Després d’un lustre d’intents i bloquejos, representants del Parlament Europeu i del Consell ha aconseguit tancar aquest dimarts un acord provisional sobre la directiva que forçarà les multinacionals i les seves subsidiàries, que facturin més de 750 milions d’euros anuals durant dos exercicis consecutius, a declarar els seus beneficis país per país així com l’import d’impostos abonats a cada Estat membre, fet que suposarà un pas de gegant en la lluita contra l’evasió fiscal i la transparència fiscal.
«L’elusió de l’impost sobre societats i la planificació fiscal agressiva per part de les grans empreses multinacionals priven els països de la Unió Europea més de 50.000 milions d’ingressos anuals. Aquestes pràctiques es veuen facilitades per l’absència d’obligació per a les grans multinacionals d’informar sobre on obtenen beneficis i on paguen impostos país per país. És més crucial que mai exigir una transparència financera significativa», ha celebrat el ministre portuguès Pedro Siza.
«Ens hauria agradat veure una posició més sòlida sobre la transparència del Consell» però «després de cinc anys esperant hem aconseguit acostar posicions sobre l’obligació d’informar, l’accessibilitat a la informació, la durada de la clàusula de salvaguarda i els termes de la clàusula de revisió per esmentar-ne alguns», ha indicat l’eurodiputat i negociador, el socialista espanyol Iban García del Blanco, sobre un acord provisional que ara haurà de ser avalat per la comissió d’assumptes econòmics i jurídics del Parlament i el Consell. Posteriorment, els Estats membres tindran 18 mesos per incorporar la directiva a les seves respectives legislacions nacionals.
També els paradisos fiscals
Segons l’acord, totes les empreses o les seves subsidiàries amb un volum de negoci superior als 750 milions d’euros durant dos anys consecutius hauran d’informar, entre altres qüestions, del nombre d’empleats, el volum de negoci net, els beneficis o pèrdues abans d’impostos, l’impost de societats pagat i la naturalesa de les seves activitats de la companyia per Estats membre. A més, també estaran obligades a revelar aquests detalls dels països que figuren en les jurisdiccions no cooperatives de la UE (la llista negra i grisa de paradisos fiscals) tot i que per a la resta de països les empreses podran presentar xifres afegides.
La norma, que va ser presentada l’abril del 2016 a compte dels escàndols com els Papers de Panamà o el Luxleaks, suposarà, segons ha destacat l’eurodiputat Ernest Urtasun (Catalunya en Comú), que «la gent podrà saber quants impostos paguen les grans empreses i on», ha celebrat sobre el que considera «una victòria» en matèria de transparència fiscal perquè ajudarà que les multinacionals acabin amb les pràctiques agressives de planificació fiscal i el trasllat de beneficis.