¿Què està passant amb l’ocupació als EUA?

Els números van caure com una galleda d’aigua freda quan el Departament de Treball dels Estats Units va fer públiques les dades d’ocupació d’abril: només 266.000 llocs de treball creats. Eren el 30% dels sumats al març, lluny del milió que vaticinaven els analistes i a anys llum del que s’espera en un país que durant la pandèmia ha perdut 8,2 milions de llocs de treball i on la reobertura i la recuperació avancen al ritme que progressa la vacunació. Amb les anèmiques dades a la mà, la Cambra de Comerç va apressar immediatament a posar fi al suplement extraordinari de 300 dòlars per setmana a les prestacions d’atur amb què, en virtut de l’últim paquet d’estímul i ajudes, el govern federal ha estat complementant les prestacions estatals per l’atur. I van començar a arribar els anuncis d’estats controlats per republicans que abandonaran aquest suplement a partir del mes que ve, sense esperar que expirin, com està estipulat al paquet d’ajuda, al setembre. Són ja 22. Aquesta decisió, segons diferents càlculs, pot deixar 3,6 milions de persones només amb el subsidi d’atur estatal, que en molts casos els deixa sota el nivell de pobresa. I 2,7 milions de ciutadans ho tenen encara pitjor i es poden quedar sense res, bé perquè ja hauran esgotat per temps la cobertura estatal o perquè són treballadors per compte propi o participants de la ‘gig economy’ que, abans dels rescats, no tenien ni tan sols ajudes d’atur. El debat sobre les ajudes L’argument de líders empresarials i dels conservadors, que sacsegen els fantasmes del descontrol de la inflació, és que aquestes ajudes estan desincentivant molts ciutadans a tornar a treballar. Proliferen des de fa setmanes en discursos polítics i en articles de premsa històries de negocis, sobretot en hostaleria, oci i serveis, que estan tenint dificultats per aconseguir treballadors i aplicant incentius per fer-ho, de pagar només per acudir a entrevistes de treball a oferir compensacions si es garanteix que aguantarà en el lloc de treball dos o tres mesos o apujar el sou base. Aquesta línia argumental, no obstant, ha sigut rebutjada per la Casa Blanca de Joe Biden i per la seva Administració. La secretària del Tresor, Janet Yellen, la va descartar, per exemple, quan va dir: «No crec que la compensació d’atur afegida sigui realment el factor que està marcant la diferència». Segons una anàlisi de la Reserva Federal de San Francisco, si set de 28 aturats rebessin una oferta d’ocupació, només un la rebutjaria pels 300 dòlars extra setmanals. Un altre estudi realitzat per Arindrajit Dube, de la Universitat de Massachusetts, va mostrar que fins al març els estats que tenen prestacions d’atur més baixes no han vist que el seu mercat laboral es recuperi més ràpidament. I són molts els qui adverteixen que tallar els subsidis extraordinaris només servirà per exacerbar la ja profunda desigualtat. «Castigar treballadors a l’atur que van perdre la feina per la pandèmia sense que fos culpa seva traient-los prestacions d’atur no millorarà l’economia, només farà empitjorarà la situació», va dir el senador progressista Bernie Sanders. Mares, por i sous baixos Altres demòcrates, líders econòmics com el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, activistes i experts laborals apunten que, després de l’evident «embut» hi ha un cúmul complex de realitats del món laboral marcat per la pandèmia. En la seva última roda de premsa, Powell va citar, entre alguns dels possibles factors de la situació, un factor que es considera fonamental: les dificultats dels pares, especialment de les dones (les que van haver d’abandonar la feina per encarregar-se de la cura dels fills durant la pandèmia), de tornar plenament al mercat laboral. La reobertura de les escoles no s’ha completat i la cura infantil preescolar, ja car i inaccessible per a moltes famílies abans de la pandèmia, ara és encara més complicat. Powell va parlar també de la por persistent, sobretot en sectors on hi ha contacte amb el públic, de tornar a la feina. I activistes laborals progressistes remarquen que els problemes palpables de sectors específics per omplir els seus llocs de treball, sobretot els de restauració, tenen a veure amb els baixos sous que s’ofereixen. «La frase completa és: no puc trobar treballadors amb el sou que estic disposat a oferir», deia a Reuters Nela Richardson, economista en cap d’ADP. Altres factors Segons dades de la Federació Nacional de Negocis Independents, el 44% de petits negocis que van tenir llocs disponibles a l’abril no van poder omplir-los, un rècord segons el grup, però als factors ja citats se sumen d’altres, de treballadors joves que han aprofitat la pandèmia per canviar-se a nous camps, la falta de formació per a alguns treballs amb alts requeriments dels treballadors disponibles o la competició de les grans corporacions, que estan pujant els sous. Amazon, per exemple, ha anunciat la contractació de 75.000 personal per a logística a un sou mínim de 17 dòlars per hora. Un altre dels arguments amb els quals es defensa mantenir els subsidis extraordinaris d’atur és que s’acabaran el setembre, quan també està previst que reobrin les escoles. I molts creuen que el veritable estat del mercat laboral es coneixerà llavors. Ho deia Powell també a finals d’abril: «Crec que tornarem a una economia amb equilibri entre oferta i demanda d’ocupació, però pot requerir alguns mesos».

¿Què està passant amb l’ocupació als EUA?

Les anèmiques dades d’abril obren incògnites sobre la recuperació del mercat laboral conforme el país surt de la pandèmia

Republicans i líders empresarials culpen les ajudes extraordinàries a aturats de desincentivar la tornada al treball

Experts apunten a altres causes, des de la situació de les dones amb fills a la por o els baixos sous en alguns sectors

El més llegit