Mireia Torres, cinquena generació amb el vi als gens

Que Mireia Torres Maczassek (Barcelona, 1969) es dediqués al món del vi era una cosa que semblava gairebé inevitable. «Tot i que tampoc ho tenia tan clar. Dubtava entre estudiar al Químic de Sarrià o Veterinària», recorda. Però després va optar per l’enginyeria química i, seguint els consells del seu pare, Miquel Agustí, el president de la companyia Torres, cursar enologia a Montpeller (França). Això li va obrir un món de grans possibilitats no només en el coneixement del que seria la seva dedicació sinó en experiència personal. «Viure dos anys a l’estranger ho recomano a tothom», aconsella. En l’actualitat és la responsable de l’àrea d’Innovació i Coneixement de cellers Torres dels que, juntament amb el seu germà Miquel, cinc anys més petit i director general de la companyia, és representant de la cinquena generació, ja amb 150 anys d’història a l’esquena. Però aquesta enginyera química i enòloga no s’ha conformat amb això, ja que a més dirigeix els cellers Jean Leon, propietat de la família; i és presidenta de la Plataforma Tecnològica del Vi i de la fundació Família Torres, que tenen com a objectiu l’ajuda a la infància i l’apoderament de la dona. «En general, a tots els membres de la família els agrada tenir projectes propis», argumenta. Des que va començar el 1998 al laboratori d’anàlisi del celler familiar, s’ha anat enamorant cada vegada més del sector i ha compaginat l’interès per la producció de vi amb la innovació i la sostenibilitat. «Tots els projectes m’han robat el cor», confessa. Quan el seu pare va adquirir Jean Leon el 1994 es va comprometre a mantenir el llegat i això és el que s’està fent en aquesta companyia amb 14 persones que conformen «una petita gran família». Abans va ser la responsable de projectes a Ribera de Duero, el Priorat, Rioja i Rueda, així com de Vardon Kennett, el primer escumós de gamma alta elaborat a Catalunya per la família Torres. També es va ocupar de la recuperació d’una seixantena de varietats ancestrals de raïm que s’havien perdut amb la fil·loxera i que ja compten amb autorització. «El que va començar el meu pare com un projecte per a la recuperació de patrimoni històric ha evolucionat en una cosa per combatre el canvi climàtic», explica. De mare artista –en concret, pintora, per a qui «l’art és la seva vida»– i un pare més procliu a la ciència i el pragmatisme, està convençuda que per al negoci del vi cal combinar les dues facetes: «Es necessiten coneixements científics, però moltes decisions es basen en el gust». La seva altra gran passió és la innovació que, segons assegura, forma part de l’ADN de la família. El seu avi va ser un innovador en matèria comercial i dels primers en exportar vins. El seu pare va aportar un gran creixement a l’empresa i en els últims anys s’ha bolcat en la sostenibilitat i les energies renovables. De fet, la innovació ha passat de formar part de l’activitat de producció a ser «més transversal», amb el canvi climàtic de fons. Molta de la investigació en què intervé té a veure amb la reducció del consum d’aigua a la producció i dels productes fitosanitaris. Els Torres van ser pioners a plantar vinyes a Tremp, a la comarca pirinenca del Pallars Jussà, a 900 metres d’altitud i a més alçada. Tot això requereix nous plantejaments. «Cada 100 metres més la temperatura baixa 0,7 graus» i això es trasllada al raïm i el vi, explica. I a més es produeixen inclemències climatològiques que no es donen al nivell del mar. També han hagut d’adaptar-se a altres canvis produïts per la climatologia, com per exemple que el raïm brota abans i pot patir gelades i altres contratemps. Recentment, la família Torres ha arribat a un acord amb Damm i Mediapro per promoure que ‘start-ups’ aportin solucions per millorar l’eficiència dels bars i restaurants, per ajudar-los a sortir del sot que ha suposat la crisi de la Covid. La seva feina amb ‘start-ups’ va començar el 2017 a través de la participació de l’empresa en alguns projectes amb iniciatives relacionades amb la logística, l’ús de l’aigua i altres. Moltes d’aquestes iniciatives s’han fet servir posteriorment en el procés productiu de la companyia. A més, la família participa en l’empresa de cotxes elèctrics compartits Mec, en col·laboració amb Nissan. És una altra mostra de la passió de la Mireia i la família per la innovació i la sostenibilitat. Una altra és l’aposta per les energies renovables als cellers, liderada pel seu pare des de fa anys. I a la Mireia li queda temps, a més, per fomentar l’apoderament de les dones. Quan va començar en la professió fa 30 anys hi havia poques representants del seu gènere, però després d’aquest any «hi ha moltes més enòlogues», afirma. Defensa la riquesa dels equips mixtos i està orgullosa dels avenços que hi ha hagut per a les dones, que al seu torn guanyen terreny cada generació. Ho veu reflectit en la seva filla de 22 anys. «Té molt clares les coses i el que vol. I això m’encanta», sentencia aquesta apassionada per inventar, produir i innovar amb els vins, fent-los cada vegada de manera més sostenible. Passió per cada projecte

Mireia Torres, cinquena generació amb el vi als gens

Una de les seves feines a la companyia va consistir a recuperar varietats ancestrals desaparegudes amb la fil·loxera

El més llegit