Així s’assetja un morós

Fa deu anys, en plena crisi financera, el respecte a la intimitat o a la integritat moral de l’endeutat brillava per la seva absència, però les tècniques dels agents de reclamació de deutes han variat després que «les principals condemnes contra empreses de recobrament han sigut per vulneració del dret a l’honor», explica l’expert barceloní en «morosologia» Pere Brachfield. I també després de la imposició d’un límit: l’article 172 tercer del Codi Penal, que proscriu, sota la denominació d’assetjament i amb fins a dos anys de presó, la insistència (trucades, per exemple) que «alteri greument» la vida de la víctima. Altres formes d’assetjament es mantenen igual de dures, i la bàsica és no diferenciar una persona en estat de necessitat d’un morós professional. Aquestes són les principals regles fixes del setge a una persona endeutada. 1 No abans de 90 dies. Les trucades i reclamacions més o menys executives comencen generalment al tercer mes d’impagament. Passat aquell temps, la financera, banc, emissora de targetes de crèdit, proveïdor o plataforma de reclamacions posarà el telèfon del deutor en el primer nivell del seu ‘dialer’, el ‘software’ que reparteix les trucades del dia. 2 Amb horari... o fora d’horari. A Espanya, un particular pot ser molestat per una trucada comercial només entre les 9 del matí i les 9 de la nit. Però aquesta norma no vincula les trucades que es fan des de fora del país. Per això molts d’endeutats en situació d’insolvència poden rebre diverses trucades de reclamació durant la matinada. 3 Canviar de número. Una oficina de reclamacions potent utilitzarà un ‘dialer’ capaç de canviar de número de telèfon per evitar que el deutor, cansat, acabi bloquejant les trucades. 4 La intimitat importa, però no es respecta. La llei protegeix a Espanya contra els assalts a la intimitat, però hi ha trucs i dreceres per esquivar l’obligació si l’agència reclamadora està fora d’Espanya. En el marc d’una «investigació comercial», pot trucar a la família o a companys o caps del morós amb l’excusa que estan mirant de localitzar-lo «per donar-li un avís d’interès». Així, tàcitament difonen en el seu entorn la seva situació d’endeutat. 5 Fins al final El període d’exigència del pagament pot prolongar-se fins i tot fins a hores i dies després que la persona endeutada aconsegueixi una resolució judicial al seu favor per clàusules abusives o per llei de segona oportunitat. «L’assetjament no s’atura», lamenta l’economista experta en deute Janira Benages. El cobrador continuarà trucant fins i tot amb l’excusa que la resolució judicial no li ha sigut comunicada oficialment. 6 Atac combinat Les trucades cada vegada més executives i comminatòries, s’aniran repetint segons el nivell que fixi el programa informàtic o decideixi l’agència. Una persona morosa pot arribar a rebre fins a tres trucades per hora. Al cap d’un mes de telèfon, l’exigència simultaniejarà cartes, missatges SMS i correus electrònics. Si el deute és alt i l’agència sofisticada, el creditor combinarà les ‘soft skills’ i ‘hard skills’ (eines toves i dures) de persuasió. Les segones, sense endinsar-se en l’insult, sí que ho faran en l’autoestima de la persona: «Ets un morós, ens vas enganyar, a mi em faria vergonya, ningú tornarà a confiar en tu...». 7 Tigres de paper Les cartes que s’envien a l’endeutat solen advertir que se l’està investigant i de la imminència d’un procés judicial amb «conseqüències», i creen un escenari en què sembla imminent un embargament. Sovint la imminència no és tal, ni tampoc, si la persona és insolvent, la intenció de portar-la al jutjat. «En aquesta pandèmia, els antics usurers que estaven a Sierra Morena amb un trabuc ara tenen coll blanc i assetgen d’una manera bestial. «Dir diàriament a la persona endeutada que li embargaran tot i que el deixaran sense res és el pa nostre de cada dia», es queixa el lletrat gadità especialista en acords de deute Francisco de Paula Díaz. Matisa aquesta afirmació l’expert en recobraments Enrique Rosas: «Una empresa tractarà sempre que aquests casos no arribin a processos que impliquin més costos, honoraris d’advocats, demandes... Però sense oblidar que els tribunals hi són per a alguna cosa». 8 De pressa, de pressa «La persona que ha impagat durant un any un préstec sol tenir més impagaments. I quan rep trucades d’un, i un altre, i un altre... arriba un moment en què es bloqueja i adopta posició fetal, de no voler-ne saber res», relata Benages. Això ho coneixen les agències de recobrament, que es veuen apressades a atraure l’atenció del deutor abans que es tanqui en banda. El telèfon del morós es convertirà en camp de batalla per a la guerra entre creditors. 9 El dur final de mes Sovint els teleoperadors del recobrament de deutes són persones amb un sou mínim i incentius per aconseguir pagaments. En la segona quinzena del mes, la seva necessitat per aconseguir «èxits» es farà apressant per guanyar més... o evitar que els acomiadin. 10 Negociar, però amb ratlles vermelles Davant un impagament amb poques possibilitats, l’agència de recobrament pot avenir-se a un pagament diferit o una quitació. La quitació tindrà un límit: mai menys del que ha pagat al comprar el deute (generalment no arriba a un 20%) més les despeses utilitzades a reclamar-la, més un 5% de marge mínim. Aquesta serà una de les seves línies vermelles. N’hi ha d’altres, com les que ensenya l’expert Enrique Rosas: «Negociar no és cedir espai», i mantenir-se ferm: «El deutor sempre ens oferirà arguments de pes de per què no pot atendre els seus deutes. Sempre donarà un fet cert. Si el creditor està improvisant, el deutor ho notarà. Si truquem al deutor per preguntar-li quan ens pagarà, és un error. Primer cal investigar el deutor en els seus més petits detalls. Com més informació tingui d’ell, més capacitat tindré de dissuadir-lo de l’impagament».

Així s’assetja un morós

Les tècniques comunes que fan servir les plataformes de reclamació de deutes a Espanya... o des de l’estranger

El més llegit