Primera sentència del TSJC sobre el ‘prohibit acomiadar’: declara improcedent el cessament

Si una empresa acomiada un treballador justificant una afectació del coronavirus sobre el seu negoci està incorrent en un acomiadament improcedent. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) així ho ha determinat en la sentència pionera en terres catalanes i que, per primera vegada, determina en un tribunal superior la interpretació concreta del ‘prohibit acomiadar’ introduït per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a l’inici de la pandèmia, segons dicta la sentència a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La resolució judicial ha generat dissensió al si de la magistratura del Tribunal Superior de Justícia català, ja que, si bé s’ha imposat la tesi que un acomiadament per Covid ha de ser qualificat d’improcedent, tres jutges han realitzat vots particulars advocant per la nul·litat de la sentència. Un sentit pel qual van apostar al TSJ del País Basc, que fins ara era l’únic superior de justícia que s’havia pronunciat sobre un acomiadament per Covid. Els advocats de CCOO, que han guanyat el cas, ja han anunciat que recorreran davant el Tribunal Suprem perquè unifiqui doctrina i els concedeixi la nul·litat de l’acomiadament. La diferència entre considerar un acomiadament improcedent o nul és notable, ja que, entre altres coses, davant un improcedent l’empresa pot decidir entre pagar una indemnització de 33 dies per any treballat o reincorporar el treballador. Rares vegades passa això últim. I la nul·litat només contempla la readmissió del treballador, cosa que significa una garantia més gran per al treballador. El cas es remet al 14 d’abril del 2020, un mes després que el Govern decretés el primer estat d’alarma, quan el demandant va ser acomiadat. Aquest treballava per a una empresa de venda de mobles i la companyia va decidir liquidar el seu contracte al·legant una baixada de rendiment, sense presentar cap prova. El Jutjat Social número 26 de Barcelona va considerar acreditada la falta de justificació de l’acomiadament, va veure un interès ocult vinculat amb la baixada de l’activitat per la Covid, però va estimar improcedent l’acomiadament, ja que no va interpretar que la norma aprovada pel Govern concretés en aquest sentit. Malgrat que Montse Arcos, la lletrada de CCOO que ha portat el cas, es va recolzar en decisions prèvies, com el d’un jutjat de Terrassa, que davant causes similars va atorgar la nul·litat. El treballador va ser indemnitzat amb 5.085 euros. Doctrina en discussió La doctrina del ‘prohibit acomiadar’ (actualment en vigor mentre duri l’estat d’alarma) ha donat lloc a diferents interpretacions per part de diferents tribunals. I no serà fins que el Tribunal Suprem unifiqui doctrina que quedarà clar si aquest és improcedent o nul. Sobre aquesta disquisició hi ha hagut opinions de totes menes entre els jutjats de primera instància, però a Catalunya és la primera vegada que el TSJC es pronuncia. Si bé aquest tribunal ja havia jutjat un cas parcialment vinculat amb aquesta qüestió: si el ‘prohibit acomiadar’ vinculava les subcontractes. En aquella ocasió va al·legar, també amb diferències internes, que si una empresa afectada per la Covid rescindia el contracte amb una empresa auxiliar, els acomiadaments que efectués aquesta segona no quedaven coberts per la norma. Va ser el cas d’Airbnb i el seu centre d’atenció telefònica a Barcelona, els 1.000 acomiadaments del qual van ser considerats vàlids malgrat que Airbnb reconeixia que rescindia el contracte amb l’empresa de ‘call center’ a causa de la caiguda de l’activitat que havia experimentat per la pandèmia.

Primera sentència del TSJC sobre el ‘prohibit acomiadar’: declara improcedent el cessament

La tesi de la improcedència, en detriment de la nul·litat, s’imposa entre un tribunal dividit i amb vot particular de tres magistrats

La sentència, guanyada pels advocats de CCOO, serà recorreguda davant el Tribunal Suprem i serà qui haurà de fixar la doctrina

El més llegit