El Tribunal Suprem decidirà el 23 de juny el termini per reclamar les despeses de les hipoteques

Nova jornada clau en la pugna que enfronta des de fa anys en els tribunals les entitats financeres i els seus clients. El ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem té previst reunir-se el 23 de juny a porta tancada per fixar criteri sobre el termini per reclamar les despeses hipotecàries cobrades de més pels bancs, un assumpte que ha provocat una gran controvèrsia judicial en els últims temps. La sentència, que normalment es donarà a conèixer uns dies després, marcarà previsiblement una diferència milionària en favor del sector o els seus usuaris. Però a més, la banca confia que estableixi un precedent que limiti de forma generalitzada les compensacions que es veu condemnada a abonar als seus usuaris per altres productes o serveis financers. Una sentència de l’alt tribunal de desembre del 2015 va establir que era nul per abusiu que els bancs imposessin als seus clients totes les despeses de formalització de les hipoteques. La decisió, no obstant, no va fixar el repartiment que s’havia de fer entre les parts, de manera que, en vista de les divergències de criteri dels tribunals menors, el Suprem va fixar el gener del 2019 que els consumidors només podien reclamar part dels costos, tret de l’impost d’actes jurídics documentats (posteriorment va anar precisant-ho més component a component, l’última vegada el gener passat amb la taxació). No obstant, el juliol de l’any passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar que el consumidor havia de recuperar les despeses de notari, registre, gestoria i taxació (tots tret del tribut). Ara la clau és si el rescabalament del perjudici causat al client té un termini de prescripció. El TJUE va considerar que el client pot reclamar en qualsevol moment que els tribunals declarin nul·la una clàusula abusiva del contracte com la de les despeses, però també va avalar que l’«acció dirigida a fer valer els efectes restitutoris de la declaració de la nul·litat» (és a dir, a obtenir una indemnització) estigui limitada a un termini de prescripció (el Codi Civil espanyol ho estableix en cinc anys per a aquests casos per una reforma del 2015 que va fixar un període transitori que va vèncer el 28 de desembre passat, mentre que el català l’eleva a deu anys). L’element crucial que ha de determinar el Suprem és des de quan comença a comptar aquest termini: el tribunal europeu va considerar que no podia ser des de la firma del contracte, però no va fixar un criteri més enllà d’advertir que no pot fer «impossible a la pràctica o excessivament difícil l’exercici del dret del consumidor a sol·licitar aquesta restitució». Sentències dispars En els últims anys, les audiències provincials han dictat sentències de tot tipus: algunes han considerat que no existia prescripció; d’altres han determinat que els cinc anys s’iniciaven en el moment en què la clàusula era declarada nul·la per un tribunal (amb la qual cosa a la pràctica tampoc hi havia prescripció); d’altres han comptat el lustre a partir de la decisió del Suprem del 2019 (de manera que el termini per reclamar finalitzaria el 23 de gener del 2024); altres, a partir de la sentència de desembre del 2015, que es va fer pública el gener següent (amb la qual cosa termini hauria vençut el 21 de gener del 2021, com va assegurar al desembre el Ministeri de Consum, tot i que posteriorment va rectificar); i altres, des del moment en què van començar a fer-se els pagaments (amb la qual cosa termini seria de 15 anys per als anteriors a la modificació del Codi Civil del 5 d’octubre del 2015 i cinc anys per als posteriors). L’element crucial és determinar des de quin moment el client va poder conèixer que havia sigut objecte d’una clàusula abusiva i per tant podia reclamar. «La nostra posició és que des que la clàusula s’anul·la. El Tribunal Suprem ha dictat diverses sentències sobre les despeses hipotecàries. ¿Quina d’elles s’hauria de prendre en consideració? Esperem que acabi de manera favorable als consumidors. Si decideix que des de la seva primera sentència, com va fer amb les clàusules terra el 2013, anirem al TJUE i l’hi tornaran a tombar», afirma Patricia Suárez, presidenta de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin). Targetes ‘revolving’ Lògicament els bancs estan expectants pel que decideixi el Suprem, i no només per les repercussions que pugui tenir en els milers de litigis que tenen pendents per les despeses hipotecàries. Una sentència recent del 26 d’abril del Jutjat de Primera Instància número 26 de Sevilla ha sigut una de les primeres que, emparant-se amb diverses sentències sobre despeses de diverses audiències provincials, ha determinat un termini de prescripció per a una cas de targeta ‘revolving’. Així, la jutge va declarar nul un contracte firmat el desembre de 1996 per considerar usura el tipus imposat (24,71% per a compres i 26,82% per a disposicions d’efectiu), però va determinar que l’entitat només havia de tornar les quantitats cobrades de més des del novembre del 2004, és a dir, 15 anys (per ser d’aplicació el Codi Civil abans de la reforma del 2015) abans que el client presentés una reclamació extrajudicial el novembre del 2019. Els pagaments anteriors haurien prescrit. El sector, així, confia que s’obri una porta perquè les indemnitzacions als seus clients es vegin limitades en tota mena de productes als cinc anys actualment en vigor. «El demandat és el que argumenta la prescripció, si no ho fa el jutge no ho veu d’ofici. Tradicionalment els bancs no ho hem reclamat però, arran de la sentència del TJUE de l’any passat, tots estem demanant la limitació als cinc anys del Codi Civil. Ha passat tan poc temps que hi ha poques sentències, per això estem tots pendents de la decisió del Suprem, que pot fixar un criteri que segueixin les audiències provincials», diuen fonts jurídiques del sector.

El Tribunal Suprem decidirà el 23 de juny el termini per reclamar les despeses de les hipoteques

La sentència es coneixerà uns dies després i marcarà una diferència milionària en favor del sector financer o els seus clients

La banca espera que creï un precedent que limiti a la pràctica les indemnitzacions a una prescripció de cinc anys

El més llegit