Plàstic: perill de desproveïments

El sector de la transformació de plàstics està passant la crisi més gran d’escassetat de matèries primeres i encariment de preus en molts anys, una situació que no només està causant greus perjudicis econòmics a les mateixes empreses, sinó que fins i tot amenaça de provocar problemes de desproveïment de productes essencials com els sanitaris, els d’higiene i neteja, i fins i tot els alimentaris. La baixa producció de petroli pel menor consum durant la pandèmia, i el seu consegüent encariment, està tenint efectes directes sobre tots els seu derivats. Aquest és el cas dels plàstics, una matèria primera estratègica, si es té en compte que la pràctica totalitat dels articles que es poden adquirir avui dia als mercats tenen algun component elaborat amb aquest material. La cotització s’està incrementant de manera imparable des de finals del 2020, fins al punt que les empreses transformadores estan havent de pagar en aquests moments un 80% més de mitjana pels diferent polímers. Segons dades facilitades per l’Associació Espanyola d’Industrials de Plàstics (Anaip), la meitat dels fabricants han hagut d’apujar els preus entre un 20% i un 40%, però sense arribar a cobrir l’augment dels costos de producció. De fet, les empreses del sector estan assumint el dèficit, tot i que resistint-se, almenys de moment, a aplicar ertos o acomiadaments. Amb tot, el més preocupant segons afirma el director general d’Anaip, Luis Cediel, «és el perill de desproveïment de productes tan necessaris com envasos d’aliments, productes sanitaris o d’higiene i neteja». Així ho confirma també Luis Artola, director general de l’empresa Plastigaur, del municipi guipuscoà d’Andoain i dedicada precisament als envasos. Sobre aquest tema, assenyala que «l’increment desmesurat de les matèries primeres, la dificultat per repercutir-lo i l’escassetat que estem patint posa en risc la viabilitat del sector de la transformació i d’una part important de la cadena de valor. El desproveïment ens obliga en molts casos a haver de parar màquines, i això pot comportar que els aliments no arribin al supermercat per falta d’envàs o embalatge, o que els medicaments no arribin a les farmàcies». Fins i tot hi ha determinats productes d’ús sanitari, com els guants, la producció dels quals també podria veure’s amenaçada. Calçat i joguina, al límit I després hi ha les indústries que també tenen una alta dependència dels plàstics. Aquest és el cas del calçat, un dels sectors més afectats per la pandèmia, amb caigudes de la facturació l’últim any del 30%, i que en aquests moments, a més, s’està enfrontant a l’amenaça de pujada d’aranzels dels EUA. La presidenta de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (Fice), Marián Cano, destaca que «el problema, sobretot, està afectant la nostra indústria auxiliar, els fabricants de components com les soles de les sabates, que, després de l’any que portem, ja amb prou feines tenen marge per poder fer front a aquests increments». Una prova n’és l’empresa Synthelast, d’Elx, el director general de la qual, Francisco Rodríguez, assenyala que «cada cert temps és bastant normal que es produeixi l’encariment d’una determinada matèria primera. Però el que està passant ara, que absolutament tot s’ha disparat, no havia passat mai. A més, com que hi ha escassetat, has de pagar el que et demanin». El problema és que moltes d’aquestes empreses tenen les comandes compromeses des de fa temps, i no estan podent repercutir aquests increments en els seus productes. «Els nostres beneficis –lamenta Rodríguez–, han caigut un 50%». Una cosa molt similar està passant en el sector de la joguina, just ara que comença la campanya de producció per a la temporada nadalenca. El president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines, José Antonio Pastor, indica que «ens estem trobant amb increments de preu de fins al 100% en el polipropilè, un plàstic essencial per al nostre sector, a la qual cosa cal unir els nolis dels contenidors, que han arribat a triplicar preus». I tot després d’una caiguda en la facturació del sector del 5% l’any passat. En aquest context, Luis Berbegal, gerent d’Injusa, empresa alacantina d’Ibi, indica que «de moment estem assumint nosaltres els costos, però de cara a Nadal haurem de renegociar contractes, per la qual cosa, lamentablement, com gairebé sempre, ho acabarà pagant el consumidor».

Plàstic: perill de desproveïments

L’escassetat de polímers posa en risc la distribució d’articles sanitaris i alimentaris, entre d’altres

El més llegit