El vi desperta de la ressaca de la Covid

Després de l’aigua, la humanitat no ha begut res més que vi. Són almenys 6.000 anys els que contemplen aquest procés pel qual el suc del raïm es converteix, després de la fermentació, en un líquid clar o fosc –digueu-ne blanc o negre– que ha sigut imprescindible en totes les celebracions humanes, que va ajudar Sòcrates a empassar-se la cicuta, però també va contribuir a cavar la fossa dels troians i que en la tradició clàssica va tenir un déu que el va honrar, Dionís a Grècia i Baco a Roma, sinònims tots dos de la gresca, la festa i la vida libèrrima. Avui dia, el vi és una religió per a gent de tota condició que no renuncia a maridar un menjar amb un bon caldo i fins i tot recorren mig món si fa falta per veure ‘in situ’ com sorgeixen els seus ‘bouquets’ preferits en tants cellers oberts al turisme. Però la viticultura també és un negoci. I una forma de vida. I les arrels de l’arbre en tantes zones del món rural. Indispensable en les libacions dels protagonistes del ‘Decameró’, l’obra de Boccaccio en què deu joves es recloïen als afores de Florència fugint de la pesta negra, una altra pandèmia, la del coronavirus, ha impactat en aquesta activitat amb moltes branques, des dels agricultors, les cooperatives i els cellers a les denominacions d’origen (DO), els distribuïdors i, per descomptat, els consumidors. La Covid ha provocat una caiguda de vendes del 18% el 2020. De mitjana, perquè molts «cellers petits que només venen al mercat nacional i en ocasions a la seva zona de proximitat, ho han passat malament», a diferència dels que s’han recolzat en l’exterior, que solen ser els més grans. El pes del canal horeca Com afegeix el director general de la Federació Espanyola del Vi, José Luis Benítez, el tancament total o parcial durant tant temps de l’hostaleria, especialment els restaurants, ha provocat un descens de la facturació en aquest canal del 40%. És cert que el consum a les llars va augmentar un 30%, però aquesta pujada ha sigut insuficient per compensar les pèrdues de l’activitat horeca. José Luis Lapuente, director general de la DO Rioja, els 576 cellers de la qual acaparen el 30% de la producció del vi embotellat espanyol, assegura que aquest territori «ha aguantat sense patir lesions greus. Diguem que ha sortit viu de l’accident i és un bon punt de partida per al 2021, que no està sent gens fàcil. Ens està costant arrencar», per les noves onades de contagis i restriccions. Sense oblidar l’ensorrament en les visites a cellers –l’anomenat enoturisme– que el 2020 van caure un 76%: de 860.000 a 226.000. Es podria dir que Espanya és un paradís vinícola. Amb 940.000 hectàrees, és el país número u del món en superfície de vinya. Només Ceuta i Melilla no tenen vinyes. Condicionada pel clima, la producció vitivinícola és variable i de mitjana se situa entre els 42 i 44 milions d’hectolitres (entre 4.200 i 4.400 milions de litres), però, com apunta Benítez, pot arribar als 46, com el 2020 o baixar a 39, com el 2019. Si la pluja és generosa, poden arribar als 52 del 2013. Si els països que més compren vi espanyol també han tingut bones collites, és inevitable un enfonsament dels preus. És el problema de la sobreproducció. Per això l’any passat es va aprovar una norma per limitar-la a les zones no acollides a alguna de les 97 denominacions d’origen (DO) i 42 indicacions geogràfiques protegides (IGP) que hi ha al país, unes demarcacions, per cert, que ja estableixen les seves pròpies limitacions de rendiment sobretot per potenciar-ne la qualitat. Javier Gandía és director general del celler Vicente Gandía. Fundat el 1885, és el més gran del País Valencià, té 150 treballadors, 40 milions de facturació i una producció de gairebé 30 milions d’ampolles. Insisteix en la sobreproducció de «certes zones», una circumstància que es va veure el 2020 per la bona collita i la caiguda del consum. És clar que França i Itàlia han patit gelades a l’abril, el pitjor moment, i això podria alliberar els excedents. Granel El territori amb més volum del vi espanyol és Castella-la Manxa, que concentra la meitat de les hectàrees del sector. En aquest territori han sorgit, com en tots els altres, DO i cellers especialitzats que donen caldos de qualitat, però el gruix de la seva producció es