Les seqüeles laborals després d’un any de covid: 326.000 ocupats menys i 401.000 aturats més

Un any després del sisme submarí que va posar potes enlaire el que abans era conegut com a normalitat, la marea es va recollint i deixa a la vista una de les moltes ferides que està deixant la pandèmia: les seqüeles al mercat laboral. 401.328 persones han vist embarrancar, de moment, les seves carreres professionals fruit d’aquesta tempesta i han passat a engrossir les llistes de l’atur, que freguen avui els quatre milions d’aturats. I, en paral·lel, l’aturada econòmica de la qual encara no s’han reactivat diversos sectors deixa un balanç de 326.000 ocupats menys, sense comptar amb els 743.628 afectats per un erto que no saben quan podran tornar a treballar el 100%. La magnitud de la crisi econòmica desencadenada per la pandèmia va ser tal que durant les seves dues primeres setmanes va destruir tanta ocupació com els 100 primers dies del que després va ser batejat com la Gran Recessió. «Si fa un any em diuen que tindríem només 400.000 aturats més, després de la pandèmia que hem viscut, no m’ho hauria cregut. Els ertos han funcionat satisfactòriament», afirma el professor de l’UAM i economista de Fedea, Marcel Jansen. El diagnòstic que realitzen els economistes coincideix a dibuixar un pacient que ha perdut molt pes des del començament de la seva malaltia i que poc a poc va recuperant-se. Al ell els metges, en aquest cas el Govern, li han aplicat un torniquet per aïllar aquells membres més greument afectats per la pandèmia perquè no contagiïn la resta de l’organisme. Si un virus viu del contagi, té sentit que els sectors que més han patit i encara no s’han recuperat siguin aquells més dependents de la interacció humana. L’hostaleria o les activitats artístiques són els seus màxims exponents. El que provoca que, a diferència de la crisi anterior, les dones siguin les primeres damnificades laboralment pel coronavirus. El repte de sortir de l’erto Aquest torniquet ha sigut en molts casos l’erto, aquestes sigles que abans de la pandèmia eren un recurs residual entre les empreses i que en aquesta ocasió, previ disseny compartit entre patronal i sindicats, s’han convertit en un salvavides temporal per a l’ocupació. Entre aquest recurs públic i el cessament d’activitat dels autònoms són les dues principals diferències respecte a la crisi financera, de les quals depenen actualment un milió de rendes i que estan evitant estadístiques molt més dramàtiques. «Encara queden uns mesos difícils. Hi ha empreses que estan aguantant per les expectatives que tenen posades en l’estiu. Però si, pel que sigui la situació es retarda, no es si hi arribaran», assenyala l’investigador de la Universitat de Barcelona (UB) Raúl Ramos. «el repte ara és com recuperar l’ocupació, reincorporant els aturats i les persones en erto. Tinc la sensació que el Govern pensa que això es resol només amb els ertos. Falta un agenda d’ocupació. No serà tan fàcil, els números senzillament són massa grans» afegeix Jansen. ¿Com serà el mercat laboral post-Covid? La crisi del coronavirus promet accelerar algunes de les transicions que ja estava vivint l’economia espanyola. El primer gran canvi ja l’estan practicant molts: el teletreball. Prop de tres milions d’espanyols, segons les últimes dades de l’INE, exerceixen des de casa amb certa assiduïtat, cinc vegades més que abans del virus. En aquest sentit, la digitalització dels negocis és una altra de les transformacions transversals que està accelerant la Covid. «Ja estem veient canvis en els hàbits de consum. No tothom quan pugui tornar a les botigues, hi tornarà. N’hi haurà alguns que ja es quedaran en el comerç electrònic, per exemple. I això afectarà a l’ocupació», afirma l’investigador de la UB. L’arribada dels fons europeus està dissenyada per acompanyar aquest «canvi de model productiu» (l’expressió de moda), tot i que de moment el seu impacte no deixa de ser una incògnita. «La inèrcia ens empenyerà a, quan la situació sanitària estigui normalitzada, tornar a donar protagonisme als sectors que tradicionalment han tirat de l’ocupació. Aquí entren les polítiques públiques, per orientar aquests sectors cap a la digitalització o el desenvolupament sostenible. El que redundaria en més valor afegit i una ocupació de més qualitat», apunta investigador del Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol, Carlos Victoria. «A finals d’any, encavalcat amb els efectes de la vacuna, podem començar a veure els seus efectes sobre el mercat laboral», afegeix.

Les seqüeles laborals després d’un any de covid: 326.000 ocupats menys i 401.000 aturats més

L’ocupació no promet tornar als nivells previs a la pandèmia, com a molt d’hora, fins a finals d’any, amb la incògnita de si el Govern compleix els seus objectius de vacunació i de desplegament dels fons europeus

El més llegit