Més d’1,5 milions de treballadors continuen esperant la pujada del salari mínim

Entre 1,5 i 1,9 milions de treballadors a Espanya fa sis mesos que estan pendents de si finalment aquest any pujarà o no el salari mínim interprofessional (SMI). La ministra de Treball i vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, s’hi va comprometre, però el rebuig de la patronal i, principalment, de l’ala conservadora del Govern, va frenar qualsevol tipus d’increment l’1 de gener passat i, un semestre després, la discussió segueix sense avançar. El debat al si de l’Executiu es va desplaçar a una comissió de 14 experts que aquest juny preveu publicar un informe amb recomanacions sobre com hauria d’evolucionar aquest mínim salarial en el que queda de legislatura i que ara està en 950 euros. Repartidors, treballadores de la llar, temporers, ocupats en centres especials de treball. Els professionals que guanyen segons l'SMI són diversos i estan distribuïts en diversos sectors. Entre el 10% i el 12% de la població assalariada a Espanya cobra segons el salari mínim, segons dades recopilades per Fedea. El que serien entre 1,9 i 1,5 milions de treballadors. Alguns perquè no estan coberts per un conveni col·lectiu de sector, però no tots; segons apunta l’economista de Fedea Floren Felgueroso. 6,7 milions de treballadors a Espanya estan coberts per un conveni amb alguna de les seves categories remunerades per sota dels 1.000 euros mensuals; segons un informe de CCOO. La Gisela (nom fals per preservar l’anonimat) és repartidora per a una subcontracta de JustEat. Treballa 15 hores a la setmana, que poden convertir-se en 20 o 30 depenent dels fluxos de treball que tingui l’empresa. Per aquesta base de 15 hores cobra 340 euros al mes, que poden arribar a convertir-se, en el millor dels casos, en 800 euros si li assignen més hores. «T’avisen el mateix dia dels horaris, no pots planificar res. Tampoc sé quant em quedarà a final de mes... ni si m’arriba», afirma. La Gisela cobra el salari mínim pelat, amb un plus d’un euro a l’hora si posa ella la moto per repartir. «Si l’acaben pujant, aquest extra l’invertiria en el manteniment del vehicle, per poder continuar treballant», diu. Si ara li falla la màquina, es queda tirada. Aquests 10, 20 o 50 euros que pugui acabar pujant l'SMI marquen la diferència per a la Gisela entre saber que podrà continuar treballant o viure amb aquesta incertesa. Aquesta jove està preparant oposicions per a Correus, una via de fuita per poder viure més enllà del dia a dia. A Sindillar, una organització de treballadores de la llar, fa anys que fan diferents cursos per formar les dones que es guanyen la vida (o sobreviuen) com internes, netejant cases o cuidant nens. El salari mínim no és sempre el més habitual entre les treballadores de la llar, en ocasions cobren menys, especialment aquelles que treballen en negre. «Moltes famílies aprofiten que estem en crisi per pagar menys», afirma la portaveu de Sindillar Norma Falconi. Actualment només a tot Espanya 385.776 treballadores de la llar. Un dels cursos que organitzen des de Sindillar és de costura, perquè aquestes dones canviïn d’ofici i puguin aspirar a cobrar per sobre d’aquesta subsistència mínima. Pendents del veredicte dels experts «En les condicions actuals, les pujades prudents de salaris mínims en economies com l’espanyola no tenen pràcticament efectes negatius en l’ocupació. I, al contrari, milloren les condicions de vida d’aquestes llars. Especialment la vida dels nens i les seves oportunitats. Els salaris mínims funcionen», escrivia Antón Costas, actual president del CES, a les pàgines de EL PERIÓDICO fa dos mesos. Costas és un dels 14 experts que formen part de la comissió organitzada des del Ministeri de Treball per assessorar el Govern en com ha d’apujar el salari mínim. No és l’únic, ja que el Ministeri d’Economia o la patronal CEOE (contràries a pujades) també van proposar els seus. Segons fonts consultades de Treball, abans d’acabar el mes esperen poder fer públiques les seves conclusions. Tenint en compte el compromís firmat en l’acord de Govern de finalitzar la legislatura amb un SMI equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya. «Els salaris, en general, estan estancats. El 2020 i el 2021 s’han firmat poquíssims convenis», diu Felgueroso. Un dels últims ha sigut el del tèxtil, que contempla una alça del 0,5% per a aquest any i del 2% per al 2022 i el 2023. «Encara hi ha molta incertesa, especialment de cara a la tardor», afirma l’economista de Fedea. Cosa que provoca, entre d’altres, que o bé es posposin les negociacions de nous convenis, o bé es posposin els increments per a anys venidors. El cost de la vida continua pujant Mentrestant, el preu de la vida continua pujant. La inflació acumulada mostra un encariment de l’1,6%, fins a l’abril. No tots els productes, no obstant, han incrementat el seu preu per igual, tot i que hi ha diverses factures indispensables que han continuat creixent. La més evident és la de l’electricitat, gas i altres combustibles; que ha pujat un 12,9% des de començament d’any. I aquesta la paga qualsevol que tingui sostre, des de l’alt executiu que cobra diverses vegades el salari mínim fins a l’operària que espera cada 1 de gener a la hipotètica pujada d’aquest mínim salarial. Altres, com els aliments, han pujat menys –de mitjana, l’1%–, però també han pujat. Els únics productes elementals que han baixat són el calçat, que el preu del qual arrossega una baixada del 2,9%, i el vestit, el 4%.

Més d’1,5 milions de treballadors continuen esperant la pujada del salari mínim

L’SMI fa sis mesos que està congelat en 950 euros, en vista el rebuig de l’ala conservadora del Govern a augmentar-lo aquest any

La comissió d’experts encarregada pel Ministeri de Treball preveu publicar aquest mes les seves recomanacions per revisar-ho

El més llegit