La inflació torna a preocupar els bancs centrals

Torna el temor de la inflació. Després d’anys sense gairebé pujades rellevants de preus, o fins i tot amb caigudes per la pandèmia –com va succeir el 2020 a Espanya i en la zona euro–, la inflació torna a trucar a la porta dels bancs centrals en forma de preocupació. I hi ha molt en joc per a famílies amb hipoteques i empreses endeutades i per als inversors. També, governs amb elevat deute públiques, com el d’Espanya, s’hi juguen molt si s’anticipa l’expectativa d’una possible pujada de tipus d’interès a mitjà termini. Aquest dijous es reuneix el Banc Central Europeu (BCE) amb el tauler de la inflació sobre la taula. Dijous vinent li toca la mateixa situació a la Reserva Federal dels EUA (Fed). I tot i que no s’esperen moviments de fitxes determinants, tothom estarà pendent de la jugada. Per als inversors, l’expectativa d’una pujada de tipus d’interès més ràpida (mai abans del 2023) afegiria atractiu a la renda fixa en detriment de la borsa, que, possiblement, es desinflaria una mica; no així la cotització dels bancs, que són els que més poden guanyar davant qualsevol possible avanç d’una pujada de tipus. «Sembla que Christine Lagarde no vol llançar una galleda d’aigua freda en el procés de recuperació del Vell Continent», per això «és poc probable que el BCE anunciï cap mesura nova, ni en un sentit ni en altre», avança Pedro del Pozo, director d’inversions financeres a Mutualidad de la Abogacía. Les autoritats monetàries «no semblen especialment inclinades a tancar abruptament el cicle de recuperació post-Covid», ja que «per activa i per passiva descarten pujades immediates de tipus i no deixen de parlar de la transitorietat de les actuals pujades de preus, un efecte de la ràpida recuperació», resumeix. 1.– ¿Què passa amb la inflació? L’indicador que mesura la pujada anual dels preus es va situar en el 4,2% als EUA, amb un avenç del 3% de la taxa subjacent, sense tenir en compte els preus d’energia i aliments no elaborats. A la zona euro es va arribar al 2% al maig i a Alemanya ja s’ha assolit el 2,4%. A Espanya, la dada avançada de l’IPC de maig és el 2,7%, la taxa més gran des del febrer del 2017. En aquest context, els inversors comencen a mostrar nerviosisme. Les dades més preocupants són als EUA. Aquest dimecres es coneixerà la dada d’inflació del maig. Els analistes no descarten taxes del 5% aquest estiu, per primera vegada des del 2008, abans de caure al 3% a principis del 2022 i al 2% a mitjans del 2022, segons previsions de la gestora ODDO BHF. La zona euro va uns passos darrere. De cara als pròxims mesos, el component energètic i l’efecte base de la rebaixa de l’IVA a Alemanya entre el juliol i el desembre del 2020 podrien situar la inflació general al voltant del 2,5%, segons estimacions el servei d’estudis de Caixabank, que preveu que el gener del 2022 la taxa de pujada dels preus tornaria a nivells per sota del 2%. L’AFI també situa en el 2,5% el pic d’inflació a la zona euro. «S’han activat totes les alertes, però de l’anàlisi dels factors que són subjacents en les dades d’inflació, no veiem que sigui un element perdurable en el temps, almenys de moment», afirma María Romero, directora d’Economia de l’AFI. Les actuals previsions d’inflació del BCE projecten l’1,4% per al 2023 a la zona euro, una taxa que de cap manera justificaria un enduriment prematur dels tipus d’interès. No obstant, l’organisme revisarà aquest dijous les seves projeccions de creixement i inflació de la zona euro per als pròxims anys. 2.