Boluda, Grup Sampol, Molins i Grup Matutes

Gairebé el 90% de les empreses espanyoles són familiars, generen gairebé 6,6 milions de llocs de treball i el 57% del valor afegit brut, segons dades de l’institut de l’empresa familiar. El 50% d’aquestes es troba en la segona generació; el 24% en la tercera i l’11% ja incorpora besnets. El secret per aconseguir passar de la tercera generació té a veure amb la tradició que es respira des de la infància, però també, amb la convicció que de vegades s’ha d’imposar austeritat per preservar el negoci. Quatre empreses de l’Arc Mediterrani protagonitzen aquesta primera entrega: el grup valencià Boluda; Sampol, amb seu a Palma de Mallorca; la companyia catalana Molins, i el Grup Matutes (Eivissa). Boluda: El remolcador del barco del Canal de Suez Un dels secrets de l’èxit de Boluda Corporación Marítima –els orígens de la qual es remunten al llunyà 1837 amb la creació de la naviliera Fos, tot i que el negoci dels remolcadors de l’actual saga familiar és posterior, quan Vicente Boluda Marí va comprar el seu primer barco el 1920– és que «sempre ha sabut créixer en temps difícils». Així ho reconeix l’actual timoner de la companyia líder a Europa, Vicente Boluda Fos, de 66 anys i amb la successió ja protocolitzada entre els seus tres fills: Vicente (divisió de remolcadors), Ignacio (naviliera) i Verónica (àrea jurídica i serveis). Boluda aconsegueix ser la quarta generació en la prestació de servei de remolc i la sisena en l’activitat de transport marítim i logística per la seva «vocació de continuïtat, orientació constant a impactar de forma positiva en el nostre entorn i per l’obsessió de transmetre valors i una cultura empresarial i d’emprenedoria de generació en generació», afirma el president de Boluda Corporación Marítima, un conglomerat empresarial format per un centenar de societats que facturen 612 milions d’euros i que ocupen 9.000 treballadors al mig món. Gestiona una flota de 300 embarcacions a Europa, l’Àfrica, Llatinoamèrica i Oceania. El seu prestigi en l’àmbit marítim del remolc és tan gran que ha participat en les tasques de reflotació de l’Ever Given, el megavaixell d’Evergreen que va quedar encallat fa poc al Canal de Suez i ha posat en suspens el comerç marítim mundial. Segons l’opinió de Vicente Boluda Fos, les empreses familiars que perduren «és perquè els empresaris que hi ha al capdavant són conscients i assumeixen el rol d’impactar en el seu entorn en termes de generació d’ocupació i riquesa i, com a part activa de la societat, contribueixen a enfortir-la». N’explica algunes claus. «La primera –apunta– és que cada generació, a més d’una absoluta obsessió per respectar el llegat rebut en termes de reputació (serietat, honradesa i complir la paraula donada), ha sigut capaç de generar un valor afegit addicional». I afegeix: «El segon motiu que pot justificar la nostra longevitat com a empresa familiar és que el conjunt de col·laboradors i treballadors de la nostra corporació els sentim com a part d’una gran família i que tots, sense excepció, som conscients de la responsabilitat per complir amb la nostra missió i estem totalment alineats amb la seva consecució». Grupo Sampol: De taller de ràdio a multinacional d’enginyeria El Grupo Sampol, dedicat a la generació i distribució d’energia, les infraestructures de transport, les instal·lacions industrials i hoteleres i les telecomunicacions, opera en 19 països i quatre continents. El president, Gabriel Sampol, assenyala tres elements clau per explicar que un projecte que va néixer com un taller de reparació de ràdios s’hagi transformat en una multinacional. El primer és la formació d’un equip humà de primer ordre que va heretar del seu pare. Però els altres dos se sustenten en l’àmbit familiar i se centren en la unitat i la fidelitat que ell i la seva dona han sigut capaços de mantenir, creant un nucli sòlid, i en el fet d’haver sabut transmetre als seus fills la passió pel projecte empresarial, fins al punt que en pocs anys s’espera la incorporació d’una quarta generació. El Grupo Sampol Ingeniería y Obras té el seu origen l’any 1934 gràcies a José Sampol Arbona, que va crear la Casa Sampol com un taller de reparació de ràdios. El seu fill, Gabriel Sampol, va agafar-ne les regnes quan va morir el fundador i ara són els seus fills els que porten el dia a dia de l’empresa, amb la Carmen com a consellera delegada, juntament amb el José Luis, el Juan Carlos i el Fernando. Gabriel Sampol recorda el seu pare com «un home preparadíssim i un mestre» que va ser capaç de crear «un equip humà irrepetible», un pioner en el món de l’electricitat. L’expansió de l’empresa va de bracet del desenvolupament turístic dels anys 60, però la primera gran obra que li va permetre obtenir la classificació per fer el salt a la península i treballar en projectes estatals va ser la il·luminació de la catedral de Palma. La firma va anar reforçant aquest impuls durant les dècades posteriors. Entre les actuacions que van marcar el desenvolupament del grup s’assenyala la col·laboració amb el sector hoteler