15 macroacomiadaments amenacen amb deixar al carrer 26.000 treballadors

Després de més de dotze mesos de pandèmia i ja a la quarta onada, els efectes del coronavirus sobre l’economia comencen a entrar a una nova fase. Després de l’allau dels ertos, que van copar els primers compassos de l’emergència sanitària, ara les empreses comencen a recórrer a mesures més traumàtiques i que ja estan deixant una important reguera d’acomiadaments. En els últims mesos, 15 grans empreses a Espanya han anunciat o han tancat ja expedients de regulació d’ocupació que entre tots superen els 26.000 acomiadaments. Una xifra en la qual coincideixen reestructuracions pendents que la pandèmia va posposar i ara està accelerant, amb empreses amb problemes de viabilitat fruit de conviure més d’un any amb el virus. Les estadístiques d’acomiadaments col·lectius prometen créixer en els pròxims mesos, quan les mesures de contenció habilitades pel Govern es vagin retirant i la crisi de la Covid acabi de deixar a la vista l’impacte sense precedents que està tenint sobre l’economia mundial. Sectors com la banca, amb Caixabank (8.291 acomiadaments), BBVA (3.798) o Santander (3.572) liderant les estadístiques d’acomiadaments, aquestes reprenen reestructuracions cap a nous models de negoci més digitals i menys presencials. Altres grans firmes del comerç, com El Corte Inglés (3.292), H&M (1.066) o Douglas (492), han accelerat el seu salt al núvol i al comerç electrònic. I grans fabricants de la indústria de l’automoció, com Nissan (2.525), Ford (630) o Robert Bosch (636), transiten enmig de la tempesta perfecta entre la depressió de la Covid i la transformació cap al vehicle elèctric. «Moltes d’aquestes empreses han tornat ara a revaluar les seves perspectives a mitjà i llarg termini», apunta el director de conjuntura i anàlisi internacional de Funcas, Raymond Torres. «Abans de la pandèmia ja estàvem en un procés de canvi i aquesta ha vingut a accelerar tots aquells processos relacionats amb la digitalització, la intel·ligència artificial i els algoritmes», afirma el secretari de política sindical d’UGT, Gonzalo Pino. Així ho avalen les dades, ja que el 2019 les estadístiques d’afectats per ero anaven a l’alça (amb 30.871 afectats a tot Espanya) i es col·locaven a nivells de final de la Gran Recessió. «En els últims anys estem sentint que les noves tecnologies crearan més llocs de treball que els que destrueixin, però de moment no ho estem veient així», afegeix Pino. Part d’aquests grans eros s’expliquen, segons coincideixen les fonts consultades per a aquest reportatge, per l’acceleració que ha provocat la Covid en tots aquests processos de canvi. D’altres, no obstant, són víctimes de la caiguda de la demanda provocada per més de dotze mesos de restriccions, amb sectors sencers de l’economia pràcticament funcionant amb respiració assistida a través del mecanisme dels ertos. «Els ertos funcionen quan la crisi és de curta durada i s’espera que l’activitat torni ràpidament als nivells anteriors. No serveixen per solucionar problemes estructurals», explica l’investigador de Fedea Marcel Jansen. Efecte cascada sobre les pimes Darrere d’aquests 26.000 acomiadaments concentrats en les grans empreses, hi ha una multitud de petites i mitjanes empreses que pateixen col·lateralment les conseqüències d’aquests acomiadaments. I que, amb xifres més discretes per separat, també van alimentant les estadístiques. «Hi ha moltes pimes que tenen una relació molt intensiva amb aquestes empreses i que la pèrdua d’un client tan gran li pot significar el tancament», explica el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. «La viabilitat de moltes empreses dependrà directament de com es distribueixin els fons europeus i de la quantitat i rapidesa de les ajudes públiques. S’han de posar en marxa ja aquests 11.000 milions que va anunciar el Govern. Per a moltes empreses la seva supervivència els va que aquestes arribin en 15 dies i no en un mes», afegeix Ginesta. ¿Què passarà més enllà dels ertos? Si bé sectors com el bancari han acabat en l’ero sense passar abans per l’erto, gran part de les reestructuracions que han transcendit en els últims mesos sí que venen d’aquest blindatge habilitat especialment pel Govern i que, de moment, té data de caducitat fins al 31 de maig. El compromís del Govern, explicitat en el Pla de Recuperació que enviarà a Brussel·les, és renovar aquestes ajudes durant tot el 2021. No obstant, en algun moment les acabarà retirant i no tots els actuals 665.000 treballadors en erto que hi ha a Espanya tornaran als seus llocs. «Les possibilitats que els treballadors que des d’abans del mes d’octubre que estan en erto tornin a l’ocupació són molt baixes», afirma l’investigador de Fedea Marcel Jansen. Els quals, segons les últimes dades del mes de març de la Seguretat Social, són 215.530 persones. Els sindicats reconeixen que estan sent més efectius en la negociació col·lectiva per aconseguir bones indemnitzacions, que no a contenir la majoria de les reestructuracions que anuncien les empreses. «Estem aconseguint un bon acord per a aquells que deixen l’empresa, però no per a la generació d’ocupació o per a la reincorporació dels treballadors afectats. Cada dia ens trobem amb un nombre més gran de treballadors amb una edat que haurien de ser en el mercat de treball, però que acaben en un ero», explica el responsable de política sindical de l’UGT. ¿Com contenir aquesta sagnia? Allà les fonts consultades per a aquest reportatge coincideixen en la mateixa recepta: més i més eficients polítiques actives d’ocupació. «Trobat a faltar un pla de reactivació de l’ocupació i com ressituar les persones actualment a l’atur o que puguin anar a l’atur en els pròxims mesos. ¿Per què no ens hem anticipat?», es pregunta Jansen.

15 macroacomiadaments amenacen amb deixar al carrer 26.000 treballadors

Les principals entitats bancàries encapçalen una llista d’eros en la qual també figuren firmes comercials com El Corte Inglés, H&M o Douglas, de l’automòbil com Nissan, Ford o Robert Bosch, energètiques com Naturgy o aeronàutiques com Airbus

La pandèmia accelera la reconversió dels models de negoci de part de les companyies, mentre d’altres recorren als cessaments a causa de la caiguda de la demanda

El més llegit