Especialistes en recobraments preveuen un «tsunami d’impagaments» a Espanya

El passat 25 de març va començar a impartir-se per ‘streaming’ des d’Amèrica, però amb horari adaptat a Espanya, un curs especial per a gerents. Sota el títol de «Diplomat Executiu en Crèdits, riscos i recobrament d’impagats,» el promou el despatx Rosas & Nash de Santo Domingo, amb col·laboració d’especialistes nord-americans i espanyols. Aquesta és la segona edició del curs en poques dates. Entre el 16 de febrer i el 4 de març se’n va celebrar un altre a Barcelona amb el títol «Tècniques Avançades de Recuperació d’Impagats», i el van seguir executius de marques com Danone o Asics. Per alguna raó de l’atzar aquests cursos coincideixen en el temps amb un altre de convocat més al sud. Al quadro de formació de l’antiga Fundació Tripartida –avui Fundae– a la localitat cordovesa d’Espejo (Còrdova), està convocat per a aturats un curs titulat «Gestió de cobraments a distància». El seu programa inclou ensenyaments com «Diferents tipus de deutor» i «Com superar les evasives del morós». Aquesta floració de cursets ensenyant a cobrar deutes contribueix a confirmar un vaticini d’Enrique Rosas, expert en negociació per al cobrament de deutes amb formació a Harvard i principal ponent del curs de Barcelona: «S’espera un tsunami d’impagaments a Espanya», diu a EL PERIÓDICO. Per això, «mirem de proporcionar als gerents bones eines de negociació», explica. I Espanya no és un cas únic. «La magnitud de l’impacte de la Covid ens ha aconsellat atendre requeriments a tot Amèrica Llatina, i a França, Portugal i els Estats Units. En tots aquests punts es viu una situació alarmant, i tota mena d’organitzacions comencen a preparar-se per a aquest tsunami d’impagats», assegura Rosas. Carn de canó Carn de canóTambé la cadena Iniciatives Empresarials-Manager Business School, amb acadèmies a Madrid, Barcelona, Bilbao i set ciutats espanyoles més, i també amb bonificació de la FUNDAE, ha inclòs a la seva panòplia de cursos per al 2021 un de titulat «Gestió avançada de cobraments i impagats», amb assignatures de noms tan eloqüents com «Com superar les excuses de mal pagador dels morosos». És com si els experts a formar aturats coincidissin en la inquietant previsió que hi haurà molta demanda de personal a les agències que es dediquen a reclamar factures i impagaments de préstecs, crèdits al consum, serveis telefònics i targetes ‘revolving’. El nostre curs «és producte d’aquesta crisi –admet Enrique Rosas– Una contracció com la que pateix Espanya no pot deixar de tenir conseqüències en l’ocupació, i, al seu torn, en un increment de la morositat». Rosas veu emergir després d’un any de pandèmia un tipus de ciutadà deixat fora de combat, d’entre 30 i 50 anys, que, «tot i que ho desitja, no pot atendre els seus compromisos com a conseqüència d’aquesta crisi». L’advocat Francisco de Paula Díaz ha registrat un creixement de casos en el seu despatx Abogados Bancarios de Los Barrios (Cadis) «i un augment salvatge dels processos monitoris –judicis ràpids de reclamació de deutes a què solen recórrer les financeres– en els quals l’autèntica carn de canó són els qui estaven en l’economia submergida. Aquests no tenen erto, ni tampoc els arriben les prestacions». L’economista barcelonina Janira Benages, del bufet CCB SinDeudasBCN, també veu més vulnerable «gent a la qual li han reduït les hores de feina, que percebia ingressos molt baixos o estava cobrant part en B. Ara això no l’hi cobreix l’atur, i entra en insolvència». Aquestes persones, preveu Rosas «quan es veuen impossibilitades d’atendre els seus compromisos de pagament, prioritzen per atendre el bàsic, la piràmide de Maslow –una teoria que estructura les necessitats de l’ésser humà des de bàsiques (llit, sostre, calor, aliment, salut...) fins a sofisticades. Això està començant ja a passar en el teixit social. Nosaltres ensenyem a buscar la forma que canviïn de prioritats». Onades a la platja Onades a la platjaTotes les fonts consultades miren a l’estiu. Si l’economia no remunta amb prou energia, «l’impagament comercial serà important després de la tardor; es reflectirà en un retard en els terminis de pagament entre empreses –aventura Rosas– i entre els tarjahavents i els crèdits de consum». La mateixa expressió, «tsunami», fa servir l’expert en recobrament Pere Brachfield al seu despatx de Barcelona. Aquest guru dels deutes diu que, de moment, d’aquest «tsunami d’impagats» veu arribar «petites onades a la platja. Aquest sisme submarí ens l’han retardat artificialment amb préstecs ICO, ajuts, i la contenció dels concursos de creditors fins al 31 de desembre, però les dades que vaig recollint en diverses fonts no em permeten dubtar que el tsunami d’impagats ve, i es carregarà entre 50.000 i 100.000 empreses». Aquestes petites onades que veu Brachfield a la platja són, entre altres, que un 18% d’empreses han patit impagaments significatius el 2020, segons les dades de la companyia d’assegurances Crédito y Caución, i que més de la meitat