Tinc un amic argentí que, aplicant la psicoanàlisi a l’economia, diu que la macroeconomia, com l’inconscient, sempre ordeix la seva venjança més d’hora que tard. Porto això a col·lació perquè en les últimes setmanes comencen a recuperar-se els temors en vista d’una pujada incipient de preus, alhora que es recorda que les regles d’estabilitat pressupostària s’hauran de tornar a posar en vigor, marcant el final de l’etapa actual d’expansionisme que hem utilitzat com a mitjà de lluita contra els efectes econòmics de la pandèmia. Altrament, en algun moment els desequilibris (inflació i deute públic) seran tan grans que la macro imposarà la seva venjança en forma d’un ajust brusc que ens pot precipitar a una nova crisi econòmica.