La prejubilació s’endurirà a partir del 2022

El Govern central s’ha compromès davant la Comissió Europea a abordar la reforma del sistema de pensions en vuit blocs. Els primers entraran en vigor ja el 2022 i la resta s’aniran adoptant a partir del 2023; en algun cas, al llarg de les tres pròximes dècades, com és l’increment gradual de la base màxima de cotització, compassat d’una adaptació de la pensió màxima. Als 2.000 folis del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència (PTRT), que el Govern va remetre aquest divendres a la Comissió Europea, es preveu que el nou sistema per endurir la prejubilació i premiar el retard de l’edat del retir sigui efectiu a partir del 2022. Aquestes són les fites temporals previstes per a la reforma del sistema de pensions. 1.- Separació de fonts de finançament: any 2023 El Govern estima que el sistema de cotitzacions de la Seguretat Social encara finança gairebé 14.000 milions d’euros de «despeses impròpies» que haurien de ser pagades amb impostos, per restar pressió financera al sistema de pensions. Entre aquests, s’inclouen algunes polítiques actives d’ocupació, reduccions en la cotització a la Seguretat Social per a foment de l’ocupació o la prestació per naixement i cura de fills, entre altres partides. El 2021 ja es van traspassar a l’Estat 14.000 milions de despeses impròpies, però encara en queden altres tantes que s’aniran traspassant fins al 2023. 2.- Revalorització de les pensions amb l’IPC: entrada en vigor el 2022 «Abans que finalitzi el 2021» està previst que s’aprovi l’acord adoptat amb els agents socials per a la derogació definitiva de l’índex de revalorització de les pensions introduït el 2013 pel Govern de Mariano Rajoy i que condemnava les pensions a una pujada del 0,25% durant un ampli nombre d’anys. El sistema pactat amb els agents socials estableix la revalorització de les pensions a partir de l’índex de preus de consum mitjà de l’any anterior i una compensació addicional si al final l’IPC de l’exercici resulta superior. 3.- Prejubilacions i retards en el retir: entrada en vigor el 2022 Per aproximar l’edat efectiva de jubilació a l’edat legal, el ministre José Luis Escrivá ha posat sobre la taula de negociació amb els agents socials un conjunt de mesures per a les quals el Pla de Recuperació preveu la seva «aprovació abans de l’acabament del 2021, si bé tindran un efecte acumulatiu en el temps». Les mesures d’aquest bloc entraran en vigor el 2022, si bé per a les prejubilacions en bases màximes hi haurà un període transitori, que encara no està tancat, pendent de negociació amb els agents socials. En particular, l’enduriment de les prejubilacions que es negocia amb els agents socials inclou augmentar els coeficients reductors de la futura pensió des de la forquilla actual d’entre el 16% i el 2% en funció dels anys cotitzats a una altra entre el 21% i el 3,3%. A més, la reducció s’aplicaria sobre la pensió resultant, no sobre la base de cotització, per evitar l’avantatge que ara aconsegueixen els salaris més elevats. Aquest últim canvi s’adoptaria de forma gradual. Per premiar el retard en l’edat de jubilació es negocia amb els agents socials un sistema d’incentius que ja estarà en marxa el 2022, en què s’inclouen xecs d’entre 12.000 euros (en cas de pensió màxima) fins als 4.786 euros (en cas de pensió mínima) per cada any de demora de la jubilació. O si el pensionista ho prefereix fragmentat, Escrivá li vol assegurar un extra del 4% per a tota la vida, quan ara aquest extra se situa entre el 2% i el 4%. 4.- Període de còmput més llarg i voluntari: aplicació a partir del 2023 En aquest bloc s’inclou el controvertit debat sobre la possibilitat d’ampliar el nombre d’anys cotitzats que serveixen per calcular la pensió des dels 25 anys que regiran el 2022 a un període més gran, que podria arribar als 35 anys. «La mesura afecta els nous pensionistes, si bé la implantació serà progressiva», s’afirma en el Pla de Recuperació. Conscient que la mesura «pot tenir efectes negatius», el Govern proposa que la possibilitat que cada treballador elegeixi els seus millors anys de cotització i la millora del sistema d’integració de llacunes de cotització en la carrera professional, a favor de persones amb vides laborals intermitents. El calendari previst: «De forma progressiva a partir del 2023 després de la seva aprovació abans del final del 2022». 5.- Nou factor de sostenibilitat: Aprovació abans de final del 2022 El Govern vol introduir un mecanisme que permeti adaptar el cost de les pensions a la creixent esperança de vida però planteja la derogació del factor de sostenibilitat que va adoptar el Govern del PP el 2013, que mai va arribar a aplicar-se per falta de consens polític i social. El caduc factor de sostenibilitat preveia retallar «la quantia de la pensió» en funció de la creixent esperança de vida dels nous jubilats. En el nou model es proposa actuar «sobre altres paràmetres del sistema», diferents de la quantia de la pensió. En el Pla de Reforma no es concreta la proposta, però els paràmetres bàsics del sistema de pensions són l’edat de jubilació (67 anys el 2027), el període de cotització (15 anys) i el de còmput (25 anys). Calendari: «Aprovació abans de l’acabament del 2022», la qual cosa implicaria la seva aplicació a partir d’aquest any. 6.- Nou sistema per a autònoms: Aprovació en el primer semestre del 2022 Segons el Pla de Recuperació remès a Brussel·les, el nou model que pretén adaptar la cotització dels treballadors autònoms als ingressos reals obtinguts haurà de ser aprovat «en el primer semestre del 2022» de cara a un «desplegament gradual a partir d’aquesta data». 7.- Complement de maternitat de pensions: Ja aprovat El febrer del 2021 es va aprovar un reial decret llei que adapta el complement per maternitat de la pensió a la sentència del Tribunal Europeu que hi va apreciar discriminació per als homes. El nou model estableix un complement a partir del primer fill de 27,5 euros al mes (en 14 pagues) per cadascun dels fills que hagi tingut. 8.- Plans de pensions d’ocupació: Primer semestre del 2022 Mitjançant aquesta reforma es pretén revisar el marc regulador del sistema de pensions complementàries a fi d’impulsar els plans de pensions d’ocupació en l’àmbit de la negociació col·lectiva, preferentment sectorial. Els Pressupostos del 2021 ja retallen els beneficis fiscals dels plans de pensions individuals i augmenten els dels plans d’ocupació. Aquesta llei també insta el Govern a crear el 2021 un Pla Públic d’Ocupació. No obstant, el Pla de Recuperació desplaça al primer semestre del 2022 l’aprovació de la reforma, «si bé tindrà un clar efecte acumulatiu en el temps».

La prejubilació s’endurirà a partir del 2022

El Pla de Recuperació, enviat a Brussel·les, fixa el calendari de la reforma de pensions

Un bloc de mesures entrarà en vigor el 2022 i un altre, a partir del 2023

El més llegit