estan retardant els seus pagaments, i un 10% creu amenaçada la seva supervivència per la morositat. El període mitjà de pagament a proveïdors, segons un estudi d’Informa D&B, ha augmentat de 60 a 93,23 dies. Altres indicadors apunten en la mateixa direcció. I no només d’observatoris econòmics. La Fundació Madrina, que atén 200.000 famílies necessitades, va alertar la passada setmana que un quart de les famílies espanyoles estan en risc de pobresa extrema, i que pot generar-se «una crisi de deute». Perseguir morosos Perseguir morososEl deute Covid, generat per l’impacte de la pandèmia, pot esclatar sobretot entre els treballadors per compte d’altri. El Banc d’Espanya certifica en les seves estadístiques que el 2020 es va doblar el volum dels préstecs renegociats fins als 4.200 milions d’euros, i que del total de les peticions de moratòria de crèdits de tot tipus formulades l’any passat (820.000, per valor de 31.480 milions d’euros), el 80 per cent van ser demanats per assalariats. «Hi ha raons per témer-se el pitjor si després d’aquesta etapa hi ha acomiadaments massius», calcula Santiago Alonso, secretari general de la branca de telemàrqueting del sindicat CGT. Per l’experiència dels seus col·legues dedicats a reclamar deutes des d’implacables ‘call center’ de financeres i fons d’inversió sap que «hi ha moltes famílies en les quals abans entraven dos salaris i ara només n’entra un; i d’aquestes, moltes que s’agafen a un préstec com a una taula de salvació; i d’aquestes, a molt poques els surt bé». A aquestes altures de pandèmia, perseguir morosos és un negoci en alça. «Respecte al març del 2020, nosaltres hem pujat la nostra activitat un 25% i hem posat més personal a treballar», admet des del seu despatx a Gijón Enrique Rodríguez, coordinador del Grup Intercobros, amb equips dedicats a la reclamació extrajudicial de deutes entre pimes a Astúries, així com a Madrid, Barcelona, Sevilla i Vigo. «Aquest increment l’està movent la por i la necessitat –explica Rodríguez, que persegueix deutes i acorda pagaments des de l’any 90. Molts autònoms s’estan autofinançant pel mètode de retardar al màxim els pagaments als seus proveïdors». Horitzó 2022 Horitzó 2022El fenomen del deute Covid no només té una dimensió espanyola. Explica Rodríguez que el seu grup està rebent encàrrecs de creditors francesos, proveïdors que el seu client espanyol ha deixat de pagar «en logística, peix, mariscos, tèxtil, sabates...» «Si no s’arregla el nostre turisme aquest estiu, s’acosta una allau d’impagats –avisa també Rodríguez–. La gent ha fet servir els seus recursos personals per continuar amb els seus negocis, i pot ser que els ajuts els arribin tard, sobretot a sectors com les autoescoles, les perruqueries, botigues de souvenirs...». L’horitzó temporal que manegen els cobradors de deute és el gener del 2022, «quan acabi la situació artificial de moratòries que estem vivint», diu Rodríguez. La pandèmia treu al tauler en aquesta fase el ciutadà endeutat. «El deutor Covid –explica Enrique Rosas– és una persona que en aquest moment està preocupada pel seu futur immediat, no té claredat sobre els seus ingressos, i està prioritzant ja, prenent la decisió de què paga primer i quin pagament ajorna». Durant la pandèmia, «el tancament ha colpejat sobretot persones que ja tenien deutes anteriorment –creu Janira Benages– i s’han passat mesos fent servir targetes per viure i pagar altres deutes. Són crèdits sense avals, i amb quotes no massa altes, però quan s’impaga ho demanen tot de cop més interessos». A la tenalla de deute Covid, «hi ha un percentatge desconegut de persones que s’han vist de sobte sense res i han hagut d’acudir a préstecs ràpids perquè els bancs tradicionals no els donen res. En la seva desesperació acudeixen a usurers», lamenta l’advocat gadità Díaz. Des de Madrid, el seu col·lega Julio Rocafull, expert en la batalla dels deutes i a posar ordre en concursos de creditors, veu com a fenomen associat al deute Covid el moviment de fons d’inversió comprant impagats. Per l’experiència emmagatzemada per les autoritats de Consum en els esclats dels deutes d’usuaris de clíniques dentals arruïnades, Rocafull sap que ara la reclamació a persones endeutades «és més pacífica, amb poc a discutir». Serà més espinós, segons la seva opinió, un altre fenomen associat: «Quan això esclati, que esclatarà, hi haurà molta gent que intentarà la mediació concursal, i no hi ha cap al·licient per als qui tracten de posar ordre en un procés d’aquests», adverteix. És un clamor entre els administradors concursals. Un concurs de persona física pot oferir a l’administrador, després de desenes d’hores de treball, tot just 200 euros. «Això és una carrera contra rellotge –resumeix Brachfield–. ¿Estarem vacunats tots abans que s’acabin els ajuts del Govern, o s’acabaran abans els diners de l’Estat per ajudar les empreses? No sabem què pot passar, però prefereixo situar-me al pitjor escenari possible. De vegades, el pessimista és només un realista ben informat».

El més llegit