Hotels i comerços avancen en demandes milionàries contra les companyies d’assegurances

Restaurants, comerços i hotels estan avançant en la reclamació a les seves respectives companyies d’assegurances d’indemnitzacions a causa de les pèrdues generades pel tancament dels seus negocis imposat pel confinament i les decisions administratives. Tots segueixen l’estela de la pizzeria Bella Napoli, a Girona, que al febrer va obtenir la primera sentència ferma d’un jutge a favor d’una indemnització d’aquest tipus, per 6.000 euros. En la majoria dels nous casos, les quantitats reclamades no són gaire elevades. Són freqüents les reclamacions individuals entre 10.000 i 15.000 euros; de vegades una mica menys. Però també hi ha reclamacions molt més altes, al voltant dels 400.000 euros, i el que és segur és que la suma de totes ja sumen alguns milions d’euros. Mentrestant, les entitats asseguradores argumenten que aquestes reclamacions no arribaran enlloc, ja que –afegeixen– el tancament per pandèmia no està inclòs com a contingència en cap de les pòlisses. La patronal Unespa calcula que al voltant del 18% de les pòlisses incorporen indemnització per pèrdues derivades del tancament de l’establiment (gairebé una de cada cinc). Però, des del seu punt de vista, cap és aplicable si el tancament ve donat per una decisió administrativa o per pandèmia. La sentència de Girona Tot va començar el 3 de febrer d’aquest any. Aquest dia l’Audiència Provincial de Girona va publicar una sentència ferma a favor de la pizzeria Bella Napoli, l’amo de la qual havia reclamat a la seva companyia d’assegurances Segurcaixa Adeslas una indemnització de 6.000 euros per la pèrdua de beneficis ocasionada pel confinament dictat el març del 2021 (a raó de 200 euros diaris pel màxim de 30 dies establert a la seva pòlissa). Aquesta incloïa una cobertura per lucre cessant derivat del tancament de l’establiment. La veritat és que, després, en el condicionat general de la pòlissa, es deia que quedava exclòs de cobertura el tancament del negoci per decisió administrativa. No obstant, el jutge va interpretar que aquesta «clàusula limitadora» ni formava part de les condicions particulars, ni havia sigut sotmesa a la firma de l’empresari, ni figurava de forma ressaltada (amb text en negreta, per exemple). Per tot això, d’acord amb l’article 3 de la Llei General de l’Assegurança, el jutge va interpretar que aquesta clàusula limitadora no era vàlida (ni cap altra d’unes clàusules generals sense firma), així que la cobertura de «pèrdues per tancament de negoci» havia de regir en sentit ampli, sense cap tipus d’exclusió. La resposta de les companyies d’assegurances La sentència va caure com una pedra al mig del llac. La patronal de l’assegurança, Unespa, s’hi ha revoltat. Al·lega que «a Espanya, en general, l’assegurança de pèrdua de beneficis, en qualsevol de les seves denominacions (interrupció de negoci, pèrdua d’explotació o la mateixa pèrdua de beneficis), així com en qualsevol de les seves modalitats de cobertura (marge brut, despeses fixes o indemnització diària), exigeix per a la seva activació l’existència d’un dany material directe cobert per la pòlissa. Per tant, la interrupció de negoci per decisions de l’autoritat no està coberta en els condicionats de les pòlisses». Unespa cita un exemple: si el tancament d’un restaurant és conseqüència d’un foc i hi ha una assegurança d’incendis, en aquest cas la paralització de l’activitat si estaria coberta. A partir de la seva interpretació de la llei de l’assegurança, la patronal afirma que la paralització de l’activitat empresarial només és indemnitzable si s’ha produït per esdeveniments previstos a la pòlissa i com que la pandèmia era impossible de preveure, un tancament per Covid no ha de generar compensació. «No hi hauria capacitat financera al món per atendre aquesta cobertura», asseguren al sector. El consell dels professionals «Dir que mai s’ha cobert (un tancament per pandèmia) no és cap excusa. El