Reduir les elevades taxes d’atur juvenil serà una de les màximes prioritats del nou paquet de polítiques actives d’ocupació que ha aprovat el Govern i per a la qual destinarà, en el seu conjunt, 3.469 milions d’euros. La substància del repte que representa baixar de l’actual 40% d’atur entre els espanyols menors de 25 anys es tradueix que d’aquests gairebé 3.500 milions d’euros, 800 milions aniran específicament destinats als joves. Així ho plantejarà el Ministeri de Treball a les comunitats autònomes el 28 d’abril, que seran les que hauran d’acceptar (o no) l’esmentat plantejament. Doncs, per competències, són elles les encarregades de vehicular el gruix de les polítiques d’ocupació a Espanya.
La vicepresidenta tercera del Govern, Yolanda Díaz, ha comparegut aquest divendres per donar compte de la primera pedra en l’estratègia de reordenació de les polítiques actives d’ocupació, per reduir les elevades taxes d’atur que llasten de manera crònica el mercat laboral espanyol. En total es desplegaran 3.500 milions d’euros a aquest menester; 2.111 milions ja estan aprovats en Consell de Ministres i es repartiran el pròxim 28 d’abril entre les autonomies. I a aquesta suma es pot afegir uns altres 258 milions específicament per al sector agrícola i uns altres 1.100 milions que estan a expenses de l’arribada dels fons europeus.
Aquesta injecció de recursos pretén que, aquesta vegada sí, Espanya deixi d’ostentar el deshonrós títol del país de la Unió Europea amb més taxes d’atur i, al seu torn, d’atur juvenil. I per vèncer on altres van fracassar, Díaz pretén seguir una política d’avaluació i autoavaluació constant sobre els diners. Saber com es gasta, si aquesta despesa funciona i condicionar la renovació de fons al compliment d’objectius. En definitiva, poder respondre a la pregunta, fins ara sense resposta, de: ‘¿Quantes persones troben feina gràcies a les oficines públiques d’ocupació?’.
Fins ara, i malgrat les substancioses quantitats de recursos públics destinats per aturar l’atur, Espanya no ha tingut indicadors comuns entre les diferents autonomies per mesurar l’efectivitat de les esmentades mesures. «Nosaltres hem de retre comptes i les comunitats autònomes també», ha declarat Díaz. Per a això, l’Airef monitoritzarà des d’aquest exercici la despesa pública en programes d’ocupació, formació i incentius a la contractació, a fi de poder examinar què funciona i què no.
Estabilitat per als ocupadors
Un altre dels objectius que s’ha marcat com a prioritaris per desplegar aquesta estratègia d’ocupació és concedir estabilitat a la xarxa de 4.000 orientadors laborals que actualment operen a Espanya, entre el SEPE i els serveis autonòmics (com el SOC). Ja que la gran majoria estan utilitzats amb contractes d’obra i servei, de durada anual o bianual. El que implica que la seva permanència en un mateix lloc moltes vegades és inferior mentre estan a l’atur les persones que assessoren. L’objectiu l’ha verbalitzat aquest divendres la vicepresidenta tercera, però la fórmula per liquidar amb aquesta deficiència a les oficines públiques d’ocupació encara no és coneguda.