Economia, fons europeus i pressupostos: Els números del Govern

El nou Govern afrontarà una etapa en què les previsions econòmiques són més optimistes, gràcies a l’acceleració del procés de vacunació i la reducció de les restriccions per la pandèmia. Després d’un primer trimestre que va tornar a caure en la recessió, amb un descens del producte interior brut (PIB) del 0,4%, que es va sumar al descens del 0,6% en el quart trimestre de l’any passat (dos trimestres seguits de caiguda constitueixen una recessió tècnica), els pronòstics són de rebot, que es consolidarà especialment en el segon semestre, amb un creixement del 6% en el conjunt del 2021 i del 5,2% l’any que ve. A l’economia catalana l’afecta especialment un pes més gran del turisme que a la mitjana espanyola. Si es consolida l’acord de coalició serà Junts el que dirigirà aquesta cartera i podria ser Elsa Artadi, apadrinada al seu dia per Xavier Sala Martín, que va realitzar la seva tesi a la Universitat de Harvard i va ser fitxada en el Govern d’Artur Mas pel que n’era conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, qui recollirà el testimoni de Pere Aragonès, que a més de la vicepresidència ha ocupat el lloc de conseller d’Economia. Artadi va ser, entre altres càrrecs, directora general de Tributs. La recuperació econòmica i la gestió dels fons Next Generation EU són dos dels grans reptes del nou responsable econòmic, com destaca la patronal Foment del Treball. Fa unes setmanes, el Cercle d’Economia va reclamar un Govern «pragmàtic i professional» . La resta és monumental, perquè el cert és que des del 2018 Catalunya ha cedit a la Comunitat de Madrid el primer lloc de l’economia espanyola. Aquest ha sigut un procés en què més que retrocedir l’economia catalana, que reté des de fa anys una porció del 18% al 19% en el conjunt, és la madrilenya la que ha accelerat el seu creixement els últims anys. Dèficit del 0,4% del PIB Respecte als comptes de l’Administració catalana, que aquest any no té pressupostos, després d’aconseguir aprovar-los el 2020 amb recolzament dels comuns, es van saldar amb un dèficit de 768 milions d’euros, equivalent al 0,4%, el doble de la referència establerta, una vegada congelades les regles fiscals per part de la Unió Europea (UE). Curiosament, malgrat la pandèmia, els números vermells van ser inferiors als del 2019 per diversos ajustos comptables. De fet, l’Administració catalana va aconseguir l’any passat el nivell de despesa no financer més elevat de la història, amb 32.151 milions d’euros, amb un augment del 19%, lligat als efectes de la pandèmia del coronavirus. Els ingressos no financers, 30.281 milions, van augmentar el 15,7% gràcies essencialment als recursos procedents dels recursos extraordinaris aportats per l’Estat a través del fons de Covid, del qual a Catalunya li van correspondre 3.165 milions. En tot cas, segons les estimacions de l’Executiu català, el dèficit que comptabilitzarà és molt inferior al que seria el real, que situen entre el 0,7% i del 0,9% del PIB, cosa que suposaria entre 1.102 i 1.870 milions. Es dona la circumstància que els ajustos comptables del 2020, en comptes d’empitjorar les xifres, les milloren almenys en unes tres dècimes, però amb ingressos de caràcter comptable, que van significar la capacitat real de gastar més, segons fonts del Govern. Per al 2021, l’Executiu català treballa amb una previsió de dèficit el més pròxima possible a l’1,1% del PIB. Segons les estimacions de la Generalitat, l’impacte de la Covid en els comptes catalans va ascendir a 4.761,4 milions, 3.638,2 milions dels quals van correspondre a més despeses de les previstes i 1.123,2 milions a menors ingressos. El repte dels pressupostos Els pressupostos tornaran a ser el principal repte del nou Executiu. Amb els del 2021, de nou prorrogats, la Generalitat ha prorrogat o aprovat fora de termini 22 comptes en 40 anys, la meitat, en l’etapa del procés, en l’última dècada. Els del 2010, l’últim any de José Montilla com a president i Antoni Castells com a conseller d’Economia, van ser els últims d’aquesta dècada que van poder aprovar-se al Parlament el desembre de l’exercici precedent, com és preceptiu. El deute és un altre dels reptes. A l’espera de les noves dades fins al setembre, Catalunya afronta un trienni marcat per una elevada amortització de deute públic. En total, la Generalitat haurà de tornar més de 32.000 milions d’euros durant aquest període –una xifra similar al pressupost consolidat en un exercici (incloent-hi tot el sector públic)–. I una bona part d’aquesta suma anirà a parar a les arques de l’Estat, que, al seu torn, és el principal finançador de les autonomies des que el 2012 els mercats van tancar les portes al finançament de les autonomies. L’Estat és el creditor d’entorn de 8 de cada 10 euros dels més de 78.000 milions d’euros del passiu català i el calendari d’amortitzacions per mecanismes com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) almenys fins al 2032. Aquest any, el Govern ha demanat a l’Estat uns 13.000 milions per finançar el deute i cobrir el dèficit, cosa que supera els 11.664 milions del 2020 i els 9.087 milions de l’exercici anterior.

Els números del Govern

Gestiona la recuperació, els fons europeus i aprovar un Pressupost, entre els reptes del nou Executiu

El més llegit