ven a granel, que a Espanya representa la meitat dels 44 milions d’hectolitres que es produeixen. Gandía recorda que el granel «és el que en origen fèiem tots. Després es va començar a embotellar. Als de Rioja els van ensenyar els francesos, per això estaven més avançats que la resta». Aquest vi no embotellat es ven majoritàriament a l’estranger. A Alemanya, com a base per a escumosos, i sobretot a França i Itàlia, que els embotellen i comercialitzen com a propis. Amb 427.000 llocs de treball directes i indirectes i un valor afegit brut (VAB) superior als 23.700 milions d’euros anuals, les exportacions de vi van arribar el 2020 als 4.600 milions, dels quals 2.012 corresponen a granel. Les xifres de la Federació Espanyola del Vi posen de manifest que març de 2021 ha sigut històric, amb vendes de 210 milions de litres equivalents a 263 milions d’euros. Els caldos autòctons ja es venen a 189 països. L’any passat la DO Rioja va elevar el seu percentatge de vendes a l’exterior del 37% al 44%, però el seu director general considera que és una alça «conjuntural» propiciada per l’augment del consum d’aquests vins en el canal alimentació que en l’horeca en països com el Regne Unit, també molt afectats per la Covid. No obstant, al sector creuen que la internacionalització és una de les seves assignatures pendents. Benítez, de la Federació, diu que «el vi espanyol té una imatge de ser barat a l’exterior, fins i tot els que són de millor qualitat, respecte a francesos i italians. Ens costa comercialitzar pel que val qualitativament». Javier Gandia, qui destaca l’evolució que ha tingut el país en les últimes tres dècades «cap a la cúspide» –ja és el tercer exportador mundial per valor– i els elements amb què compta per a aquesta escala –varietat, terres i diversitat– puntualitza que França «domina per la imatge de país i la seva vinculació amb el luxe, mentre que Itàlia ho fa molt bé en màrqueting». «S’ha d’anar a embotellar el màxim possible, perquè és on es ven la marca, el valor afegit i la qualitat», afirma. Venda per internet De nou a les fronteres interiors, tot i que siguin les tan difuses del món ‘online’, el sector vitinivícola espanyol s’ha activat a internet com a fórmula per contribuir a evitar els efectes de la pandèmia i ha registrat importants increments percentuals. La federació els situa en el 200% i la DO Rioja, en el 70%. És clar que el punt de partida era molt baix. En els dos casos estava entorn del 2% de les vendes. José Luis Benítez creu que aquest canal continua progressant i que ho farà a costa del de la distribució. Javier Gandía no creu que aquest auge s’acabi menjant el mercat tradicional de la comercialització, tot i que pujarà «perquè també han entrat allà les grans superfícies i les botigues especialitzades» i augura que on tindrà més recorregut serà en els vins d’alta gamma. Si el món digital és un repte, encara ho és més el canvi climàtic. Benítez no tem l’aparició de nous competidors en zones on abans no es produïa vi, sinó les conseqüències a Espanya, on ja es noten efectes com vins amb més graus d’alcohol, menors produccions i desequilibris en la qualitat. No sobren els experts que auguren un retorn dels feliços anys vint del segle passat als vint d’aquesta centúria quan passi la crisi. Com si la història es repetís. És l’esperança de tots els damnificats d’aquesta pandèmia. També del vi, però no hi ha unanimitat. Javier Gandía, optimista per naturalesa, assegura que l’«economia és un estat d’ànim» i augura l’arribada «d’un increment important de la despesa, perquè hi ha ganes. Ja veurem quant dura». José Luis Benítez prefereix no decantar-se. Ja observa un repunt del consum, però tem una crisi econòmica a quatre passes que ho faci tot malbé. Des de la Rioja, José Luis Lapuente creu que «hi ha ferides internes en la societat que no han aflorat. A la societat li costarà desfer-se de la pandèmia, però el vi és una beguda social. Necessitem aquesta alegria, tot i que em temo que ens costarà més del que sembla». Sigui com sigui, tots firmarien aquest desig: que tornin els dies de vi i roses.

El vi desperta de la ressaca de la Covid

El sector vitivinícola surfeja la pandèmia gràcies al consum a casa i l’exportació

Espanya és el país número u del món en superfície de vinya

El més llegit