Alguns experts assenyalen el període 2004-2007 com l’últim moment en què hi va haver una intenció governamental de reforma i modernització global de les Administracions Públiques espanyoles. No n’he d’opinar (tot i que tinc la meva opinió), perquè no soc imparcial, ja que aquest és el període en què vaig ser jo el ministre encarregat «de la cosa». En tot cas, citaré tres lleis que es van aprovar llavors, com a pilars d’una reforma estructural: l’estatut bàsic de la funció pública, que incorporava, entre altres coses, l’avaluació de l’acompliment dels empleats públics, una cultura de promoció professional vinculada als seus mèrits i a la seva formació permanent, així com la creació de la figura del directiu públic com a manera de professionalitzar l’alta direcció de l’administració i reforçar-ne la separació de la «política». Es va aprovar, també, la llei d’agències com a manera d’introduir una gestió més àgil de determinats afers públics traçant una frontera entre qui adopta una decisió des del poder executiu i els qui tenen com a missió exclusiva portar-la a la pràctica de la manera més eficaç possible. Això és especialment important en un món on creixen els problemes transversals que, sovint, queden sense resoldre de forma adequada a causa de l’estructura vertical que continuen mantenint les nostres administracions. Per avaluar l’eficàcia de les polítiques públiques, també es va aprovar una Agència d’Avaluació de les Polítiques Públiques. Finalment, en aquest resum atapeït de tres anys, es va aprovar una llei coneguda com la d’administració electrònica, una de les fites de la qual va ser començar a posar en marxa una finestreta única electrònica amb el nom de 060, firmant convenis amb altres administracions públiques.