Les autonomies apleguen projectes que sumen centenars de milers de milions per captar fons europeus

Ningú vol perdre el tren de la recuperació després de la caiguda econòmica del coronavirus. Conscients d’això, les comunitats autònomes han fet provisió de projectes que sumen centenars de milers de milions d’euros per captar diners dels fons europeus. Serà impossible posar en marxa totes les propostes –sumen el doble dels 140.000 milions assignats a Espanya dels fons Next Generation. «És evident que no els aconseguirem tots», afirmava la setmana passada el president gallec, Alberto Nuñez-Feijoo. Però han plantejat el nombre màxim de propostes amb l’objectiu d’aconseguir com més diners millor per modernitzar la regió. Així, igual que el Govern ha elaborat el pla ‘Espanya Pot’ en què ha esbossat les àrees d’acció a què es destinaran les ajudes, la majoria d’autonomies han elaborat els seus propis fulls de ruta amb programes tant públics com de col·laboració publicoprivada, i moltes fins i tot han recollit propostes d’empreses privades amb presència rellevant en la comunitat. Entre aquestes es troben grans projectes nacionals com el de l’hidrogen (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Catalunya o València inclouen projectes en aquest àmbit) o les bateries (Navarra, Aragó o València volen impulsar aquest àmbit) fins a altres intrínsecs de cada regió, com la proposta gallega de crear una fàbrica de fibres tèxtils a partir de la fusta o el desenvolupament del polígon industrial de La Pasiega a Cantàbria. La majoria de comunitats es mostren «expectants» per conèixer els plans del Govern central, insisteixen en el mecanisme de concurrència competitiva que es posarà en marxa i reconeixen que la relació entre l’administració regional i la central és sana; tot i que també hi ha qui es queixa de falta d’informació, com és el cas d’Andalusia. «Nosaltres hem validat els projectes segons els nostres criteris, el Govern no ens ha donat cap tipus d’informació», afirmen fonts d’aquesta regió. Madrid també s’ha queixat, però en aquest cas de forma pública, en boca de la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, que la setmana passada assegurava al fòrum organitzat per ‘El Español’ que les comunitats encara no saben «què passarà». «Nosaltres el que necessitem és transparència, claredat i objectivitat», deia Ayuso en direcció al Govern de Sánchez. Catalunya: 41.467,8 milions Catalunya: 41.467,8 milionsLa comunitat més ambiciosa és Catalunya, que ha ‘dibuixat’ 27 projectes «emblemàtics» per valor de més de 41.000 milions d’euros que inclouen empreses com Naturgy, ICL, Celsa, Aigües de Barcelona o Cellnex, a més d’altres com Holaluz o Factorenergía, informa Agustí Sala. No obstant, des de la Generalitat reconeixen que hi ha quatre projectes prioritaris: un ‘battery hub’; un projecte de xips del Supercomputing Center; un projecte d’hidrogen verd (‘Hidrogen Valley of Catalonia’) i un altre d’una proteïna alternativa. Andalusia: 35.480 milions Andalusia: 35.480 milionsAndalusia ha validat 151 projectes per valor de 35.000 milions d’euros, als quals s’ha de sumar 2.000 més procedents dels ajuntaments, les diputacions i la Federació Andalusa de Municipis i Províncies (FAMP) per valor de 59.000 milions d’euros més. Entre els projectes estrella, des de la Junta d’Andalusia destaquen una de les seves peticions històriques: el desenvolupament del corredor mediterrani per connectar el port d’Algesires amb el centre d’Espanya; així com l’ampliació de la línia de metro de Màlaga, Granada o Sevilla. Madrid: 22.371 milions Madrid: 22.371 milionsLa regió madrilenya ha plantejat 214 inversions i 18 reformes en el seu pla #reactivemMadrid amb un pressupost estimat de 22.371 milions d’euros. Entre els principals projectes remarquen fer de Madrid un ‘hub’ aeronàutic de referència, la reforma dels hospitals de La Paz o el Gregorio Marañón o l’ampliació de la línia 11 de metro com a eix vertebrador de la ciutat. Galícia GalíciaLa Xunta aspira a un total de 354 projectes amb un pressupost estimat de 19.698 milions d’euros. D’aquests, 247 pertanyen al sector públic de l’administració (el 65,4%) i 107 a sectors econòmics i industrials (el 34,6%). Entre els diferents plans sobresurt la creació d’una fàbrica de fibres