client no té per què tenir aquest coneixement si no se li ha explicat degudament. El contracte ha de ser prou comprensible», resol el corredor d’assegurances Carlos Lluch, que està assessorant alguns negocis per aconseguir la seva indemnització i augura que «hi haurà un munt de gent reclamant pel mateix». Un dels seus clients, a Mallorca, reclama una indemnització de 450.000 euros pel tancament d’un hotel. No totes les pòlisses pateixen el mateix defecte que va atorgar una escletxa a la pizzeria Bella Napoli. «Cal revisar cada pòlissa i si hi ha una clàusula d’indemnització per tancament i aquesta és prou àmplia, cal reclamar a la companyia. I si no ho accepta, cal anar al jutge», recomana Patricia Suárez, presidenta de l’associació d’usuaris financers Asufin. Casos a Catalunya Després de la sentència de Girona, el xef Romain Fornell va prendre la decisió de demandar Generali per negar-se a una indemnització pel tancament obligat dels seus 14 establiments de restauració, entre els quals hi ha el Caelis, amb una estrella Michelín, a Barcelona. La pòlissa incloïa una indemnització de pèrdua d’explotació per cada dia de tancament amb un màxim de 90 dies la cobertura, però la companyia d’assegurances va al·legar que aquesta no regia per a casos com el del confinament per pandèmia. La demanda està pendent de fixació per a la vista oral, segons l’advocada Virginie Molinier, d’M&B Advocats, assessora de Fornell. Aquest despatx té gairebé una desena d’expedients d’altres restaurants i hotels, per la mateixa causa. A Catalunya, el Gremi d’Hotels de Barcelona prefereix no pronunciar-se sobre aquestes qüestions «de moment». Més de sis milions d’euros A Alacant, l’advocat Cayetano Sánchez Butrón, soci director de Sánchez Butrón Advocats, ultima la presentació d’entre 30 i 40 demandes contra companyies d’assegurances en les dues pròximes setmanes per un import que supera els 6 milions d’euros. En la majoria dels casos es demanden quantitats entre 10.000 i 15.000 euros, «però tinc algun expedient de 300.000 i 400.000 euros», apunta l’advocat. A més, sobre la taula té en estudi uns altres 500 expedients d’hotels i comerços, sobretot. Aquest despatx ha establert una aliança amb la patronal hotelera de Benidorm, Hosbec, per atendre els associats amb pòlisses d’assegurança susceptibles de sol·licitar una indemnització per tancament de l’establiment. També ha establert aliances similars amb l’Associació d’Hotelers de Madrid, amb la d’Alacant i amb la Unió Gremial del País Valencià i l’ultima amb l’associació de Màlaga. «Del total de les pòlisses que ens arriben per al seu estudi, el 60% inclou una contingència per lucre cessant i no està limitat», apunta Sánchez Butrón. Això portaria a pensar que dels 500 expedients que té sobre la taula, 300 podrien ser objecte de discussió amb l’asseguradora i una eventual demanda judicial posterior. «El tema s’està centrant molt en hotels, restaurants i comerços, però la veritat és que qualsevol establiment podria revisar la seva pòlissa: gimnasos i molts altres», explica l’advocat, que reconeix haver trobat en aquests litigis una font de negoci per al despatx. «Acceptem aquests plets perquè els veiem viables. D’altres, com les reclamacions contra l’Administració per tancament, no els veiem clars. Però en aquest cas, sí. En la sentència del jutge de Girona no hi ha res estrany; no ha obert cap línia nova, rupturista, d’interpretació. Només ha aplicat els principis generals de la llei de l’assegurança. Per això veiem futur en aquestes demandes», i augura: «Amb el temps això anirà a més».

Hotels i comerços avancen en demandes milionàries contra les companyies d’assegurances

Després de la ‘sentència Bella Napoli’, els negocis reclamen indemnitzacions pels tancaments derivats de la Covid

Un advocat d’Alacant centralitza les pòlisses d’associacions hoteleres del País Valencià i Madrid

La reclamació mitjana ronda els 10.000 euros però hi ha expedients per 400.000 euros

El més llegit