Sense obrers de la construcció

Els constructors estan preocupats per la falta de mà d’obra qualificada en un moment en què s’espera l’entrada de 680 milions d’euros dels fons europeus de reconstrucció per a l’impuls de la rehabilitació de vivendes al País Valencià. El president de la Confederació Nacional de la Construcció, Pedro Fernández Alén, ha advertit aquesta setmana que, «per paradoxal que pugui resultar, la construcció es troba amenaçada per la falta de mà d’obra». El problema és que els constructors no troben professionals preparats després d’haver desaparegut les quadrilles d’obrers per l’aturada que va patir el sector des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. La Federació Valenciana d’Empresaris de la Construcció (Fevec) ha alertat de l’«encariment progressiu» de la mà d’obra per la falta d’aquests professionals qualificats. La consultora Manpower ha certificat que els llocs més difícils de cobrir a les obres són els dels oficis manuals. El president de Fevec, Francisco Zamora, insisteix en la necessitat de programar «una formació estretament vinculada a la demanda per recuperar la massa laboral amb la qual històricament comptava el sector» i preparar paletes, guixaires, encofradors, lampistes, electricistes i fusters que «són essencials» per al sector. Tots els experts coincideixen que el País Valencià no ha aconseguit tornar a captar mà d’obra qualificada d’aquest tipus d’oficis després de la gran crisi que va colpejar el sector. La realitat és que la gent jove que comença a treballar no es veu atreta per la construcció com passava fa quinze anys, mentre que els treballadors més veterans es van jubilant. Segons la Fundació Laboral de la Construcció, abans de la pandèmia amb prou feines el 9% dels treballadors eren menors de 30 anys. La situació ha empitjorat l’últim any. «És una realitat preocupant. Falta de tot. Ara s’està produint un boom en el sector de les reformes perquè la gent ha estalviat durant la pandèmia i vol millorar casa seva. No hi ha prou lampistes, electricistes o fusters bons», adverteix Jordi Torrijos, arquitecte i director de l’empresa de reformes Estudio Campanar. Una conseqüència immediata és que estan pujant el preu de les hores. «Abans, la mà d’obra costava 20 euros l’hora i ara està en 23 euros. Ha pujat entre un 10% i un 15%. A més, el cost dels materials s’està incrementant pel repunt de la demanda. No sabem quant durarà aquest auge, però està clar que els fons europeus incrementaran els projectes i els preus continuaran a l’alça», remarca Torrijos. Immigrants La falta de mà d’obra nacional està provocant l’entrada de treballadors estrangers amb experiència. «N’estan arribant molts de sud-americans i romanesos. És una tendència que estem veient a la Fundació Laboral de la Construcció», destaca Francisco Zamora. El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social al País Valencià en el sector durant el 2020 va ser de 127.981 treballadors (85.691 afiliats i 41.290 d’autònoms), cosa que suposa un increment interanual del 0,3%. Malgrat l’increment mitjà, el nombre de paletes contractats va caure un 8,8%, el d’electricistes un 14,7% i el de lampistes un 10,2% per les dificultats per trobar obrers qualificats. Les companyies del sector de la construcció inscrites en la Seguretat Social (14.890) suposen un 10,2% del total d’empreses del País Valencià (145.283), segons dades de la Fundació Laboral. Pisos més cars Pisos més carsUna derivada de l’escassetat de treballadors especialitzats és l’encariment del preu dels pisos, segons alerten els promotors. La despesa de la construcció del metre quadrat ha passat de 700 a 950 euros en tres anys després de pujar els salaris dels obrers. La reactivació del sector després de gairebé deu anys d’inactivitat per la gran recessió del 2008 ha provocat que faltin treballadors per fer davant tots les promocions que ara mateix hi ha en marxa a València (més d’un centenar de projectes). Les constructores es «roben» treballadors les unes a les altres per poder executar els seus projectes. El reescalfament dels costos ha provocat que la promoció d’obra protegida (que té un preu del metre quadrat que no pot pujar) hagi deixat de ser rendible en alguns barris de la capital del Túria. Francisco Zamora precisa que un obrer especialitzat «pot guanyar un salari que ronda entre el 2.000 i els 3.000 euros al mes. Són pocs perquè la gent no està formada en tasques bàsiques com col·locar el pladur. Aquesta situació els permet fixar el preu que cobren». La Confederació Nacional de la Construcció considera que el pla de rehabilitació residencial dissenyat pel Govern amb el recolzament dels fons europeus suposarà la creació a Espanya de 188.000 llocs de treball i l’aportació de 13.500 milions al PIB. El president del col·lectiu defensa que aquesta injecció de capital (que en el País Valencià rondarà els 680 milions) alleujarà l’Estat, ja que l’ajuda pública per crear un lloc de treball en el sector de la rehabilitació ronda els 14.000 euros davant els gairebé 20.000 euros que suposa el cost anual del subsidi d’atur per cada aturat. El problema és que resulta complicat que les obres puguin absorbir aturats de «sectors molt afectats per la crisi com el de l’hostaleria o els serveis», segons Pedro Fernández Alén. Un factor determinant en la dificultat per incorporar professionals amb baixa qualificació procedents d’altres sectors (com sí que va passar durant l’època de la bombolla immobiliària) és la implantació generalitzada dels nous estàndards de qualitat, segons adverteixen els enginyers. El Codi Tècnic d’Edificació que va entrar en vigor el 15 de setembre inclou una normativa (denominada Document Bàsic d’Estalvi d’Energia) en la qual Espanya ha assumit la directiva europea 2010/31/EU que regula l’eficiència energètica dels edificis. A la pràctica suposa que els nous edificis han de tenir millors acabats, cosa que requereix professionals més preparats.

Sense obrers de la construcció

La falta de professionals especialitzats per l’aturada que es va produir després de l’esclat de la bombolla immobiliària amenaça el sector

El més llegit