tèxtils que en comptes d’utilitzar derivats del petroli per produir roba utilitzarà fusta, ja que la regió és el primer productor de fusta d’Espanya, o un centre per al processament de purins. Astúries AstúriesA principis de març el Principat va fer un primer balanç per conèixer els punts forts de la comunitat de cara a competir pels fons de la UE que es va traduir en més de 230 propostes de promotors privats que sumeixin una inversió pròxima als 17.000 milions. Per sectors econòmics, l’energètic és el que més propostes aglutina, el 55%, seguit per les iniciatives centrades en la indústria verda i intel·ligent, amb un 30%, i, a més distància, les relacionades amb la sostenibilitat i el medi ambient, amb un 10%. No obstant, per «confidencialitat amb les empreses» la comunitat no ha volgut revelar cap projecte. Castella-la Manxa Castella-la ManxaEl pla regional de recuperació ‘Castella-la Manxa Avança’ està format per 134 projectes públics per valor de gairebé 5.600 milions d’euros, als quals se sumen 429 projectes més d’empreses privades i altres entitats que ascendeixen a més d’11.000 milions d’euros. En total, 16.600 milions. Entre les propostes, en l’àmbit privat destaca el projecte d’un complex residencial i de recerca d’Albacete i el Centre Nacional Hidrogen Verd de Puertollano (Ciudad Real) impulsat per Iberdrola i Fertiberia. I en l’àmbit públic, el Parc Científic i Tecnològic per a l’Economia Circular, que s’ubicarà a Conca, la província amb més superfície forestal d’Espanya. Múrcia MúrciaLa regió ha presentat al Govern d’Espanya més d’un miler de projectes que tenen un valor conjunt de 14.500 milions d’euros. Segons ha desgranat el president de la comunitat, Fernando López Miras, al fòrum de ‘El Español’ celebrat aquesta setmana, els eixos prioritaris d’aplicació seran la creació d’un pol industrial energètic juntament amb l’hidrogen, el gas i les renovables; potenciar l’agricultura sostenible; crear un ‘hub’ logístic en la comunitat i impulsar un turisme «més sostenible i de més impacte econòmic». Aragó AragóLa iniciativa publicoprivada d’Aragó treballa en 240 projectes per valor de 14.000 milions d’euros, segons va revelar el president de la comunitat, Javier Lamban, fa unes setmanes. Un exemple és el sector agroalimentari, que compta amb una quinzena de macroprojectes i el mateix nombre de més petits i que suposen una inversió de gairebé 1.600 milions d’euros. En el seu cas, la regió treballa en el marc d’un pla general denominat ‘Aragó Pot’, encara en creació, que podria agrupar totes aquestes propostes. Llavors Lamban també va revelar que el grup logístic aragonès Sesé forma part del consorci del PERTE del cotxe elèctric; a més, l’empresa Saica forma informe juntament amb 49 empreses més d’un projecte estratègic de paper i cartró presentat a les manifestacions d’interès del Govern. País Basc País BascEl País Basc aspira a rebre d’Europa un total de 5.700 milions en 200 inversions, segons recull el programa ‘Euskadi Next 21-26’. El possible finançament europeu, unit a l’aportat pels pressupostos propis de les administracions basques i per inversió privada, activaria un total de 13.135 milions d’euros en els pròxims 5 anys. País Valencià País ValenciàLa Generalitat ha presentat més de 200 projectes, públics i privats, per valor de 12.000 milions d’euros en vista de les diferents manifestacions d’interès obertes pel Govern d’Espanya. Entre els projectes, des de la Generalitat ressalten l’‘Aliança Valenciana de les Bateries’ que inclou la creació d’una planta de fabricació de bateries i un institut de recerca, un projecte que inclou la Generalitat, Power Electronics o Ford. I l’‘Estratègia Valenciana d’Hidrogen Verd’, que neix per cobrir les necessitats de la indústria rajolera de Castelló, intensiva en l’ús de gas natural per a la seva producció. Els dos projectes inclouen, al seu torn, iniciatives privades més petites com podrien ser el desenvolupament de trens amb bateries o tramvies amb hidrogen per part del fabricant Stadler. Canàries CanàriesEl pla ‘Reactiva Canàries’ ha identificat diversos projectes tractors que sumen 8.800 milions d’euros d’inversió, tot i que la comunitat procedirà «a un nou cribratge de tots aquests projectes per identificar els que finalment tinguin més opcions