– ¿Per què estan pujant els preus? En principi, la majoria dels analistes veuen l’actual inflació com un fenomen transitori. Si l’any passat l’economia i els preus van col·lapsar des del març per la pandèmia, és lògic que ara qualsevol mínim pas cap a la normalitat doni com a resultat uns preus més alts comparats amb els deprimits de l’any passat. És l’anomenat efecte esglaó, que s’acaba absorbint al cap d’un any. I hi ha un segon factor. El ràpid despertar de l’economia després de la recessió del 2020 a la Xina i els Estats Units –també a la zona euro, tot i que de forma més lenta– s’està enfrontant amb escassetat de matèries primeres suficients per alimentar la maquinària de la recuperació global. Així, el món està assistint a un encariment de matèries primeres essencials, que tard o d’hora arribarà als preus que paguen els consumidors. El fenomen s’està veient en l’escassetat de microxips per als components electrònics de tota la indústria. També en metalls, plàstics, fusta, fibres tèxtils, aliments i en els costos del transport marítim de mercaderies. L’anomenat ‘índex esmorzar’, que elabora l’estrateg de mercats globals de la plataforma eToro, Ben Laidler, dona una idea gràfica del repunt de les matèries primeres. L’índex pondera vuit productes populars per a l’esmorzar, des del cafè fins al blat, passant pel sucre, el cacau, el suc de taronja, la carn de porc, els ous i els olis vegetals. Aquest esmorzar ha pujat el 54% des dels mínims del 2020, amb pujades de més del 100% en algun dels components. 3.-¿És una pujada de preus transitòria o ha arribat per quedar-se? L’efecte esglaó dels preus podria interpretar-se com a transitori. També, el coll d’ampolla de les matèries primeres, fins que l’oferta s’ajusti a l’explosió de demanda. És el que, per exemple, opinen als EUA economistes com el premi Nobel Paul Krugman. Però fa mesos que l’exsecretari d’Estat del Tresor Larry Summers alerta del risc d’inflació i de repetir «els errors dels anys 70», quan la pujada de preus va arribar als dos dígits, fruit del sobreescalfament de l’economia. 4.-¿Hi ha risc de sobreescalfament en l’economia? Aquest és el debat als EUA. Per primera vegada els colls d’ampolla típics d’una recuperació accelerada coincideixen alhora amb estímuls monetaris (baixos tipus d’interès dels bancs centrals) i desconegudes injeccions fiscals (plans d’estímul de Joe Biden). La zona euro, per la seva banda, juga en una altra divisió. L’economia europea està sortint de la crisi a menor ritme que els EUA. A més, aquí l’estímul fiscal (Next Generation UE) és més modest. Segons l’OCDE, el PIB real per càpita tornarà al nivell anterior a la pandèmia en el segon trimestre del 2021 als EUA; aquesta fita es retarda al quart trimestre del 2021 per a Alemanya i a la segona meitat del 2022 per a la zona euro. 5.-¿Què n’opinen els bancs centrals? En tots els seus missatges, fins ara, el Banc Central Europeu (BCE), a la zona euro, i la Reserva Federal (FED), als EUA, remarquen els elements transitoris dels actuals nivells d’inflació. Quan la inflació és baixa (per sota del 2% de forma persistent), els bancs centrals promouen descens de tipus, per escalfar l’economia. Quan la inflació s’instal·la per sobre del 2% de forma estable, els tipus d’interès pugen, per refredar l’economia per la via de l’enduriment del crèdit. 6.– ¿Poden pujar els tipus d’interès a curt termini? No. Si els bancs centrals arriben a interpretar que en les taxes d’inflació més grans dels pròxims mesos hi ha elements estructurals de fons començaran a canviar la seva estratègia de baixos tipus d’interès i de compra de deute a doll d’empreses i governs. Segurament no hi hauria moviments bruscos d’un dia a l’altre, però amb el canvi d’expectatives tothom començaria a entreveure a mitjà termini el pròxim final dels actuals baixos tipus d’interès en hipoteques, crèdits de consum i préstecs per a empreses. 7.-¿Com ho notaran les hipoteques? El preu dels nous crèdits hipotecaris es troba en aquests moments en nivells històricament baixos (TAE mitjana de l’1,62% per a les noves hipoteques a l’abril). Els crèdits hipotecaris amb tipus d’interès variable hauran d’encaixar les pròximes pujades de tipus en les futures revisions. L’expectativa del possible avanç de mig any en la pujada de tipus podria anticipar l’efecte d’aquestes revisions. També és possible una tensió més gran a l’alça en els tipus de les noves operacions l’any vinent.

La inflació torna a preocupar els bancs centrals

La pujada dels preus obre el debat sobre un possible avanç de la pujada de tipus d’interès

El més llegit