Tres milions de títols busquen treballador sense estudis

A vegades és per falta de temps o de recursos econòmics. D’altres, perquè sorgeix l’oportunitat d’entrar al món laboral i, una vegada a la roda, van passant els anys... Són diverses, les causes que porten una persona a treballar sense una formació específica. És una situació comuna: més de 10,4 milions d’espanyols (el 45,8% de la població activa) no disposen d’un títol, segons l’última Enquesta de Població Activa. Però, malgrat ser un fet comú, en ocasions pot generar problemes. Tenir una prova oficial que es tenen determinats coneixements i habilitats pot marcar la diferència per accedir a una ocupació. Per això, el 2009 es va regular el reconeixement de les competències professionals adquirides tant per experiència laboral com per vies no formals de formació, i el març d’aquest any s’ha millorat el procés, per fer-lo més àgil i accessible. El reial decret que actualitza el sistema d’acreditacions professionals, com a part del Pla de Modernització de l’FP, ho fa pràcticament a demanda del treballador: té caràcter permanent –sense terminis o dates per a una convocatòria concreta– i obert –no es limita a l’especialitat que decideixi l’Administració. Demostrar que saps fer la teva feina La idea és que qualsevol professional que sàpiga –i això és important– fer la seva feina pugui demostrar aquestes capacitats i obtenir més fàcilment un document oficial que les convalidi. Per això, ha de demanar assessorament als serveis d’ocupació de les comunitats autònomes i sotmetre’s a un examen pràctic als centres de formació professional que corresponguin. Si supera la prova, accedeix a un nivell de qualificació, ja sigui un certificat de professionalitat o un títol d’FP de grau mitjà o superior. «Has estat treballant durant un temps en una perruqueria, però no tens un títol. Vas a la teva oficina de servei públic d’ocupació i dius ‘vull certificar-me en perruqueria’», afirma Elías Amor, president de l’Associació Espanyola per al Foment de les Polítiques Actives d’Ocupació i les Qualificacions (Afemcual). I ara, diu, «ja no has d’esperar tres o quatre anys que surti la convocatòria, ja que està pensat perquè hi hagi proves de manera recurrent i contínua». Per exemple, una convocatòria del 2018 de Múrcia incloïa qualificacions per a sis especialitats, entre les quals figuraven perruqueria i control de plagues, amb 50 places ofertes cada una. «Les proves també depenien de la necessitat de cada comunitat: a Canàries o Mallorca, molt relacionades amb el turisme; a País Basc, més amb mecànica o indústria; a Galícia amb pesca...», afirma el president d’Afemcual. Fins al març del 2021, s’havien fet 231 convocatòries a tot Espanya, amb un total de 266.646 places. Amb els canvis introduïts aquest any, el repte és engreixar aquesta xifra i arribar a 3 milions de persones amb un certificat professional el 2024. «Millora l’ocupabilitat i també fa que, al tenir l’acreditació de competències, puguin continuar un itinerari formatiu», explica Lola Santillana, secretària d’Ocupació i Qualificació professional de CCOO. Tant des del sindicat com des d’Afemcual celebren l’actualització en els tràmits, tot i que Amor té clar quin hauria de ser el següent: donar més participació a les empreses. «Imagina que a la Seat es poguessin fer cada dia proves per a la família d’automoció...», diu. I argumenta el seu plantejament: «S’hauria buscar una col·laboració publicoprivada que permetés que fossin les empreses les que veritablement avaluessin les competències professionals, perquè són les que saben qui té un acompliment correcte». Segons l’opinió d’aquest expert, això permetria augmentar «d’una manera espectacular» les proves que es podrien fer. Projecte pioner A l’espera que una proposta com la d’Afemcual es porti a la pràctica, Lidl ha tirat endavant la seva pròpia versió de col·laboració publicoprivada, pionera a Espanya. Pel seu projecte ‘Talent en Valor’, que va arrencar a Catalunya, 17 responsables de botiga han obtingut certificacions del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). El que és nou és l’execució: la convocatòria es crea a petició de l’empresa. És a dir, no va esperar que el Govern català publiqués una convocatòria, sinó que la va promoure Lidl. «El 2019 vam iniciar una anàlisi sobre els certificats de professionalitat que més s’ajustessin al perfil professional», diuen. Després d’aquesta primera fase, impulsen tres certificats dins del grau mitjà en Activitats Comercials: implantació i animació d’espais comercials, gestió comercial de vendes, i organització i gestió de magatzems. Després firmen un conveni de col·laboració amb Foment del Treball i, conjuntament, presenten un informe de viabilitat davant el SOC per crear una convocatòria oficial a la seva mesura. No ha sigut fins a l’abril del 2021 que aquest procés ha culminat, amb l’entrega de diplomes als 17 encarregats. Lidl estendrà la idea a la resta de centres espanyols començant per Andalusia, on ja estan conversant amb la Junta. Tot i que aquesta vegada hi haurà diferències, gràcies al reial decret del març: «Aconseguirem estalviar-nos molts tràmits burocràtics i agilitar els procediments, sense necessitat de tramitar una convocatòria específica per a Lidl».

Tres milions de títols busquen treballador sense estudis

Ara és més fàcil que una perruquera sense titulació pugui obtenir-la si acredita les seves competències

Lidl ha creat un projecte pioner per homologar les funcions dels seus responsables de botiga

El més llegit