Els bancs centrals ultimen sistemes per negociar amb criptomonedes

Els últims moviments de bitcoins als mercats internacionals i el recolzament efectiu de grans fons d’inversió han canviat les regles del joc. Malgrat els alts i baixos en el preu del bitcoin, inherents al seu caràcter especulatiu, la criptomoneda està guanyant força davant el seu ús més gran per part d’actors del sector financer rellevants. Aquests dies, Visa i Paypal han anunciat que acceptaran l’ús de criptomonedes en els pagaments. Fins i tot el ‘Financial Times’ accepta criptomonedes per pagar la subscripció al diari econòmic. Els experts deien fa alguns anys que el dia que la capitalització de bitcoins arribés als 10 bilions de dòlars es podria parlar d’importància planetària. La cota ja s’ha superat amb una cotització que va arribar a superar els 60.000 dòlars per unitat, actualment més a prop dels 58.000 dòlars. Davant aquesta situació, no és estrany que els bancs centrals accelerin ja els seus moviments, els departaments d’estudis analitzin les alternatives i es planifiqui el llançament de monedes digitals recolzades per estats que cobreixin les necessitats futures d’efectiu digital. Mentre el BCE i la Comissió Nacional del Mercat de Valors alerten del risc de les inversions en criptomonedes, el BCE fa proves per desenvolupar solucions pròpies allunyades de ‘blockchain’. Ara és el Bundesbank el que ha confessat que ha fet proves per obrir un pont entre les criptomonedes i l’euro amb aquesta mateixa base (que eludeix la cadena de blocs com a certificació però sí que fa servir el sistema de registre distribuït d’operacions). Les autoritats alemanyes han desenvolupat una tecnologia que permet als inversors comprar i vendre criptomonedes a canvi de diners del banc central, i tanquen una bretxa entre dos mons que han semblat tradicionalment irreconciliables. El Bundesbank ha estat experimentant amb l’ús de la tecnologia de comptabilitat distribuïda (DLT) per liquidar transaccions amb diners oficials. El Bundesbank, que es va associar amb Deutsche Börse i l’agència de deute del Govern alemany per a aquest projecte, va reconèixer recentment que la seva solució era la primera que permetia als qui venen valors a la cadena de blocs rebre els seus guanys en el seu compte al banc central. La tecnologia es podria ampliar a tota la zona euro abans fins i tot que es llanci l’euro digital del Banc Central Europeu, segons fonts del banc central alemany. Per Agustín Carstens, gerent general del Banc de Pagaments Internacionals (BIS), les criptomonedes «han d’aconseguir un equilibri entre la reducció de l’exposició al risc bancari i la necessitat d’augmentar la capacitat de competència i millorar l’experiència amb els sistemes de pagament». Segons la seva opinió, les entitats financeres privades han de facilitar l’obertura de comptes bancaris mentre que «la cooperació transfronterera ha de garantir que els bancs centrals puguin continuar aprenent els uns dels altres i aprofitar les oportunitats de les monedes digitals per millorar els pagaments transfronterers». «És possible establir un pont tecnològic entre la tecnologia ‘blockchain’ i els sistemes de pagament convencionals per liquidar valors en diners del banc central sense necessitat de crear una moneda digital del banc central», manté el Bundesbank. Durant les proves realitzades, es va emetre un bo del Govern a 10 anys en la cadena de blocs i es va negociar, tot i que només com a prova, per sis bancs: Barclays, Citibank, Commerzbank, DZ Bank, Goldman Sachs i Société Générale. Les operacions es van liquidar en la cadena de blocs amb l’ajuda d’una «cadena d’activació» que connecta els actius en el llibre més distribuït amb el sistema de pagament de la zona euro, batejat com a Target 2. El BCE està explorant la creació d’un euro digital per complementar l’efectiu en els pròxims cinc anys. Però el Bundesbank s’ha mostrat tebi amb aquest projecte, dient que podria desestabilitzar el sector bancari a l’allunyar els dipositants o debilitar el sistema financer en moments de crisi. El Banc Central de Suïssa va publicar recentment un informe advocant per futures monedes digitals que encapçalin l’anonimat dels seus propietaris, bàsicament que repliquin les característiques dels diners en efectiu en circulació. L’autoritat helvètica proposa que les criptomonedes es basin en ‘tokens’ (serveis) i no en comptes, que aquests diners digitals s’assemblin molt més als diners físics en termes de privacitat (poder comprar alguna cosa però ningú sap què). El sistema batejat com ‘token paid’ o ‘token based’ permet mantenir la privacitat dels diners, una cosa estratègica per a Suïssa en termes de país. Des del punt de vista tecnològic, l’informe analitza com s’ha d’afrontar la firma digital, el sistema de cartera virtual o ‘wallet’. El banc central controlaria moviments però mai en què es gasten aquests diners digitals. Per Victoria Gago, cofundadora de l’European Blockchain Convention, l’informe del Banc Central de Suïssa introdueix un nou concepte de privacitat que realça el paper dels bancs centrals com a garants del sistema. El Banc Central Europeu explora en paral·lel al Bundesbank i altres bancs centrals europeus la manera de delegar en els bancs comercials els processos d’autenticació en la generació de diners i les transaccions. La idea de l’institut emissor suís és controlar el volum circulant de diners digitals i els protagonistes de les transaccions, però sense arribar a les transaccions mateixes. Les propostes dels bancs centrals busquen limitar els efectes de l’augment dels diners circulants en l’estabilitat financera i regular de passada qualsevol criptomoneda recolzada per companyies tecnològiques.

Els bancs centrals ultimen sistemes per negociar amb criptomonedes

El Bundesbank reconeix haver solucionat el sistema òptim per convertir les monedes digitals a euros sense amenaçar el paper de la banca convencional

El més llegit