El llibre, aquesta finestra a mons majoritàriament desconeguts, a més d’una eina d’aprenentatge i diversió, que a alguns els fa venir mal de cap, com deia que li passava el futbolista Romario quan es posava a llegir, és un negoci. I un negoci amb moltes arestes en el qual, igual que succeeix amb els agricultors, el productor no és precisament el més beneficiat. De fet, quan un entra en una llibreria, xafardeja, troba el que busca o topa amb alguna cosa que no buscava i paga, entorn del 10% d’aquests diners aniran a parar a l’autor, amb Hisenda com a intermediària, tot i que «el novell pot cobrar molt poc o res perquè busca un forat al mercat». Un 40% va destinat a l’editor, que inclou el cost del llibre, la seva promoció i els seus guanys. La resta és per a qui el ven, o sigui distribuïdors i llibreries. Grosso modo, com explica el portaveu de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal), Álvaro Manso.