Quan Bokoko va perdre l’arrogància

«Crec que vaig ser arrogant». Bisila Bokoko explica amb insòlita sinceritat per què la van acomiadar de la direcció general de la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units el 2012, després de set anys en el càrrec. «Em feia amb els CEO de les grans empreses i em va pujar al cap. El meu cap em deixava fer les coses a la meva manera, cosa que no era convenient en una firma semipública. Va arribar un nou cap, vaig continuar igual i al final em van fer fora. Però vaig aprendre la lliçó i, tot i que vaig tenir ofertes d’empreses espanyoles, em vaig decidir a crear una firma pròpia, amb què pots prendre les teves decisions i arriscar el que vulguis». Així va néixer BBES (Bisila Bokoko Embassy Services), una consultora amb seu a Nova York especialitzada a assessorar les empreses espanyoles que volen entrar al mercat nord-americà, tot i que amb el transcurs dels anys també hi ha incorporat clients de Llatinoamèrica i l’Àfrica. La connexió amb aquest últim continent té tot el sentit del món si ens atenim als orígens de Bokoko, nascuda el 1974 a València. La seva família procedeix de Guinea Equatorial i és de rigor aturar-se en els ancestres, que de vegades tant expliquen del present. En la tradició bubi, pròpia de la seva ètnia, hi ha dues deïtats que estan casades, Bisila, la part femenina, i Xiva, la masculina. Amb la colonització, el Vaticà va arribar a beneir una verge Bisila. D’aquí ve el seu nom, tot i que en aquella Espanya que veia agonitzar el dictador Franco als seus pares els va costar que l’Església catòlica l’acceptés, singularment sense el preceptiu i previ Maria. La seva besàvia paterna, en uns temps de la colònia dels quals la família guarda «bons records», havia entaulat amistat amb una «germana o cosina» del tirà espanyol. Aquí va estudiar magisteri i, quan va voler comprar-se una casa per passar-hi temporades, com faria tantes vegades al cap dels anys, li van recomanar València perquè «el clima li van dir que era el més semblant al de Guinea». El pare de la Bisila, fill de qui va arribar a ser inspector cap de la policia a Malabo i Bata, les dues ciutats més grans del país africà, va arribar a Espanya a estudiar el batxillerat a Logronyo, a l’escola dels Escolapis. I després es va llicenciar en Dret a la Universitat de València. «Quan es ficaven amb ell per ser negre, immigrant o simplement diferent, responia que havia arribat a la ciutat amb les claus de casa a la mà». La casa de la besàvia, clar. La mare, filla d’un alt funcionari guineà, es va establir a València amb 14 anys. Va estudiar en una escola de monges de Mislata i després es va fer infermera, professió de la qual es va jubilar fa poc a l’Hospital General. Es van conèixer a València i es van casar tan joves que als 22 anys, amb les carreres encara sense acabar, ja eren pares de la Bisila. Tot i que els primers anys van ser difícils, no els va anar malament. El progenitor va obrir un despatx especialitzat en mercantil. La nostra protagonista es va formar primer en una escola hispanoirlandesa i, després de llicenciar-se en un programa de Dret i Economia, es va llançar, literalment, a aquests mons de Déu. El 2000 va arribar a l’oficina de l’Institut Valencià de l’Exportació (Ivex) a Nova York, on va exercir primer com a becària i després com a ‘marketing manager’. Van ser-hi cinc anys fins a recalar a la cambra hispana als Estats Units, d’on, com ha quedat dit, va sortir en contra de la seva voluntat per afrontar les aventures en què ara està immersa. En aquests anys, ha ampliat l’horitzó de la seva consultora, centrada en sectors com la gastronomia, la moda i la cultura amb clients com el Liceu de Barcelona o la firma alimentària Carmencita, per abordar també l’assessorament en diversitat. Com integrar-la, sobretot en corporacions transnacionals. Cita Marathon Oil de Texas, una petroliera que treballa a Guinea i que ajunta empleats africans, americans i europeus i «a la qual hem fet un pla per gestionar aquesta diversitat», apunta abans d’afegir que «com més diversa és una empresa, més diners guanya». Casada en segones núpcies amb un enginyer alemany, mare d’una filla de 18 anys i un fill de 15 i embrancada a estudiar les religions, la filosofia i la neurociència, Bokoko diu que la pandèmia ha sigut una tortura per a una persona, com ella, que no es pot estar quieta i l’entusiasma viatjar. L’alliberament ja s’entreveu i anuncia que al juny visitarà València. Com que una de les seves passions és la gastronomia –assegura que sap cuinar plats espanyols i africans– s’ha d’advertir a les arrosseries de la ciutat que vagin afegint llenya al foc.

Quan Bokoko va perdre l’arrogància

Va crear una consultora a Nova York per obrir el mercat dels EUA a empreses d’Espanya

Assumeix els errors que la van portar a l’acomiadament com a cambra hispana en aquell país

El més llegit