en la seva expansió internacional i l’adjudicació de la central de cogeneració a l’aeroport de Madrid-Barajas, ja al nou segle. Molins: Sòlids com el ciment Els Molins, una saga amb més de 200 membres, van sobrepassar fa anys la invisible barrera de la tercera generació que inquieta tant les empreses familiars. Cementos Molins, fundada el 1928 per Joaquim Molins Figueres, avui compta amb tres grans branques: els Molins Amat –entre els quals hi ha el president, el Joan–, amb un 31,57% del capital a través de Noumea S.A.l; els Molins Gil, amb el 24,32%, a través de Cartera de Inversiones CM i els Molins López-Rodó, amb el 24,32%, a través d’Otinix. En el seu camí cap al primer centenari, el 2028, la companyia, caracteritzada per una sòlida visió compartida dels seus parents-accionistes, va ensopegar el 2017 amb una pedra: el canvi de seu social a Madrid després del referèndum a Catalunya. Una part dels Molins Amat, pròxima a l’independentisme, va portar la decisió als tribunals. És una discrepància ideològica entre germans que pot trastocar les majories en el consell, però difícilment l’estabilitat d’una empresa que va capejar la crisi immobiliària del 2008, segons els qui coneixen el grup. A més d’Espanya, tenen centres de producció i activitat a l’Argentina, l’Uruguai, Mèxic, Bolívia, Colòmbia, Tunísia i Bangladesh i participen en els negocis del formigó, àrids, prefabricats de formigó, morters especials, ciments cola i ecomaterials. Cementos Molins, amb una facturació que abans d’esclatar la crisi del 2008 superava els 800 milions, podria haver recuperat o acostar-se a aquests nivells el 2020 (els resultats es donaran a conèixer la setmana que ve), ha arribat fins a la quarta generació gràcies a l’entesa entre cosins i altres parents. I un element essencial ha sigut un pacte pel qual els accionistes es comprometen a vendre els seus títols preferentment a la resta de membres de la família. En la seva última revisió, l’acord va comptar amb l’aval del 74% de l’accionariat. Per contribuir a aquesta pau ha sigut essencial que l’empresa cotitzi des de 1942 al mercat de ròdols de la Borsa de Barcelona. Això ha permès obtenir liquiditat als accionistes que ho volguessin. Tot i que un dels objectius és augmentar la proporció de capital a la borsa, no se li ha posat data. Aquest acord també ha permès que la governança sempre hagi sigut consensuada, amb alts càrrecs ocupats per membres de la família (com quan el difunt Casimiro Molins Ribot era president o com quan l’avui president Joan Molins era vicepresident executiu), i avui, quan per primera vegada el conseller delegat és una figura no familiar, Julio Rodríguez. Aquest alt executiu, que va ostentar una vicepresidència global a Schneider Electric, va desembarcar a la cimentera el 2015. «Em sento orgullós de ser un Rodríguez entre Molins», va fer broma llavors. Matutes: «Les nostres empreses són un actiu d’Eivissa» Abel Matutes Juan recorda que el Grupo de Empresas Matutes que ell presideix va ser fundat pel seu avi, Abel Matutes Torres, el 1886. En aquella època es dedicava a la banca, la indústria naviliera i la importació i exportació: «Van ser empreses –explica– que van contribuir decisivament a la prosperitat de l’illa d’Eivissa i la seva obertura al món exterior, amb la consegüent millora del nivell de vida dels eivissencs». El 1910 Abel Matutes Torres va crear a l’illa la primera central elèctrica de Balears i a les seves drassanes es van construir «els millors motovelers mercants que solcaven el Mediterrani, entre ells l’‘Abel’, de 1.000 tones de registre brut», apunta Matutes. A finals dels anys 60, la família va fundar Fiesta Hotels & Resorts: «Va començar amb dos hotels a Eivissa. En l’actualitat compta amb una cinquantena d’allotjaments a diversos països». La companyia va passar a dir-se Palladium Hotel Group l’any 2012, que des de l’any passat presideix el seu fill, Abel Matutes Prats. La companyia hotelera Palladium Hotel Group té 48 hotels a sis països (Espanya, Mèxic, la República Dominicana, Jamaica, Itàlia i el Brasil) i opera 10 marques: TRS Hotels, Grand Palladium Hotels & Resorts, Palladium Hotels, Palladium Boutique Hotels, Fiesta Hotels & Resorts, Ushuaïa Unexpected Hotels, Ayre Hoteles, Only YOU Hotels, BLESS Collection Hotels i la marca Hard Rock Hotels sota llicència amb dos hotels, un a Eivissa i un altre a Tenerife. «A la nostra família sempre hem considerat les nostres empreses com un actiu d’Eivissa i els eivissencs i, per això, malgrat ser presents en altres capitals espanyoles i a diversos països, mai hem canviat el nostre domicili social», diu l’empresari i exministre d’Afers Exteriors. «Aquestes idees i aquests principis –afegeix– sempre han estat presents en totes les nostres activitats, juntament amb l’esperit emprenedor, el sacrifici i l’esforç en el treball». Matutes considera que aquest esperit explica que el seu grup empresarial hagi aconseguit «sobreviure i superar les dificultats dels agitats temps que ha tocat viure en aquesta llarga singladura», de 134 anys, ni més ni menys.

El més llegit