor). La plataforma Idealista anuncia la venda de 46 pisos a València de menys de 40 metres quadrats ambpreus de fins a 6.000 euros el metre quadrat. Rafael Clausí és un dels inversors del sector professionalitzat que ofereix vivendes amb acabats molt bons, tot i que petites. Clausí té una desena de minipisos amb què es poden obtenir rendes mensuals d’entre 500 i 600 euros. «Són edificis que es van projectar entre el 2006 i el 2008, i que tenen gimnàs, piscina i fins i tot bugaderia. Alguns edificis es van projectar per a lofts, que quan s’entreguen no tenen de cuina», explica. Clausí afegeix que l’antic NH Jardines del Turia (situat a prop de la Fira) va tancar i les habitacions es van reconvertir en 127 apartaments de 24, 25 i 26 metres quadrats. «Era un hotel de quatre estrelles, però NH va deixar l’arrendament quan la Fira va decaure i el propietari va decidir reconvertir les habitacions en mini apartaments», apunta. En la línia d’Ademuz també hi ha diversos edificis de lofts (dissenyats com a oficines) que s’han reconvertit en vivendes. «Va ser un producte molt nou a València perquè no es coneixia. A l’edifici Crea (al costat de l’hospital IMED) hi ha mini apartaments de 27 metres quadrats que van sortir a la venda per 60.000 euros i que ara costen 150.000 euros. El promotor els venia sense cuina perquè legalment no en podien tenir, però després la gent se les feia. El problema és la cèdula d’habitabilitat perquè per a immobles tan petits no te la concedeixen», assegura Clausí. Ángela Carmona (28 anys) i Lucas Aráez (31 anys) viuen en una d’aquestes vivendes molt petites, però amb serveis afegits i molt ben comunicades al ser al costat de la pista d’Ademuz. «Vam venir-hi fa quatre anys i ens vam decidir per aquesta zona per les comunicacions amb València. Som al límit de Paterna amb Burjassot i Godella. L’avantatge és la neteja i el gran problema, l’emmagatzematge, perquè no hi ha lloc. Nosaltres aguantem perquè no tenim fills, però ens n’anirem. Estem pagant 510 euros i la casa té menys de 39 metres quadrats. Podríem trobar alguna cosa més gran, però no tindria la qualitat d’aquesta casa. El nostre pis és nou i la urbanització té piscina i parc infantil», assenyala Ángela Carmona. Reme Calvo acaba de deixar lliure un d’aquests minipisos que són a prop del campus universitari de Burjassot. «Són vivendes molt petites, però per 550 euros tenia aire condicionat, piscina i garatge. Per a mi era perfecte perquè necessitava un lloc de transició mentre recuperava una casa a Campolivar que tenia llogada», precisa. «Aquests pisos són per a parelles joves, directius que viuen sols, universitaris o persones que s’han separat i que busquen un lloc temporal fins que tornen a tenir pareja. Casa meva tenia una cuina petita, una habitació, un lavabo i el menjador», afirma. Cèdula d’habitabilitat La consultora immobiliària Cristina Recasens, CEO de Recasens Real Estate, puntualitza que al País Valencià un apartament ha de tenir com a mínim 24 metres quadrats per obtenir la llicència de segona ocupació (la cèdula d’habitabilitat) i una vivenda ha de disposar de 30 metres quadrats. La presidenta de l’Associació d’Immobiliàries del País Valencià (Asicval), Nora García, indica que «si no té prou metres només ho pots donar d’alta com a oficina. Per evitar fraus, nosaltres hem creat un certificat que garanteix que tots els immobles que comercialitzem compleixen amb la normativa». Idealista anuncia onze actius de trenta metres quadrats o menys a preu d’or. Un dels immobles és al carrer Sant Ignasi de Loiola (al costat de la Gran Via de Ferran el Catòlic) i té 16 metres quadrats. L’anunci destaca que és un «petit estudi en perfecte estat. No disposa de cèdula d’habitabilitat actualment, a falta de tramitar-ne la viabilitat amb l’ajuntament». El que no aclareix la immobiliària responsable de l’anunci és que legalment és impossible obtenir la cèdula d’habitabilitat. La vivenda s’ofereix per 50.000 euros. Al carrer del Progrés del Cabanyal s’anuncia com a «xalet adossat» per 90.000 euros un immoble sense reformar construït el 1912 que en realitat és una casa baixa entre dues finques amb 30 metres quadrats útils. I a la zona del Mercat Central és possible adquirir una minivivenda en un tercer sense ascensor per 130.000 euros. Vicente Díez, portaveu de l’Escola d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de València, assegura que aquest tipus d’ofertes d’infrahabitatges són «residuals». Els compradors han d’anar amb compte, perquè sense cèdula d’habitabilitat no es poden empadronar ni donar d’alta de la llum, el gas i l’aigua».

La vida en 30 metres quadrats

El mercat de minipisos té dues cares: un sector professionalitzat amb cases a l’última i un segment marginal amb actius minúsculs, sense ascensor i cars

El més llegit