Així seran les oposicions a partir del 2025: més curtes, menys memorístiques i publicitades cada gener

Processos de selecció més curts en el temps i amb menys proves, menys memorístics i amb possibilitat d’examinar-se sense haver d’anar a Madrid. Així pretén el Govern que siguin les oposicions a l’Administració General de l’Estat (AGE) a partir del 2025, segons ha exposat aquest dimecres el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta. Unes modificacions que, de moment, tenen el rang de recomanacions i que no afectaran els processos ja en curs, ni condicionaran directament els processos de selecció de perfils dependents de les comunitats autònomes, com els mestres o els sanitaris. Una altra reforma una mica més immediata i que està previst que entri en vigor el 2022 és un nou calendari d’oposicions: l’Administració estatal es compromet a publicar el gener de cada any una recopilació de tots els concursos de l’AGE que sortiran al llarg d’aquell exercici. I així els futurs opositors podran consultar quantes places sortiran aquell any, quines seran de nou ingrés, quines de promoció i quines per a l’estabilització d’interins, i planificar, en conseqüència, els seus exàmens. Aquest manifest de reformes que ha presentat aquest dimecres Iceta està pensat per a la nova generació d’empleats públics que haurà de començar a rellevar l’envellida plantilla de l’Administració estatal. És a dir, els funcionaris del SEPE, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, els inspectors d’Hisenda i els diferents cossos i estaments que sosté actualment l’Administració General de l’Estat. I, entre d’altres, Iceta planteja habilitar una passarel·la entre l’Administració i la universitat perquè en determinats màsters s’imparteixi contingut que posteriorment encaixi amb un procés de selecció per a una plaça pública. Modernització opositora Les línies mestres de la reforma per reformular els processos de selecció en l’Administració central estan sintetitzades en un document de 50 pàgines, fruit de sis mesos de treball amb 100 professionals consultats. Una vegada presentat, Iceta haurà de coordinar i consensuar amb la resta de ministeris el detall d’aquests canvis per definir les oposicions de la nova generació d’empleats públics. En els pròxims 10 anys està previst que la meitat de l’actual plantilla de l’AGE estigui en edat de jubilar-se i el relleu generacional s’accelerarà en els pròxims anys. La declaració d’intencions d’Iceta busca sacsejar el model d’oposicions actuals. Una de les primeres tecles que vol tocar és la reducció del temps que passa entre que s’ofereix una plaça pública, l’administració de rigor la convoca, se celebra l’oposició i la persona que aconsegueix la plaça acaba finalment ocupant-la. Una cosa no menor que ara mateix pot tardar anys. Iceta aposta per accelerar especialment l’últim tram i que el temps que passi entre que la persona s’examina i ingressa a la plaça sigui d’uns sis mesos, no un any, com passa actualment en molts casos. Menys exàmens, més orals Això passarà també per la reducció del nombre de proves en determinats supòsits. Actualment, gran part dels processos de selecció consisteixen en tres proves i Iceta advoca per reduir aquest número a dues. I eliminar especialment els exàmens escrits que es basen únicament en l’acreditació memorística de coneixements i substituir-los per proves orals ràpides. També, en aquesta línia, potenciar les avaluacions amb casos pràctics a discutir entre l’opositor i el tribunal. El document també recomana descentralitzar els processos i que els opositors de tot Espanya no hagin d’anar obligatòriament a Madrid per cursar les proves. És per això que Iceta pretén habilitar 19 punts d’examen a tot el país. A més, a fi de reduir els terminis, les proves d’idiomes es podran substituir pels certificats europeus homologats; tot i que en cossos determinats (com, per exemple, els diplomàtics) hauran de continuar acreditant el nivell mitjançant una prova específica. El document exposat aquest dimecres pel ministre també planteja que els mecanismes d’accés siguin «més sensibles» a la categoria de cada cos. És a dir, que els exàmens d’un treballador del SEPE es diferenciïn més, per exemple, als d’un opositor a inspector d’Hisenda. Alhora que pretén potenciar la dimensió de les competències i les aptituds, en detriment de la memorística. Negociació pendent ¿Com baixarà aquesta declaració d’intencions al detall? Això és una cosa que dependrà del treball conjunt amb la resta de ministeris, tot i que Iceta s’ha compromès que el document conjunt estigui tancat abans d’acabar l’any. I, a més de negociar amb els seus col·legues de Govern, Iceta també haurà de discutir aquesta reforma amb els sindicats amb representació majoritària (CSIF, UGT i CCOO) entre els empleats de la funció pública. Hi ha moltes qüestions pendents de debat. Per exemple, Iceta ha afirmat que els salaris en determinats cossos de l’Administració són excessivament baixos i que això provoca que els potencials candidats optin pel sector privat, on cobren més i el procés de selecció és molt més breu. «Als cossos de més especialització m’agradaria fer esforços més grans», ha afirmat. No obstant, també és conscient que aquest element és competència d’Hisenda, que marca la disponibilitat de caixa per apujar salaris.

Així seran les oposicions a partir del 2025: més curtes, menys memorístiques i publicitades cada gener

Iceta presenta la seva proposta per reformar els processos de selecció per a l’Administració General de l’Estat, que entraran en vigor a partir del 2025 i no afectaran les oposicions ja en curs

La reformulació que pretén l’Executiu exclou les comunitats autònomes, és a dir, professionals com mestres o sanitaris

El més llegit