Jugar amb les matemàtiques per ser el professional del futur

En vista de la pregunta ‘¿què vols ser quan siguis gran?’, pocs joves espanyols responen enginyer, físic o matemàtic. Les àrees STEM (les sigles en anglès per a ‘ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques’) no són prioritats acadèmiques: només un de cada cinc titulats universitaris cursa aquestes branques, contra el 28% del conjunt de països més rellevants de la Unió Europea (UE), revela l’últim estudi ‘Ocupabilitat i talent digital’ de la Fundación Vass. Espanya és el segon país europeu on menys va créixer la base de perfils tècnics entre el 2011 i el 2019, mentre que la necessitat de treballadors amb aquests coneixements no ha parat d’augmentar. Cada dos anys, la demanda de perfils TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions) a Espanya es duplica i la falta de mà d’obra qualificada fa que, només en l’àmbit dels serveis digitals, la fuga d’activitat rondi els 315 milions d’euros anuals, segons un informe recent d’Experis (Manpower). Així doncs, les oportunitats laborals són allà, però conviuen amb una desafecció pels números que es mostra molt abans d’arribar a la universitat. Anàlisis globals sobre el rendiment dels estudiants, com l’informe PISA o el TIMSS (avalua les competències d’alumnes de 4t de primària), mostren en cada una de les seves edicions que Espanya no només no assoleix la mitjana dels països de l’OCDE i de la UE en matemàtiques i ciències, sinó que va a pitjor. I en una societat que avança cap a la digitalització a passos de gegant, suposa abonar el terreny per a l’atur i la pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola. Com a enginyera industrial i professora universitària, Anna Inetskaya (Rússia, 1987) coneixia aquesta problemàtica de primera mà. I amb l’arribada del seu primer fill, el 2018, es va convertir en part activa. Buscant la manera de garantir al seu nadó el millor futur possible va trobar que s¡ha de començar en la primera infància. «De zero a sis anys és quan més impacte tenim en els petits, influïm en els adults que seran». Inetskaya va traçar una línia entre les capacitats que exigeix el mercat laboral i les habilitats que els nens han de potenciar per convertir-se en «grans professionals». La seva conclusió va ser que la clau rau en «una bona base» de pensament matemàtic, que va més enllà de «sumar i restar»: inclou la lògica, la creativitat, la resolució de problemes, l’esperit crític... «No serveix agafar una nena de 15 anys i dir-li ‘ara, una assignatura de robòtica’, se’ls ha de donar totes les oportunitats de petits», afirma. Amb això en ment, ha desenvolupat un mètode educatiu únic per a edats primerenques (de tres a sis anys), i ha llançat una empresa emergent, Giraffa Education, en marxa des de novembre del 2020. Itinerari personalitzat El concepte s’inspira en models com el Montessori o els utilitzats en països asiàtics, i mira de condensar el millor d’aquests per eliminar els principals obstacles entre els números i els nens. El primer és l’aprenentatge, que ha d’evolucionar des de la memorització i «la pissarra» fins a l’experiència. Giraffa Education resol aquesta qüestió amb més de 30 joguines manipulatives de fusta amb què raonar posant i traient pomes d’un arbre, o pujant i baixant passatgers d’un autobús. El segon canvi implica erradicar el 'xumet digital'. Inetskaya ha dissenyat un itinerari que integra entreteniment i educació, i que requereix el temps i la participació del pare, mare o educador, en detriment de les pantalles. «Les àrees infantils sempre han sigut menyspreades: mentre dormi, mengi i no molesti... Però hem de polir el diamant en brut», diu la fundadora i CEO de Giraffa Education. Seguint el pla d’estudis personalitzat mes a mes, els nens van arribant a una sèrie d’objectius que passen per operacions, llenguatge, geometria, orientació espacial o patrons. I ho fan, en paraules d’aquesta emprenedora, des de la diversió i l’aprenentatge profund, essencials per prevenir l’al·lèrgia a les matemàtiques. Tot i que és possible arribar més lluny «a partir de la seguretat en un mateix». «Si veig que soc capaç, que m’agrada... De l’hàbit i la diversió arriba l’interès i, a partir d’aquí, la passió», afirma Anna Inetskaya. A més, defensa que la seva metodologia ajuda els nens a imbuir-se de la cultura de l’esforç. I aquesta, juntament amb el pensament matemàtic i creatiu, són «molt importants» per encaixar el món al qual ens dirigim: «Digital, tecnològic i diferent del que és ara, i no només per entendre’l, sinó també per crear-lo». «Espanya té molt sol i moltes platges, però no sempre serà així. Com a enginyera, dona i mare me’n sento responsable», diu. El plantejament de Giraffa Education ha convençut més de 200 clients i l’acceleradora Attico Lab, a la qual s’ha incorporat el març de 2021 (única empresa del sector EdTech en la segona edició del programa d’acceleració). Amb el seu guiatge, l’empresa emergent aspira a entrar a les escoles «a partir del curs que ve», treure un altre producte orientat a la franja de zero a tres anys i tancar una ronda d’inversió.

Jugar amb les matemàtiques per ser el professional del futur

Giraffa Education busca potenciar el pensament lògic i creatiu en edats primerenques

L’empresa emergent ha desenvolupat un mètode educatiu únic, amb itineraris personalitzats per als nens i joguines manipulatives de fusta

El més llegit