d’accedir a aquests fons públics de recuperació en les seves diferents modalitats (convocatòries de subvencions pels ministeris, la Comunitat Autònoma de les Canàries o les corporacions locals)». L’Estratègia Canàries Destinació, amb un pressupost inicial de 53 milions d’euros, preveu transformar el model turístic de l’autonomia amb el focus posat en les dades, la sostenibilitat –amb un consum de proximitat i circularitat– i la creació del Canal Turístic Digital, instrument perquè les empreses turístiques puguin comercialitzar els seus productes i serveis directament amb el turista. Castella i Lleó Castella i LleóCastella i Lleó ha identificat 454 projectes de component digital i transició verda amb una despesa de 6.800 milions d’euros. La regió no vol revelar cap projecte perquè no «ho permeten els promotors», però fonts del Govern regional reconeixen que es juga per àrees relacionades amb l’hidrogen, les telecomunicacions de banda ampla o l’energia fotovoltaica. Balears BalearsEl Govern balear ha definit 250 idees o projectes per valor de 5000 milions i ha rebut 350 propostes d’altres institucions i sector privat per valor de 725 milions. Amb aquestes idees, la comunitat elaborarà una estratègia autonòmica que no està limitada als fons de la UE, sinó que inclourà projectes estratègics que puguin ser susceptibles de buscar diferents formes de finançament, això és, fons europeus, però també altres fórmules com podrien ser la recaptació de l’IVA turístic, per posar un exemple, amb l’objectiu de portar-los a terme en la seva totalitat. Entre els grans plans, fonts del Govern ressalten el tramvia de Palma de Mallorca, que connectaria el centre de la ciutat amb l’aeroport i el complex de ciència i biomedicina Medtech. Navarra NavarraLa comunitat foral ha presentat 125 projectes amb un pressupost de més de 3.400 milions d’euros dins del ‘Pla Reactivar Navarra’, que es divideix en tres eixos: cohesió territorial i social, innovació digital i transformació ecològica. Entre les actuacions particulars: el Health Big Data Hub, una eina que busca millorar l’assistència sanitària a través de la informació de dades, o la posada en marxa d’una planta d’acoblament de bateries per a automoció, amb un pressupost de 80 milions d’euros. Cantàbria CantàbriaCantàbria ha esbossat 102 projectes per valor de 2.673 milions d’euros al document ‘Cantàbria (Re)Activa’. El projecte estrella és el desenvolupament del centre logístic de La Pasiega, a mig camí entre Santander i Torrelavega, que inclou una terminal ferroviària. També una nova seu del Museu de Prehistòria i Arqueologia (MUPAC). De fet, el president de la comunitat, Miguel Ángel Revilla, tenia previst reunir-se divendres passat amb la vicepresidenta segona del Govern i ministra d’Economia, Nadia Calviño, per tractar aquests temes, però la reunió es va haver de posposar perquè Revilla ha de guardar quarantena després d’estar en contacte amb un positiu en coronavirus, segons fonts de la comunitat. La Rioja La RiojaEl pla de La Rioja està format per quatre grans eixos que integren iniciatives públiques i publicoprivades: Vall de la Llengua (llengua i cultura de la regió), Enorregió (modernitzar el sector del vi a tota la cadena), Ciutat de l’Envàs i l’Embalatge i Territori Digital de Serveis (banda ampla i serveis associats). Projectes dissenyats abans de l’arribada del coronavirus i que el govern de la regió vol impulsar a través dels fons europeus. De fet, els tres primers formen part d’un acord firmat el 28 de febrer del 2020 amb el president del Govern, Pedro Sánchez. Aquests macroprojectes es completen amb altres de més petits, segons fonts de la comunitat. Extremadura ExtremaduraFonts del govern extremeny apunten que la Junta ha elaborat una Estratègia de Recuperació i Resiliència amb tres eixos prioritaris: la transició ecològica, l’estratègia digital i la cohesió, igualtat i resiliència. Encara sense projectes concrets, ja que «s’estan començant a materialitzar les línies concretes en les diferents Conferències Sectorials», la comunitat apunta que es contempla la creació del Centre Nacional de Recerca en Emmagatzemament d’Energia de Càceres (71 milions d’euros), projecte ja inclòs en els PGE el 2021 amb una assignació de 34,5 milions d’euros.

El més llegit